Punta Rabiosa

Punta Rabiosa

divendres, 29 de gener del 2010

La lectio divina

15. Anotacions sobre la pràctica de la lectio divina en la tradició rabínica i en els Pares de l'Església. Mestres de la lectio divina a l'època dels Pares

La lectio divina és una herència rebuda de l'espiritualitat d'Israel: es feia una lectura sapiencial de la sagrada escriptura (lectura assídua de la Torah).

Provinença: Escola d'Alexandria (Filó d'Alexandria, Orígenes). Orígenes:
  • Amor profund per l'Escriptura, ja que la novetat del Crist li causa estupor.
  • Percep el Crist Verb.
  • Comprendre l'AT i el NT és difícil. Busca ajuda. Cal passar l'evangeli sensible a l'evangeli espiritual, llavors, en el nivell alegòric, es coneix el pla de Déu.
Desreé. La fe ha de ser:
  • Crítica. Saber donar-ne raó.
  • Lírica. Pregària, comunitat, eucaristia, sagraments.
  • Política. S'ha de manifestar a la polis, en societat: compromís, ètica.
Tractat de fe: tinc raons per creure, però cap raó m'obliga a creure.

Bibliografia i recursos
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Dimensions de la pregària cristiana

14. Dimensions de la pregària cristiana: trinitària, cristològica, pneumatològica, eclesial, antropològica, escatològica.
  • Teocèntrica. La pregària és una resposta a la gràcia que li ha fet Déu a través del Crist. Per ell accedim al Pare. Per fer-ho cal trobar el sentit últim mitjançant estructures dialogals com és la pregària.
  • Cristològica. Jesús no sols és la paraula que ens adreça al Pare, sinó que també és la resposta a la paraula de Déu.
  • Pneumatològica. Jesús acompleix el seu itinerari sota l'impuls de l'Esperit. Nosaltres només arribem a reconèixer al Pare i al seu Fill per impuls de l'Esperit, sense aquest no en som capaçós.
  • Eclesial. En l'Església és on hem rebut l'Esperit que ens porta a la fe, per tant és una experiència inseparable de la comunitat. Alhora, és la pregària dels seus membres qui crea l'Església, que prega en nom del Crist al Pare.
  • Antropològica. 1) Afrontat la profunditat més íntima de l'home, aquest no es detura en si mateix en la pregària, sinó que admira Déu i el retroba. 2) La trobada de la profunditat del drama de l'home ens fa sensibles a la passió per la resta dels germans. 3) Quan la comunió amb el drama de l'home és autèntic s'esdevé sensible a l'amor de Déu manifestat en el Crist.

Bibliografia i recursos
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Models espirituals

13. Models espirituals: Francesc d'Assís, Charles de Foucault, Madeleine Delbrêl, Martin Luter King, Teilhard de Chardin, Dietrich Bonhoeffer, Oscar Romero

Francesc d'Assís (1172-1226)
Fill de la burgesia sent la crida de Jesús. Ho deixa tot i se'n va a pregar en la soledat. Missatge franciscà:
  • Amor a Crist. Viu els misteris de Crist. Estima l'Església, els seus membres, els evangelis. Se sent germà de tots.
  • Amor universal a totes les criatures. Gaudeix de la bellesa de la creació. Ésser animats i inanimats són germans seus.
  • Estimar la pau. Estima a amics i enemics. Admira la pobresa com a símbol extern de l'evangeli. Viu amb goig la fraternitat.
Charles de Foucauld (1858-1916), el germà universal
Després d'una vida disbauxada se'n va anar al desert per buscar una vida oculta de Jesús des del silenci. Es fa monjo de la trapa a Palestina.
  • Espiritualitat del silenci de Natzaret de Jesús
  • Germà petit en la imitació del Crist pobre i humil
Madeleine Delbrêl (1904-1964)
Va ser atea militant fins que es va trobar el Crist. Els seus trets:
  • Vida de pregària.
  • Lluita de classes.
  • Comunió eclesial.
  • Teologia del treball.
  • El carrer és el lloc de la nostra santedat (és un monestir)
Martin Luter King (1929-1968)
  • Caire social del cristianisme nordamericà: contra la segregació. No es pot separar Déu de l'home. La justícia de l'Evangeli.
  • Taula de la fraternitat: on s'asseuran blancs i negres
  • Discurs de la terra promesa
  • Viu amb pregària, espiritualitat (com els baptistes)
Teilhard de Chardin (1881-1955)
  • L'home ha d'evolucionar cap a Crist, on tot es troba
  • Amor a Déu i fe en el món. Apreciar totes les realitats humanes
  • L'home ha creat noves responsabilitats que ha d'assumir per garantir allò humà i la dignitat

Bibliografia i recursos
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Funció del model en el projecte espiritual

12. Funció del model en el projecte espiritual. Biografia com a teologia

Els models com les metàfores neixen de la intuïció i del "misteri". Els models en tant que composició de valors en un moment històric, poden servir d'inspiració, són senyals indicadors del camí, no substitueixen la creativitat. Si ens fixem en els itineraris històrico-vitals dels místics més coneguts identifiquem grans línies que han marcat el seu projecte espiritual. Extraiem els trets més significatius del seu tarannà espiritual.

La teologia espiritual està atenta a la vivència històrica, reclama una teologia narrativa que conjugui mythos i logos, experiència religiosa i sistema teològic.

R. Guardini. La totalitat de l'existència cristiana.

U. von Balthasar. L'estètica teològica.

J. Metz. Teologia com a memòria subversiva. És difícil separar els conceptes englobats en el de "dogmàtica històrico-vital" perquè la vida espiritual és un conjunt d'aquests. Podem parlar de la biografia com a teologia perquè:
  • "Inscriu en la doxologia de la fe la biografia mística de l'experiència religiosa.
  • No és una teologia deductiva per sistema, sinó una narració de la història personal davant de Déu, abreviada i condensada conceptualment.
La teologia històrico-vital eleva el "subjecte" al pla de la ciència dogmàtica de la teologia".

Bibliografia i recursos
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Itineraris espirituals

11. Itineraris espirituals en la història de l'Església: Didaché, l'ideal gnòstic en Climent d'Alexandria i Orígenes, Divisió tripartita en Evagri Pòntic i Ps.-Dionís Areopagita, Teresa d'Àvila i Joan de la Creu, Teresa de Lisieux
  1. Els dos camins. Pseudo Bernabé: Didaché: l'home pot escollir entre el camí de la vida i la llum o el camí de les tenebres i la mort.
  2. L'ideal gnòstic cristià. Climent d'Alexandria i Orígenes: la vida espiritual del cristià ha d'anar cap a la perfecció cristiana, cap al coneixement profund de Déu, de Crist.
  3. Divisió tripartita de la vida espiritual. Evagri Pòntic: de la praxis (purificar la part passional de l'ànima per assolir l'apatheia) en surt la contemplació (de tot) i la theologia (fer una base teòrica). Ps. Dionisi: activitat purgativa, il·luminativa i unitiva. Joan de la Creu: la "Pujada al Mont Carmel" significa l'ascesi purificativa de la persona per unir-se a Déu: ha de passar per la nit dels sentits, la nit de la intel·ligència i la nit de la memòria/voluntat.
  4. El camí de la perfecció. Teresa d'Àvila: les set estances del castell interior. Graus d'oració: vocal, meditació, infusa, contemplació.
  5. El caminet/drecera. Teresa de Lisieux: conscient de la nostra debilitat se sent confiada en el déu misericordiós, i amb ell fa el "caminet de la vida".

Bibliografia i recursos
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

dijous, 28 de gener del 2010

Naixement, creixement i maduració

10. La vida espiritual com a creixement i maduració: esdevenir "adults en Crist"

Es poden establir tres etapes en la vida espiritual:
  1. Fase inicial. Naixement en Crist pel baptisme. Renovació en l'Esperit Sant. Pel baptisme el cristià mor i ressuscita en Crist, s'inicia en Crist.
  2. Maduració al llarg de la vida. L'ocupa pràcticament tota.
  3. Acompliment final. La vida espiritual és creixement i coneixement en la mort de Crist. Havent madurat el Senyor et ve a buscar.
La vida espiritual ens porta a una evolució en diversos aspectes:
  • Infants (desconeixem molt) i Adults (no ser uns qualsevol) en Crist
  • Imperfectes vs. Perfectes (la perfecció espiritual com a misericòrdia)
  • Ignorants vs. Mestres (desenvolupar-se en la vida, només. La saviesa no és d'aquest món). De la doctrina elemental sobre Crist al coneixement més profund (Heb 5, 11-14)
  • Home carnal (autopretenció de salvar-se, prescindeix de Déu) vs. Home espiritual (es deixa portar per Déu) (Ga 5, 16-26; 1Co 3,1)
Bibliografia i recursos
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

El camí en l'AT i en el NT

9. El camí, l'èxode i la pujada a la muntanya en l'AT i en el NT. La vida cristiana com a camí, pelegrinatge, cursa en Pau, Lluc, Joan, Hebreus, 1Pe

AT
  • L'èxode d'Israel. La vida espiritual com a camí. Els cristians realitzen el seu èxode al llarg de la vida.
  • Salm 95. Evitem l'enduriment de cor.
NT
  • 1Pe. El cristià com un pelegrí. No us acomodeu als costums d'aquest món.
  • He. Imatge de la muntanya: és el recorregut de la vida cristiana fins al santuari de la Glòria. Apropem-nos-hi amb confiança.
  • Jn. La vida és una anada al Pare, un trànsit.
Per Moisès vingué la llei (Torah), però per Jesús vingué la comunitat

Bibliografia i recursos
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Antinòmies del camí cristià

8. Antinòmies i complexitat de la situació del cristià: el camí estret i la taula del regne

La vida espiritual del creient és en la Bíblia un camí que cal recórrer (Dt, Sl, Miq, Gn, Ex, Mt, Heb). La vida del cristià implica acceptar les antinòmies de la vida:
  • Alegria i mortificació
  • Compromís i contemplació
  • Culte i praxis
  • Estabilitat i camí
  • Història i escatologia
  • Lluita i contemplació
És un camí estret, el que porta a Jesús, convidat al servei i a l'entrega als seus germans.
I aquest és el camí que configura la taula del Regne.

Bibliografia i recursos
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Homo viator

7. L'aventura humana com un camí. Dimensió evolutiva de la vida espiritual

L'home bíblic és un home situat en el temps i en la història.

En la part espiritual l'home està cridat a buscar sentit, a madurar, a desplegar-se, a ser un mateix: cercar la coincidència amb si mateix, amb allò més noble de si mateix. Per tenir una existència autèntica cal construir-se el seu interior.

La vida espiritual té una via evolutiva (dinàmica de la vida espiritual):
  1. Via purgativa
  2. Via il·luminativa
  3. Via unitiva (unió amb Déu)

Bibliografia i recursos
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

La vida espiritual com a itinerari

6. La vida espiritual com a itinerari

Tot en l'home és itinerància. Es tracta d'assolir noves metes. L'home fa camí:
  • en el pla físic: canviem de llocs, tenim ruptures, desvinculacions, som temporals...
  • en el pla espiritual: busquem sempre un sentit, ens construïm en la història, madurem, creixem interiorment, vers Déu...
Bibliografia i recursos
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Espiritualitat i "espiritualitats"

5. Espiritualitat i "espiritualitats". Espiritualitat litúrgica i espiritualitat bíblica

L'espiritualitat cristiana és una de sola, la que ens aplega entorn de Crist en l'Església. És la manera de viure el misteri de Crist, la seva filiació divina.

Quan parlem d'"espiritualitats" estem parlant de l'accentuació d'algun aspecte de Crist en la nostra (dels altres) manera de viure: una gràcia, una aptitud, una actitud...

L'espiritualitat lítúrgica i l'espiritualitat bíblica poden ser viscudes per tots els cristians.

Bibliografia i recursos
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Teologia de la mística. A. Stolz

4. La proposta d'Anselm Stolz: fer atenció a allò fenomènic espiritual. L'experiència cristiana com un "experiencial" religiós (J. Mouroux, U. von Balthasar)

La novetat d'Stolz està en què defineix la mística a través de la teologia. Basant-se en la patrística dels segles anteriors al s. VI afirma que la vida religiosa (vida espiritual) té un caràcter sagramental (allò fenomènic espiritual). Això implica que misticismes d'altres religions positives no són vàlids.

En canvi, J. Mouroux i U. von Balthasar defensen la legitimitat de "l'experiència cristiana" i del "fenomen de la santedat" com a lloc i objecte de la teologia. Defensen més bé la "res et sacramentum" (signe intern) o la "res sacramenti" (realitat última), que no el "sacramentum tantum" (signe extern visible).

Bibliografia i recursos
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Teologia i espiritualitat

3. La separació entre teologia i espiritualitat. La disciplina d'ascètica i mística.

La teologia és la reflexió crítica sobre la pròpia fe, la que vol donar-li un estudi/coneixement (fides quarens intellectum).

L'espiritualitat és la vivència de la pròpia fe, en un camí on s'uneixen ascètica (despendre's moralment de coses es pot considerar que aparten del camí) i mística (estat de consciència en què hom es percep prop de Déu).

Bibliografia i recursos
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

L'Escolàstica

2. De la teologia dels Pares a l'escolàstica, o del símbol a la dialèctica

Als segles XII-XIII es dóna una ruptura de la concepció teològica. Es fa un pas de la teologia simbòlica a la dialèctica.

Els pares de l'Església elaboraven una concepció filosòfica en la qual unien fe i raó (teologia sapiencia-contemplativa, teologia monàstica i "sacra pagina") per poder donar fonament al cristianisme, fruit de l'exigència històrica del moment (amb una base, sobretot grecollatina, neoplatonisme).

Però amb el Renaixement s'evoluciona cap a una comprensió crítica o quaestio (es dóna una ruptura entre scientia i experientia, entre Ecclesia i Eucharistia).


Bibliografia i recursos
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Teologia espiritual

1. Estatut o objecte de la teologia espiritual

La teologia espiritual té per objecte la comprensió/objectivitat (coneixement o estudi) de la mateixa vida espiritual i la santedat (vivència) mitjançant tres fonts: la Sagrada Escriptura, la Tradició i el Magisteri de l'Església i els escrits/experiència dels sants i místics.

Així com en l'Església trobem tres dimensions dels sagraments: sacramentum/signum tantum (signe sagramental visible), res et sacramentum (signe intern) i res sacramenti (realitat última), la teologia espiritual indaga entre aquests elements, per esbrinar (dibuixar) els camins que porten a la perfecció mística.

Tot i aquest voler comprendre-ho, cal ser conscients que allò que creiem (fides quae) és inseparable d'allò pel qual creiem i de com ho creiem (fides qua). La vida espiritual és deixar-se conduir pel mateix coneixement de Jesús.

Bibliografia i recursos
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)