Més Jesús i manco religió

Tots entenem l'evangeli d'avui: seguir a Jesús, adherir-nos-hi.

Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els don la vida eterna. (Jn 10,27-30)

Com a cristians ens hi adherim, és fàcil. Però talvegada el que no tenim tant en compte, és que ens hem d'adherir només a ell.

El sermó de mn. Ramon M. Nogués continua i destaca els fets dels apòstols en la primera lectura, on Sant Pau, i el seu deixeble, Bernabé, renuncien a la religió jueva. En cap moment els evangelis ens conten que Jesús va renunciar a la religió jueva, va morir com a jueu. En canvi, Pau hi renuncia.

Tota religió tendeix a crear estructures, grans temples, altes jerarquies. Els primers cristians no tenien cap d'aquestes coses. Es reunien, quan el temps ho permetia, davall una figuera, devora el riu. I quan no ho permetia a les cases de la gent. Cal tenir ben clar què és lo important, i lo important és Jesús, només a Ell ens hem d'adherir, qualsevol altra estructura pot estorbar.

ens crida i reconeixem la seva veu

Diumenge IV de Pasqua
font: http://poudesiquem.bloc.cat

Així com diumenge passat sentíem la crida a través de la triple pregunta feta per Jesús a Pere, avui, en l'Evangeli de Joan, sentim que ens crida a cadascú pel nostre nom i que ens valora per damunt de tot:

Les meves ovelles reconeixen la meva veu. [...] Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrancar de les mans del Pare. (Jn 10,27-30)

Al llarg del temps de Quaresma i Pasqua anem escoltant la seva Paraula. Ara ja el coneixem molt més i reconeixem fàcilment la seva veu. La sabem distingir de la dels llops amb pell d'ovella (Jn 10,11-13). No ens volem deixar enganyar. Hem sentit la crida i no volem seguir cap altra veu.

Ell crida a tothom a la Vida, a ser fills de Déu. A nosaltres ens crida, respectant la diversitat de carismes, a formar part de l'Església que va inspirar als apòstols:

El dissabte vinent gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar la paraula del Senyor. Quan els jueus varen veure aquella multitud, s'engelosiren tant, que es posaren a impugnar amb paraules injurioses tot allò que deia Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia:
-Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu. (Ac 13,14.43-52)

Els apòstols, malgrat els obstacles, havien escollit una encertada opció de vida: Déu i els germans. Avui fem bé d'escoltar i contemplar la visió profètica de Joan en l'Apocalipsi:

Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. [...] El qui seu en el trono els protegirà amb la seva presència, no passaran fam mai més, no passaran set mai més [...] perquè l'Anyell [...] els guiarà i els conduirà a les fonts d'on brolla l'aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls. (Ap 7, 9.14b-17)

Seguir la seva veu no ens allibera de la "gran tribulació", però tenim la certesa que Ell és u amb cadascú de nosaltres, és la llum que no s'apaga, és la companyia per sempre.

Avui li demanem que puguem reconèixer la seva veu amb profundiatat, que res ni ningú no ens puguin separar del seu amor, que, com Ell, siguem "bons pastors", que tinguem paraules d'esperança en un món que sovint camina en la foscor, en la violència, en la rancúnia, en la injustícia, en l'individualisme i la falta d'amor.

Oh bon Pastor, que com Tu siguem generosos oferint la vida pels nostres germans!

Maria Dolors Amat
Barcelona

la pregunta de Jesús

Diumenge III de Pasqua
font: http://poudesiquem.bloc.cat

L'Esperit de Jesús ressucitat ens sedueix. Té una força que la nit de Pasqua ens va fer dir: sí, hi crec! Avui anem descobrint que els fruits del seu "pas" estan creixent dins nostre. Ell ens crida pel nom, sap d'on venim i, com a Pere, ens fa la triple pregunta: "¿m'estimes?".

"Senyor, vos ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo" (Jn 21,1-19). A partir d'aquest moment Jesús li demana a Pere un servei per amor. "T'ho dic amb tota veritat: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per dur-te allà on no vols".

En els fets de la Resurrecció, tot i estar envoltat del misteri, hi ha una profunda humanitat: al·lusions a la por, al fracàs, a les situacions problemàtiques: "us van prohibir severament d'ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines" (Ac 5, 27b-32.40b-41). Ells responen amb valentia: "obeir Déu és primer que obeir als homes".

Les actituds valentes dels apòstols ens mostren que han fet seu el salm 29:

Amb quin goig vos exalço, Senyor!
M'heu tret a flor d'aigua
m'heu arrencat de la terra dels morts,
m'heu tornat la vida.

Si volem viure com a creients ens trobem amb moltes situacions desagradables, però Ell ens ha parat taula: "Veniu a berenar. Cap dels deixebles gosava demanar-li qui era; ja ho sabien que era el Senyor. Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava".

Potser tenim molt aprop algú que té necessitat de conèixer a fons el Senyor. Confiem en Ell, serà present en la tasca que ens demana: "vine amb mi", "pastura les meves ovelles".

L'acció de l'Esperit penetra la nostra intimitat més que no pas cap altra forma humana (La missa de cada dia. Ed. Claret, diumenge 22/04/2007)

Maria Dolors Amat

prec II

Lluneta: davant la paraula de Déu prec per voltros i li don gràcies per l'exemple que ens donareu avui en comunitat. Que Jesús ens obri els ulls a tots! Ens doni la seva saviesa al costat vostro!
Lluneta: moltes felicitat Lluneta perquè la paraula de Déu fa que siguem el que som. Fa 26 anys que els nostres pares ens van voler batiats, fills de Déu. Molt hem canviat! Quanta vida nova podrem veure! Un bes!
Foix: la seva reialesa no és d'aquest món, té sobirania eterna. És testimoni de veritat per qui l'escoltam. És Alfa i Omega, és, era i ha de venir. Que els nostros desigs terrenals siguin del Regne!
Roseret de roses blanques: uns fillets han vingut a esperar els patges a ca nostra. Ens han obert de nou el cor, ens han mostrat que lo polit és la gent que s'estima reunida, més que els regals. En Crist, en voltros!
Bepis: per molts anys més de bona companyia i amistat teva! Feliç tu si construeixes ca teva perquè cap riuada no se l'endugui. Sortosos de tenir uns pares que sempre ens estimen, una abraçada!
Ritetes: estimada N., pens en els dies de catequesi. Record Jesús sempre representat. Encara desconec on em duu el seu camí, però li don gràcies per tot el que fins ara m'heu mostrat. Bona campanya!
Maria: estimar a Déu sobre totes les coses, puf! Sa veritat és que és dels que es mereix ser estimat. Serà que estimant-lo a ell podem estimar veritablement als altres. No hi tenim res a perdre!
Güensu: una part caigué a terra bona i quan hagué crescut arribà a donar cent per u. Qui tengui orelles que ho senti. Per molts anys més al teu costat, Güensu! Bon camí i bons fruits! Una abraçada!
Sus: el retrobar un vell amic a ca nostra quan tornes d'un llarg viatge és sentir tot el món en el teu cor. Bon Nadal, Sus i família! (Nadal 2006)
Foix: pregar els uns pels altres, escoltar per sentir la seva veu a cops d'amor. M'has seduït, Senyor, i m'he deixat seduir. És un gran silenci de viva veu. Som cridats a correspondre'l!
Pare: fins avui celebram la llum de Nadal. Les candeles representen la llum de Crist en cada cristià. Estimat Papi, tu, germà i jo, a més a més, duim una llum especial dins de la nostra mare per sempre més!
Pare: estimat pare, Sant Josep fou el primer en servir els altres. Va creure i va confiar en Déu com pocs i va criar un fill per a tot el món. Gràcies per fer-me'n seguidor! Prec perquè en Josep també el conegui!
Ritetes: abans que et modelés en les entranyes de la mare ja et vaig conèixer. Faig de tu una ciutat inexpugnable. Fe, esperança i amor són la nostra professió. Sent el retard en la felicitació: Nina, per molts anys d'amor!
Germà: els pares decideixen, més o manco, quan donar-nos la vida, però correspon a Déu cridar-nos. Na Nina diu que les coses passen perquè han de passar. Sempre que pugui celebrarem els anys junts, siguem on siguem. Un bes!
Maria: no ens atorga privilegis ni ens dóna riqueses. Ens demana servir i ser pobres. Serem rics en el seu Regne si som per als altres aquí. Què difícil tenir un equilibri!
Pare: Ana, no es deixa vèncer, perservera en allò que creu. Recorda el teu creador de jove, abans que arribin dies més dolents. Que no s'apagui el sol amb la llum, la lluna i les estrelles!
Paracolls: benvolgut, moltes felicitats en el dia del teu patró! Josep, home de feina silenciosa, va creure i confiar en Déu i va criar un fill per a tota la humanitat, i ara, en som seguidors.
Foix: tu no em vols dir que ets un àngel, com a Autopista hacia el cielo, i que ets aquí per ensenyar-me el camí, la veritat i la vida. Però és igual, tenc fe i faré veure que no desconfiï de tu. En Crist!

prec I

Maria: i que devalli, i que mos renovi, i que mos faixi estimar més, i que mos doni més amor perquè el posem on més mos costa.

Madò de Son Terra Prima: pens en tu. te duc en el cor. veig es camí teu. t’admir. me fa sentir. aprenc. déu m’escolta. jesús m’ensenya. es pares t’estimen. vius i perquè sents, vius més. i jo aprenc a estimar-te més.

Maria: a poc a poc a qui mos envolten se’ls veu es peu que calcen. tot es dia he pensat en sa religió popular versus s’aprofundida. cada vegada he de menester més llum per ser més sal. què mos té preparat?

Sor Carmen: no ham rebut un esperit d’esclaus, sinó de fills. cada vegada entenc més sa nostra fe i sent més comunió amb tu i amb qui estim.

Maria: perquè és un déu de vius i no de morts vivim en Ell. i allò que se mos presenta ho ham de viure encara que sigui un camí difícil. ho podem fer perquè tenim un déu de vius.

Pare: veniu beneïts del meu Pare, rebeu en herència el regne que ell us tenia preparat des de la creació del món (Mt 25, 34).

Bepis: sa pregària d’avui és: Senyor, que te descobreixi en jo perquè trobi pau i comprengui millor sa riquesa que s’amaga en ses persones i en sa vida.

Maria: assaboresc des de ca meva tot allò que visc aquests dies. me costa entendre es detalls de P i de G. desig que ells també se renovin de l’Esperit Sant.

Madò de Son Terra Prima: què fas? el cel d’avui està gris però no s’immuta. sa ciutat va a ritme diari, bufa es vent i m’arriba s’alè de s’esperit teu que compartim en Jesús. me fas viure, pens en tu.

Madò de Son Terra Prima: tenc amics que no perceben com tu aquests moments. tens uns dons especials i ses estrelles t’ho diuen. brillen per tu, brilles per a elles. NO VOS APAGUEU MAI!

Maria: sa família des amics me fa sentir coma a ca nostra. intent prendre temps necessari per a cadascú. el reialme de la mort no és de la terra. un dia més de vivències i compartir.

Llorenç: he pensat en tu quan llegia es fets des patró des poble teu, Sant Lluis, que va deixar sa riquesa i va morir per malaltia des malalts que cuidava. desig que estiguis bé.

Pare: avui l’Església celebra Sant Josep: Josep, t’admir perquè vas viure situacions molt difícils i vas dubtar; ajuda’m a confiar sempre en Déu i implicar-me en el projecte de salvació.

Maria: amistat, bon tracte, companyia, sentiments expressats, detalls, fe, persones estimades. mos ajuden a conrear sa terra nostra. són misteris de sa vida que mos animen a viure-la!

Lluneta: Santa Isabel, reina de la pau. coneixeran que som deixebles del Senyor per s’estimació que mos tenim. sigues portadora de pau sempre. jo ho vull ser. moltes felicitats en es dia teu!

Pare: cada dia intent llegir s’evangeli i pregar: Jesús, que te faixi conèixer; que t’estimi i te faixi estimar i que estimi sincerament tots es germans meus. estima sempre!

Maria: ahir mos donava sa pregària. fent menjar menorquí festiu a ca meva sentia fer un camí bo i tranquil per compartir amb amistats. talvegada després vindran “es altres”.

Maria: tenim una societat de déus coneguts, com es grecs, i Déu desconegut els passa desapercebut. esperam l’Esperit. es cristians vivim amb esperança.

Maria: Lorca devia viure plenament ses amistat seves. ple de coneixements sentia lo que vivia i escrivia. Déu mos concedeix enteniment per fer es bé o es mal. amb amor mos perdona i mos obra es ulls.

Lluneta: don tantes gràcies per haver conegut s’amor de Déu encara que vegades me costi! me sap greu per es amics nostros que se van quedar amb allò que se veu! vull créixer en aquest amor!

Pare: me costa assimilar sa Setmana Santa de Lorca. crec en un Jesús humil, una fe senzilla. tenc esperança posada en aqeuesta Pasqua!

Madò de Son Terra Prima: mon cor no t’oblida mai i aquí sempre te recordam. treballar el cor no acaba mai i fer-ho té una recompensa tan grossa! Déu mos demana estimar. es passat també es sa vida nostra. VIU!!!

Ritetes: acab de conèixer a J. només puc pregar perquè G creixi com a persona humana i faixi camí amb qui estimi. jo també vull estimar a tothom.

Maria: tot un poble clama al Sant Pare. no me veig enmig d’aquesta multitud però desig que sigui un bon pare per a totes ses famílies. tots tenim dret a una família.

Optatam Totius

En el Concili Vaticà II (1962-1965) es desetima tractar els temes de teologia moral presentats. Només el Decret Optatam Totius sobre la formació sacerdotal la toca de resquitllentes. El text que en fa referència i que el professor, Antoni Nello, no es cansa de repetir a classe i fer-nos recitar de memòria és:

"Caldrà posar una atenció especial en el perfeccionament de la teologia moral, l'exposició científica de la qual, més nodrida amb la doctrina de la Sagrada Escriptura, il·lustrarà la grandesa de la vocació dels fidels en Crist i llur deure d'aportar, en la caritat, fruits per a la vida del món" (OT,16)

Ben Sira

Siràcida o Eclesiàstic (en la tradició llatina) és el llibre redactat per "Jesús, fill de Sira i nét d'Eleazar, de Jerusalem," també anomenat Ben Sira, "el qual hi ha abocat, com pluja abundosa, la saviesa del seu cor. Feliç aquell qui reflexionarà sobre aquests ensenyaments!" (Sir 50,27).

Amb Siràcida començ aquest bloc on vull recollir es meus aprenentatges cristians, es coneixements que m'aporta sa carrera en Ciències Religioses, sa catequesi en què m'instrueixen ses persones que m'envolten, ses pròpies experiències viscudes amb ulls de cristià, ses pregàries que es dia a dia m'exigeix per no perdre s'esperança i ses vivències de ses persones que viuen Crist profundament.

L'ensenyament del Siràcia, fruit de l'experiència, la reflexió i la pregària, inclou una gran varietat de temes: la saviesa i el savi, la veneració del Senyor, la Llei, el culte, la història santa, la creació, el futur d'Israel i de l'home, la vida en societat.

L'original fou escrit en hebreu; però, d'aquest text, només se n'han conservat dues terceres parts, trobades a finals del segle passat al dipòsit de la sinagoga del Caire. Altres fragments han estat trobats posteriorment a Qumran (1956) i a Massada (1964). Per això, durant molts segles el llibre només va poder ser conegut gràcies a les antigues versions: grega, llatina i siríaca (p. 1550 de la BCI).

Bibliografia

• La Bíblia : bci : bíblia catalana : traducció interconfessional. Ed. balear. Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya; Editorial Claret, 1994.