Dimensions de la pregària cristiana
14. Dimensions de la pregària cristiana: trinitària, cristològica, pneumatològica, eclesial, antropològica, escatològica.- Teocèntrica. La pregària és una resposta a la gràcia que li ha fet Déu a través del Crist. Per ell accedim al Pare. Per fer-ho cal trobar el sentit últim mitjançant estructures dialogals com és la pregària.
- Cristològica. Jesús no sols és la paraula que ens adreça al Pare, sinó que també és la resposta a la paraula de Déu.
- Pneumatològica. Jesús acompleix el seu itinerari sota l'impuls de l'Esperit. Nosaltres només arribem a reconèixer al Pare i al seu Fill per impuls de l'Esperit, sense aquest no en som capaçós.
- Eclesial. En l'Església és on hem rebut l'Esperit que ens porta a la fe, per tant és una experiència inseparable de la comunitat. Alhora, és la pregària dels seus membres qui crea l'Església, que prega en nom del Crist al Pare.
- Antropològica. 1) Afrontat la profunditat més íntima de l'home, aquest no es detura en si mateix en la pregària, sinó que admira Déu i el retroba. 2) La trobada de la profunditat del drama de l'home ens fa sensibles a la passió per la resta dels germans. 3) Quan la comunió amb el drama de l'home és autèntic s'esdevé sensible a l'amor de Déu manifestat en el Crist.
Bibliografia i recursos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada