Siràcida o Eclesiàstic (en la tradició llatina) és el llibre redactat per "Jesús, fill de Sira i nét d'Eleazar, de Jerusalem," també anomenat Ben Sira, "el qual hi ha abocat, com pluja abundosa, la saviesa del seu cor. Feliç aquell qui reflexionarà sobre aquests ensenyaments!" (Sir 50,27).
Amb Siràcida començ aquest bloc on vull recollir es meus aprenentatges cristians, es coneixements que m'aporta sa carrera en Ciències Religioses, sa catequesi en què m'instrueixen ses persones que m'envolten, ses pròpies experiències viscudes amb ulls de cristià, ses pregàries que es dia a dia m'exigeix per no perdre s'esperança i ses vivències de ses persones que viuen Crist profundament.
L'ensenyament del Siràcia, fruit de l'experiència, la reflexió i la pregària, inclou una gran varietat de temes: la saviesa i el savi, la veneració del Senyor, la Llei, el culte, la història santa, la creació, el futur d'Israel i de l'home, la vida en societat.
L'original fou escrit en hebreu; però, d'aquest text, només se n'han conservat dues terceres parts, trobades a finals del segle passat al dipòsit de la sinagoga del Caire. Altres fragments han estat trobats posteriorment a Qumran (1956) i a Massada (1964). Per això, durant molts segles el llibre només va poder ser conegut gràcies a les antigues versions: grega, llatina i siríaca (p. 1550 de la BCI).
Bibliografia
Amb Siràcida començ aquest bloc on vull recollir es meus aprenentatges cristians, es coneixements que m'aporta sa carrera en Ciències Religioses, sa catequesi en què m'instrueixen ses persones que m'envolten, ses pròpies experiències viscudes amb ulls de cristià, ses pregàries que es dia a dia m'exigeix per no perdre s'esperança i ses vivències de ses persones que viuen Crist profundament.
L'ensenyament del Siràcia, fruit de l'experiència, la reflexió i la pregària, inclou una gran varietat de temes: la saviesa i el savi, la veneració del Senyor, la Llei, el culte, la història santa, la creació, el futur d'Israel i de l'home, la vida en societat.
L'original fou escrit en hebreu; però, d'aquest text, només se n'han conservat dues terceres parts, trobades a finals del segle passat al dipòsit de la sinagoga del Caire. Altres fragments han estat trobats posteriorment a Qumran (1956) i a Massada (1964). Per això, durant molts segles el llibre només va poder ser conegut gràcies a les antigues versions: grega, llatina i siríaca (p. 1550 de la BCI).
Bibliografia
- La Bíblia : bci : bíblia catalana : traducció interconfessional. Ed. balear. Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya; Editorial Claret, 1994.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada