I, quan el cor amb un darrer batec
haurà fet caure el mur de foscor
per conduir-me fins a Déu,
em donaràs la mà, Mare, com tantes vegades.
[...] De genolls davant l'Etern [...]
Alçaràs els vells braços tremolosos,
com quan vas expirar
dient: "Déu meu, aquí em tens".
I tan sols quan m'hagi perdonat
cediràs al desig de mirar-me.
Recordaràs tot el temps que m'hauràs esperat
i en els ulls hi tindràs un ràpid sospir.
Publicat a l'article A qui perd la fe... d'Oriol Junqueras i Vies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada