El misteri de l'Església resideix en els seus membres, els creients, que prenen part i són amb ell el cos de Crist. Configurats a ell, viuen, pateixen i moren a la terra, i ressusciten i són glorificats en Déu a la nova vida. En Crist tot se sosté. Crist estima l'Església, com a una esposa, i, a la vegada, l'Església perviu gràcies a ell, perquè la plenitud de Déu s'acompleix en ella.
Déu resideix a l'origen dels temps. En la història bíblica, des d'Adam, passant per Israel, i a tot arreu, hi ha la petjada de Déu. Tots ells estaven destinats a ser imatge del seu Fill. Una vegada arribat aquest, l'Església avança cap a la forma actual, transmetent-se gràcies a l'Esperit Sant i no adquirirà la seva plenitud fins a la fi dels temps. L'Esperit Sant és el que habita en els cors de les persones i, per tant, en l'Església. És ell qui condueix el camí de l'Església cap a la comunió i el servei, proveint-la de dons jeràrquics i carismàtics, els quals contribueixen a la unitat del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.
Crist va ser el revelador del misteri diví. Va inaugurar a la terra el regne del cel. Així doncs, l'Església és obra divina. La manera de redimir-nos com es va redimir Déu fent-se home, és celebrant el sacrifici de la creu mitjançant el sagrament de l'eucaristia, en el qual tots els creients formem un sol cos en Crist. La paraula de Crist ens revela que el Regne de Déu és aquí i no cal esperar més. L'exponent màxim pel qual descobrim això és el mateix Jesús, que és fill de Déu i fill de l'home. Qui escolta la seva paraula i la creu forma part del Regne. L'Església, guardant els manaments de caritat, humilitat i abnegació, construeix el Regne i difon el seu missatge.
L'Església «és un signe i instrument de l'íntima unió amb Déu i de la unitat de tot el gènere humà», és a dir, n'és un sagrament. De la mateixa manera que l'Església representa el cos de Crist com una unitat, tots els seus membres han de vetllar per mantenir aquesta unitat. El Fill de Déu va vèncer la mort i va ressuscitar. Així va redimir l'home i el va convertir en una criatura nova. Comunicant-li el seu Esperit el va constituir místicament com el seu cos. És a través dels sagraments com els creients s'uneixen d'una manera misteriosa i real al Crist mort i ressuscitat; pel mateix baptisme morim i naixem en Crist; en la fracció del pa participem de la comunió en el mateix cos del Senyor.
El cap d'aquest cos és Crist, que és imatge del Déu invisible. Ell és el principi engendrat abans que tot altre i, per la seva grandesa, omple de riquesa tota la resta del cos. L'Església, que forma la resta del cos, un de sol, està integrada, alhora, per membres i funcions diverses. L'Esperit distribueix els dons a cadascú a través dels ministeris i estimula la caritat entre els fidels.
L'Església, formada per la comunitat de fe amb els seus òrgans jeràrquics, no resta separada de l'Església celestial, cos místic de Crist, en la qual renaixem finalment. S'ha de considerar una de sola, humana i divina alhora. Així com el Verb diví es va encarnar, l'organisme social de l'Església està al servei de l'Esperit de Crist i el transmet. Per això, diem que és una santa, catòlica i apostòlica. El Salvador va deixar en mans dels seus apòstols la seva difusió i guiatge. A Pere el van succeir els bisbes que l'han transmesa fins a l'actualitat. En comunió, entre tots, ens toca santificar-la.
Per tant, l'Església està cridada a seguir l'exemple de Crist, enmig de la pobresa i la persecució. No vetlla per la glòria dels homes en aquest món, sinó per presentar la salvació, portar la bona nova als pobres, guarir els cors desfets i els serveix, tal i com va fer Jesús. Això no la lliure del pecat, que també resideix en ella i en els seus membres, però pelegrina en el món amb paciència i amor i mostra el misteri de Crist que es revelarà definitivament al final dels temps amb llum plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada