L'ésser de l'Església resideix en
el misteri de la Trinitat i té com a punt central Jesucrist. S'ha
d'entendre la centralitat de l'Església en la vida (in medio ecclesiae) com una experiència fundant, que percebuda com l'origen de tot i, tenint com a centre a Jesucrist, perfila la seva missió. El Credo condensa aquest ésser. El misteri de l'Església es defineix com:
- La plenitud de Déu es manifesta en l'Església al llarg de la història (poble d'Israel).
- Déu vol que tots els homes se salvin i arribin així al coneixement de la veritat.
L'Església no pot ser entesa més que des del dinamisme de la Trinitat, la qual configura la unitat amb Déu de l'Església. En ella distingim:
a) Poble de Déu
L'Església és Poble de Déu perquè Crist s'ha lliurat per nosaltres. Té les característiques següents:
- El poble d'Israel, enfront dels gentils, va adquirir consciència que era la continuïtat del designi salvador de Déu, el poble escollit. Llavors, amb Crist, arriba el messies i esdevé el Nou Israel.
- Crist ens fa comprendre l'Església des de la dinàmica de l'Amor i de la Trinitat.
- El Poble de Déu és tot allò que Déu ha creat, per això, ha de crear comunitat en ell i ha de mantenir la unitat i la comunió.
- Tots som iguals en aquesta comunitat.
- L'Església ha de viure la seva missió terrenal. Actua a la terra en els esdeveniments terrenals amb dinamisme.
- La dimensió ecumènica de l'Església resideix en la relació amb la resta de confessions.
- L'Església és peregrina perquè encara no ha arribat a la meta de la fi dels temps.
b) Cos de Crist
Els primers pares deien que els cristians estan realment units amb el Senyor en i per l'eucaristia. Prenent realment el seu cos és quan en formen part.
- La imatge del cos de Crist, per Sant Pau, és una identificació real de nosaltres amb Crist: revestir-se d'Ell, ser-ne el Nou Adam.
- Crist va venir per al món. Si l'Església n'és imatge, ha de vetllar per l'ecumenisme i la universalitat.
- El cap del Cos de Crist és Crist. Vers Ell caminem.
- Com que n'és el cap ha de ser el centre de la vida cristiana.
c) Temple de l'Esperit
- L'Esperit forma part de la transcendència de la persona. Prové de Déu. L'Esperit actua en aquella persona que es deixa transformar.
- L'Esperit procedeix del Pare i del Fill (paternitat-filiació).
- L'Esperit conforma l'Església i els creients. Som pedres vives del temple que construïm.
Església de comunió i missió
- Un tret bàsic de l'Església és la comunió de la seva comunitat.
- L'eucaristia és el lloc de màxima representació de la comunió, on Crist es dóna en tots i per a tots, i nosaltres participem de la resurrecció.
- Per la Trinitat som partícips de la natura divina (per la koinonia: relacions interpersonals, harmonia amb l'univers).
- Té doncs, una expressió sagramental.
L'Església sagrament en la història i en el món
L'Església està inserida en la història/en el món. En ella i des d'ella actua. Per tant, la seva acció és sagramental. Està cridada a aportar humanitat.
Font: apunts de l'assignatura d'Eclesiologia del professor José Luis López Gallardo, Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, curs 2014-2015
