Què en diries de l'actualitat dels Pares de l'Església?

Què en diries de l'actualitat dels Pares de l'Església? Els cristians del s. XXI, què en podem extreure de la doctrina dels Pares de cara a una més gran fidelitat de l'evangeli?

Recórrer als Pares de l'Església és tornar als escriptors cristians dels primers segles del cristianisme (finals s. I fins al s. VIII), els quals:

• Establiren les estructures de l'Església cristiana
• Elaboraren la fe en un cos doctrinal
• Cercaren criteris per a definir el cànon bíblic
• Organitzaren la litúrgia, l'acció pastoral i missionera, el servei als indigents, la vida monàstica

Conèixer-los ens permet:

• Conèixer els orígens de la fe i de la vida dels cristians
• Conèixer el moment en què la tradició apostòlica s'uneix amb les generacions cristianes
• Conèixer la història cristiana primerenca
  

Davant la fidelitat en l'evangeli en el moment actual els seus textos ens poden ajudar:

• Acompanyar-nos com a "pares" i companys de camí en l'aventura de la fe
• Poden ser "mestres de saviesa i d'espiritualitat" davant la manca existent en l'actualitat
  
• En el diàleg entre fe i cultura
• Davant l'imperant mètode històricocrític, la visió eclesial pot aportar un discurs i uns matisos de sentit més ampli i profund
  

Apunts extrets de: Literatura cristiana antiga: autors, història, idees, antologia de textos. Cebrà M. Pifarré
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009

Escolta, Israel...! (Dt 6)

Aquest capítol és una introducció al llibre de la Llei, al co­mençament del segon discurs de Moisès just després del Decàleg. És un dels moments forts del Deuteronomi amb la professió de fe d'Israel. Aquesta exhortació vol convèncer tot israelita perquè es­colti i posi en pràctica les lleis del Senyor; és la base de la cate­quesi.

Visió de conjunt
1-3: Introducció típica de l'estil deuteronòmic.
4-9: Professió de fe israelita: unicitat de Déu, invitació a esti­mar, observança i transmissió dels seus manaments.
10-19: Toc d'atenció perquè no s'oblidi Déu i pels cultes pagans.
20-25: Breu catequesi sobre les lleis d'Israel: història de salva­ció.

Informacions

1. Els v. 4-9 constitueixen la proclamació de la fe jueva: Xemà Israel, Escolta, Israel! que comença amb una afirmació clara de monoteisme. Déu és U i és únic, radicalment diferent de tota altra realitat, en oposició amb el politeisme dels pobles veïns. Per això cal un santuari únic (Jerusalem) a partir de la reforma de Josies. Aquesta fe en un Déu U està constantment posada a prova tot al llarg de la història d'Israel; és a causa seva que els profetes intervenen.
2. Al v. 8 es parla de "Lligar-se-les a la mà com un distintiu... entre els ulls". Els jueus piadosos porten aquest text escrit en un petit pergamí en un estoig (la filactèria o tefïl·lin) que es lliguen al braç esquerre i al front per dir la pregària del matí. A les por­tes de les cases i de les ciutats es posen estoigs que contenen el mateix text (és la mezuiah).
3. Al v. 3, i una mica arreu, es remarca una característica del Deuteronomi: l'alternança entre el tu i el vosaltres. Es mira tot el poble (vosaltres), però cadascú és responsable davant de Déu de l'observança dels manaments (tu).
   

Qüestionari

1. Observeu tots els mots que designen la Llei del Senyor; després noteu tots els verbs relacionats amb la transmissió i l'ensenyament.

Llei del Senyor
"els manaments, els decrets i les prescripcions" (v. 1)
"decrets i preceptes" (v. 2)
"paraules dels manaments" (v. 6)
"els manaments del Senyor" (v. 17)
"les normes i decrets" (v. 17)
"aquestes normes, aquests decrets i aquestes prescripcions" (v. 20)
"decrets" (v. 24)

Transmissió (verbs): "et dono" (v. 2. 6), "et va prometre" (v. 3), "havia promès" (v. 10), "lliga-te-les", "porta-les" (v. 8), "ens ha manat" (v. 25)

Ensenyament (verbs): "ensenyar-vos" (v. 1), "grava en el teu cor" (v. 6), "inculca-les", "parla'n" (v. 7), "escriu-les" (v. 9)

2. En el Xemà Israel (v. 4-9), distingiu els verbs d'acció dels verbs de paraula. Noteu les parts del cos; quines conclusions en traieu?

Verbs d'acció: "estima", "fent camí", "te'n vagis al llit", "et llevis", "lliga-te-les", "porta-les"
Verbs de paraula: "escolta", "grava", "inculca-les", "parla'n", "escriu-les"

Parts
a)
Anunci del manament (v. 4-5): "escolta", "estima"

b)
Aplicació personal (v. 6): "grava"
Difusió als altres (v. 7): "inculca-les", "parla'n", "fent camí", "t'en vagis al llit", "et llevis"
Aplicació personal (v. 8): "lliga-te-les", "porta-les"
Difusió als altres(v. 9): "escriu-les"

El manament de Déu es fa personalment a cadascú i és cadascú qui l'ha de portar a terme i l'ha de difondre als altres.

3. Com us ajuden els v. 12-16 a comprendre l'Aliança?

Els versets 12-16 recorden el que Déu ja ha fet pel poble: alliberar-lo de l'esclavatge d'Egipte. Ara toca al poble correspondre en l'aliança. No val que ara que són lliures deixin Déu per qualsevol altre i no segellin l'aliança.

Pistes de lectura

1. Aquesta confessió de fe es troba al començament del lli­bre de la Llei com el seu programa. Aquest capítol 6 conté el vo­cabulari característic del Deuteronomi, sobretot els v. 1-3 i 23-25. La llei prové del Senyor: és, doncs, una paraula per a escoltar, per a practicar i per a ensenyar a fi de rebre la seva be­nedicció.
2. Jesús coneixia aquesta fórmula del Xemà Israel; el recita­va, certament, i el vivia plenament. Marc cita aquest text a 12, 29-31 (amb una altra paraula: "Estimaràs el teu proïsme", treta de Lv 19, 28).
3. A Dt 6, 13 i 16 es troben dues de les paraules posades en boca de Jesús durant les seves temptacions (Mt 4, 7.10; la terce­ra resposta prové de Dt 8, 3). Jesús és, doncs, l'israelita fidel a la Llei, aquell que estima el Senyor amb tot el seu cor. El desert és per a ell el lloc de la prova, però també de la fidelitat.

Font: Llegir l'Antic Testament: una iniciació. Primera part: abans de l'exili. Segona part: de l'exili a Jesús. Joseph Auneau i altres.
Montserrat: Publicacions de l'Abadia, 1997

Assignatura de Seminari de lectura de textos bíblics
Professor: Damià Roure. ISCREB, curs 2010-2011