Acaba l’estiu i els joves menorquins comencen a partir de l’Illa per reprendre els seus estudis universitaris. Tornar a la facultat o al campus, trobar-se amb els companys i amb els professors, per seguir amb aquella carrera que cadascú ha escollit per preparar-se un futur professional.El Secretariat de Pastoral Universitària, que es troba dins l’àrea de l’Anunci de la Diòcesi de Menorca, també prepara un nou curs, oferint un servei creient, proper i amic a tots aquells joves universitaris que es senten part de l’Església. A Barcelona, existeix un petit grup de Revisió de Vida, que des de fa tres anys coordina Maria Dolors Amat. Són joves que, mensualment, es troben per compartir junts aspectes del dia a dia des de l’òptica de la fe, viuen la fe en grup, en petita comunitat.
Carlos Pons Florit (Ferreries, 1981) és llicenciat en Documentació i des de fa vuit anys està vinculat a la Pastoral universitària. Actualment és el coordinador del grup de Revisió de vida de menorquins a Barcelona i gestiona el blog “El pou de Siquem”, un espai ple de vida
- Com comença la seva vinculació a la Pastoral Universitària?
A través d’un grup de menorquins que ja feia anys que es trobaven per fer Revisió de vida a Barcelona. Em vaig incorporar al grup quan vaig partir a estudiar, i amb el temps, per relleu generacional, em vaig vincular molt més dins l’entitat.
- Què és la Revisió de Vida?
És una paraula que pot espantar, sobretot amb gent que no estigui gaire vinculada en parròquies o grups de joves. Té sentit que es digui Revisió de Vida perquè posem fets de la vida personal de cada membre del grup a la llum de l’Evangeli.
- Quina necessitat de Déu pot tenir un estudiant universitari que comença la seva experiència fora de casa i dels seus costums?
Als 18 anys més que necessitat de Déu molts joves necessiten un respir, perquè fora de casa descobreixen noves situacions de la vida. Si has viscut la fe des de sempre la necessitat de Déu no s’abandona, però molts joves quan surten de casa aprofiten per conèixer i viure noves experiències, marginant aquest aspecte. Alguns descobreixen que realment necessiten de l’experiència religiosa i cerquen una parròquia o grup de fe.
- Quins beneficis a nivell personal li ha aportat aquest grup de fe en el seu llarg recorregut de vuit anys?
A nivell personal m’ha ajudat molt, perquè és un espai on reflexiones sobre tu mateix. Jesús és un bon exemple, i si et compares amb ell pots assolir un creixement personal important.
- Quines activitats realitzen?
Feim excursions a Montserrat, la trobada de Nadal a Menorca, participam a les diverses activitats que ofereix que ofereix el Centre Cristià dels Universitaris de Barcelona o a la trobada universitària a nivell nacional, que aquest any és a Barcelona.
- Avui en dia els joves es mouen molt per les modes, actuen en clan i des del seu punt de vista l’Església no és un espai atractiu.
Pot ser que no estigui de moda, però el que no ha deixat d’estar de moda és la cerca d’un aprofundiment, d’una experiència interior amb tot el que implica. La gent tendeix a cercar en altres espais per calmar aquesta set d’espiritualitat.
- Com es sent un cristià dins la universitat d’avui?
Intentes veure el món des de l’òptica cristiana, i et sap greu no poder compartir aquesta fe amb altres persones, perquè no se’n xerra dins les aules. És important que un mateix s’animi a estudiar assignatures de teologia per poder enfortir-se enfortir un mateix i créixer.
- Com animaria un jove menorquí a participar del grup d’universitaris que tenen a Barcelona de viure la fe?
Podem fer atractiva la Revisió de Vida exposant clarament el que feim i el que som. Fa dos mil anys vam tenir Jesús, tot un exemple de Déu fet home, i a partir d’ell actuam i vivim. L’única forma de descobrir aquest grup universitari de fe és venir i veure-ho un mateix.
