mentre hi hagi música, ballem!

Fa estona, una amiga va compartir amb jo una frase que me va agradar molt i que deia: la vida és un ball que hem de ballar! Vegades és un ball difícil de ballar, però, ballem-lo! És polit veure la vida com un ball; a sa gent li agrada ballar, és una activitat lúdica, divertida i agradable. A més, et permet entrar en contacte amb les altres persones i la relació social és molt important per a la vida humana.

Supòs que poc després, o tot d'una, me'n vaig donar compte que també tenia unes connotacions de tristesa i d'obligatorietat, en referència als tràngols o a les dificultats pels quals hem de passar durant la vida, moments durs que desitjam oblidar (i que no oblidarem mai), però que sí que és segur que arribaran a passar. Són moments que arribaran a passar si seguim vivint.

Sa frase que he escoltat avui fa referència, precisament, a açò, a seguir vivint, la qual cosa, en contraposició a l'anterior, torna donar al sentit de ballar un toc positiu i polit: mentre hi hagi música, ballem! És una altra manera de mirar-se la vida. Tindrà moments difícils, però sempre hi ha una música de fons que no s'apaga mai, en tot cas no la podem sentir (perquè no volem o perquè no podem), i que és amb la que sempre hem de ballar. Ara mos podríem demanar, i quina és aquesta música que hem d'escoltar?

Bé, i jo, avui, com cada dijous, me n'aniré al gimnàs i escoltaré sa música que soni i, a ballar!