Sobre la mort científica de Jesús se'n saben molt poques coses i de la seva biografia el que es podria escriure no arribaria a una pàgina. El curs passat vaig fer l'assignatura de Nou Testament a Ciències Religioses i un tema era el "Jesús de la història". Segons Sanders el que sabem de Jesús és:
- Neix l'any 4 a.C., poc abans d'Herodes el Gran
- Passa els primers anys de la seva infància i edat adulta a Natzaret
- Ensenya a llogarets, pobles. No entra a les ciutats
- Predica el Regne del Cel
- Va a Jerusalem quan té al voltant de 30 anys (una de les vegades que hi devia anar)
- Celebra un banquet de comiat amb els seus deixebles, abans de Pasqua (Jn 13, 1)
- És pres i interrogat per les autoritats jueves, especialment pels sumasacerdots
- A la mort de Jesús els deixebles fugen. Només hi queden unes dones
- Torna a veure els deixebles després de la seva mort (com, ens demanam tots!)
Segons Sanders aquests fets han estat prou estudiats per considerar-los provats.
El què ens ha quedat de tot açò després de dos mil anys són uns textos evangèlics (el Nou Testament) sobre el "Jesús de la fe", el Crist amb qui hem cregut. Veig la Bíblia com un text del qual extreure'n l'aigua de la vida per poder donar-li sentit, però no un text sagrat que diu la veritat literal. Per haver-ne begut hem cregut que Jesús és fill de Déu, pare, que és amor, i que ha donat el seu fill, coneixent-ne el seu assassinat. La seva pena i exasperació, aquell dia, segur que van ser grans, i el seu patiment tan humà com el nostre, perquè en definitiva, era Home com noltros. Que no ho sabem noltros què és patir? També tenim penes i grans angoixes a la nostra vida. Podem viure-les des del punt de vista cristià o no. Som lliures d'escollir. Aquesta és una de les grandeses de Déu: la llibertat per als seus fills, per a les persones.
Trob que el missatge de Jesús l'hem de fer senzill, perquè de la vida amb els anys n'aprenem molt i vegades a barrades. No fa falta que ens faixin grans sermons. Vegades, només mirar la creu (Jesús-Home) ja basta per saber que el sofriment forma part de la nostra vida. Si creure en Jesús/Déu ens ajuda a seguir endavant, què més podem demanar! Sortosos noltros!
Per aquesta afinitat humana -cristiana- amb Déu, el Jesús que ens ha quedat no ens pot caure gaire lluny, més bé ha d'estar al nostre costat, de forma propera i simple. Déu s'ha fet senzill per ser Home i s'ha fet Home per fer-se senzill. És molt significatiu açò! Unes paraules de mn. Ballarín també en parlen: "Com més va, més crec que entre Déu i l'home hi ha una rara i llunyana semblança. L'home té alguna cosa de diví, barrejada amb alguna de dimoni. Mentre Déu en té alguna d'home, barrejada amb la seva infinitud. Posat a fer catequesi, i sense més embolics, jo diria que Déu és Algú tan infinitament bon home que és capaç de fer-se Home" (Avui.cat, 01/11/2008).
L'Església, la gent, segons qui, ens compliquen/m tan la nostra creença que és impossible creure. Pens en un missatge senzill que Déu ens va voler revelar a través de (la mort de) Jesús. Massa coses s'han volgut afegir a aquest missatge. En sobren moltes! I no fa falta anar gaire enfora, revisem la nostra litúrgia, amb unes poques paraules ens en sortiríem: anunciam la vostra mort, confessam la vostra resurrecció, esperam el vostre retorn. Aquí hi ha una bona part de la nostra fe. Les altres dues parts encara ens són més properes: el nostre Pare, Amor, ens demana estimar i només l'hem de cercar dins noltros. No fan falta gaire més paraules, només viure-les, que viure és la Vida, i trob que viure és el que vol Déu de noltros. Siguem feliços vivint-la!
Si creure ha de ser quelcom complicat, deixem de creure, per favor!
El què ens ha quedat de tot açò després de dos mil anys són uns textos evangèlics (el Nou Testament) sobre el "Jesús de la fe", el Crist amb qui hem cregut. Veig la Bíblia com un text del qual extreure'n l'aigua de la vida per poder donar-li sentit, però no un text sagrat que diu la veritat literal. Per haver-ne begut hem cregut que Jesús és fill de Déu, pare, que és amor, i que ha donat el seu fill, coneixent-ne el seu assassinat. La seva pena i exasperació, aquell dia, segur que van ser grans, i el seu patiment tan humà com el nostre, perquè en definitiva, era Home com noltros. Que no ho sabem noltros què és patir? També tenim penes i grans angoixes a la nostra vida. Podem viure-les des del punt de vista cristià o no. Som lliures d'escollir. Aquesta és una de les grandeses de Déu: la llibertat per als seus fills, per a les persones.
Trob que el missatge de Jesús l'hem de fer senzill, perquè de la vida amb els anys n'aprenem molt i vegades a barrades. No fa falta que ens faixin grans sermons. Vegades, només mirar la creu (Jesús-Home) ja basta per saber que el sofriment forma part de la nostra vida. Si creure en Jesús/Déu ens ajuda a seguir endavant, què més podem demanar! Sortosos noltros!
Per aquesta afinitat humana -cristiana- amb Déu, el Jesús que ens ha quedat no ens pot caure gaire lluny, més bé ha d'estar al nostre costat, de forma propera i simple. Déu s'ha fet senzill per ser Home i s'ha fet Home per fer-se senzill. És molt significatiu açò! Unes paraules de mn. Ballarín també en parlen: "Com més va, més crec que entre Déu i l'home hi ha una rara i llunyana semblança. L'home té alguna cosa de diví, barrejada amb alguna de dimoni. Mentre Déu en té alguna d'home, barrejada amb la seva infinitud. Posat a fer catequesi, i sense més embolics, jo diria que Déu és Algú tan infinitament bon home que és capaç de fer-se Home" (Avui.cat, 01/11/2008).
L'Església, la gent, segons qui, ens compliquen/m tan la nostra creença que és impossible creure. Pens en un missatge senzill que Déu ens va voler revelar a través de (la mort de) Jesús. Massa coses s'han volgut afegir a aquest missatge. En sobren moltes! I no fa falta anar gaire enfora, revisem la nostra litúrgia, amb unes poques paraules ens en sortiríem: anunciam la vostra mort, confessam la vostra resurrecció, esperam el vostre retorn. Aquí hi ha una bona part de la nostra fe. Les altres dues parts encara ens són més properes: el nostre Pare, Amor, ens demana estimar i només l'hem de cercar dins noltros. No fan falta gaire més paraules, només viure-les, que viure és la Vida, i trob que viure és el que vol Déu de noltros. Siguem feliços vivint-la!
Si creure ha de ser quelcom complicat, deixem de creure, per favor!
