És molt més senzill!!!

S'altre dia vaig sortir des cine de veure Camino amb una frase que me va venir a sa ment: ni amb la mort podem fer sants. Sa filleta de sa pel·lícula (basada en fets reals) demostra una fe neta, en què viu sa seva vida terrenal i sa seva fe amb molta més naturalitat i equilibri que no sa mare i sa gent de sa comunitat a sa que pertany. És així com feim es sants? Tal vegada uns sí, però, i es altres, com els fan?

Envolten sa mort seva d'un ritual i d'un ambient exagerats. Sa fe de sa filla és molt més senzilla: mor estimant a "Jesús", confiant-hi, i quina cosa hi ha més important que estimar? Fan falta altres coses? Sembla que "no han entès res", diria un que jo sé.

A ca meva m'han demanat si no aniria as cementeri a dur un ram de flors a sa tomba de mo mare. Me'ls he mirat i els he dit que açò era jugar amb es sentiments: volen dir que perquè no duc un ram de flors as cementeri es dia de Tots Sants i/o "Tots Difunts" no estim tant a mo mare?

Ai, que és complicat estimar! Què no entenem? Què no volem entendre? Què no podem entendre? Estimar a Jesús és molt més senzill!!!