Punta Rabiosa

Punta Rabiosa

dijous, 12 de juliol del 2007

Plens de moments per recordar

Font: http://poudesiquem.bloc.cat


Gràcies a tots per aquests tres anys plens de moments per recordar:


Als que hi heu estat des de sempre,
als que us heu afegit fa més poc,
també a aquells que ja van marxar.

Gràcies per la confiança,
pel respecte,
per tot el que m'heu ajudat a aprendre,
per donar-me un espai en què compartir,
per tot el que heu compartit,
per tots aquells moments que ningú ens pot prendre.


Aquest cap de setmana l'havíem de fer sencer a Hostalric. Per raons que aquí no cal especificar no va ser possible. Tot i així la jornada que hi vam viure ens va servir a tots per aprendre alguna cosa i descobrir una mica més del que ens envolta.

Per tant, durant un dia, Hostalric va ser "colònia" invadida per menorquins. I com a invasors en tota regla que som, vam penjar sa nostra "bandera" des balcó!!


Us pos aquí un tros de l'"Elogi del viure" del poeta Joan Maragall, que han escollit per posar al recull del meu comiat:

"...Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel qual serveixes, allò en el qual et sents un etnre els homes. Esforça't en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me. Si oblidat de tu mateix fas tot esl que pots en teu treball, fas més que un emperador que regís automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l'agitador, que el qui governa. Pots negligir tot això i l'adobament del món. El món s'arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva..."

Us tindré sempre presents en la meva pregària:

Llorenç i Josep Maria
Maria Dolors i Núria
Marc i Andreu
Núria i Carlos
Magdalena, Joan i Bel

Gràcies!


Glòria Mercadal, Barcelona, 2 de juny de 2007

Un granet d'arena en les vacacions

Compromesa. Na Glòria Mercadal farà dos mesos enfora de la seva família i els seus amics.

La jove maonesa i la resta del seu equip de cooperants preparen el viatge des de febrer.

Amb els estudis de Topografia acabats recentment, na Glòria Mercadal passarà l'estiu a Chiquitanía, Bolívia, col·laborant en diferents projectes que impulsa la Universitat sense Fronteres.


Ni sol ni platja, ni turisme cultural; nàutic o eqüestre, ni xivarri, ni lleure. Glòria Mercadal Marqués (Maó, 1986) viurà aquest estiu unes vacances diferents, a milers de quilòmetres de Menorca, realitzant mesuraments; efectuant estudis sobre el terreny, contribuint a la planificació urbanística i al desenvolupament d'infraestructures en La Chiquitanía, on Universitat sense Fronteres impulsa diferents projectes de cooperació per al desenvolupament. "USF té dues vies de treball, una centrada en la construcció i una altra en l'educació i utilització dels equipaments que es construeixen", detalla Glòria.


L.M.F. Diari Menorca, 29 de juny de 2007, pàg. 15


Per a aquesta jove de Maó, la seva aposta per a les vacances estivals no ha estat fàcil. "Em fa una mica de pena, he passat tot el curs fora, i ara, arriba l'estiu, i me'n torno a anar. A casa no els ha fet gaire gràcia, encara que tampoc m'han posat cap pega." Reconeix que més que posar-li pegues, la seva família i els seus amics l'han animat a afrontar aquest repte "que estic segura de poder tirar endavant, encara que és molt lluny."


Glòria, que acaba de finalitzar els seus estudis de topografia -"ara em queda el projecte final de carrera", diu- marxa a la regió boliviana situada a l'est del país, integrada en un grup de sis persones. "Som tres al·lots i tres al·lotes, tres estudiants d'arquitectura, un arquitecte tècnic, un enginyer industrial i jo. Els coordinadors de l'ONG no poden viatjar aquest any perquè han tingut un fill".


Glòria repartirà la seva estada a La Chiquitanía, entre San Ignacio de Velasco i San José de Chiquitos. "Abans estarem dos o tres dies a Santa Cruz de la Sierra, per tramitar papers i aclarir algunes coses i després marxarem als pobles". Segons creu, el mes de juliol el passarà a San Ignacio i el d'agost a San José. USF desenvolupa a San Ignacio dos projectes educatius, la pavimentació dels carrers i un estudi sobre el terreny per planificar infraestructures i equipaments, mentre que a San José participen en la planificació urbanística i la construcció d'una guarderia. Glòria tindrà ocasió de posar en pràctica els coneixements adquirits al seu pas per la universitat, col·laborant en aquestes accions, que són fruit d'una feina que es realitza els mesos previs a la partida dels cooperants.


Gràcies a la Càtedra Unesco és possible cursar 'Tecnologia de Baix Cost i Habitatge per a Cooperació'. Part de la feina que es realitza durant el curs en aquestes assignatures es desenvolupa després a Bolívia", relata Glòria; que va ser seleccionada entre deu aspirants per integrar l'equip multidisciplinari que parteix a començaments de la setmana que ve a Bolívia. "Les entrevistes es van fer el febrer i des de mitjan març estem preparant la feina que ara farem. De la preparació no ens encarreguem només nosaltres sinó que participa més gent", continua Glòria. Van amb una mínima planificació "que s'ha de complir, encara que poden sorgir imprevistos en qualsevol moment que veurem com resolem," apunta la cooperant.


Glòria és conscient que van per a treballar, no de vacances i que és difícil cenyir-se als projectes que tenen assignats. "En aquests casos, hi ha moltes necessitats i pot sorgir donar un cop de mà en qualsevol moment. Fas de voluntària 24 hores al dia", reflexiona, aquesta jove que sap de què parla. Encara que creua per primera vegada l'oceà per embarcar-se en tasques de cooperació, però no és nova en això en cas d'obrir-se a altres realitats. La Setmana Santa de l'any passat, Glòria, acompanyada de Martí Carbonell Salom, es va desplaçar a El Aaiún, a la regió algeriana de Tindouf, per conèixer de primera mà la situació dels campaments de refugiats. D'aquell viatge va tornar amb la sensació de ser "com un regal" per a la gent que van conèixer allà i, vista la seva opció per a aquest estiu, amb la consciència que una vegada s'observen i es jutgen la pobresa, la desigual­dad i la injustícia, cal actuar, aportar un granet d'arena per eradicar-les.

diumenge, 8 de juliol del 2007

hi ha molt a segar i pocs segadors

Diumenge XIV de durant l'any

font: http://poudesiquem.bloc.cat


La Paraula que hem escoltat en l'eucaristia d'avui em suggereix fer una composició de lloc. Fent volar la imaginació podem veure el món que ens envolta com un camp de sembrats molt diversos, tots en desordre i dispersió. En l'atmosfera d'aquest panorama hi plana el gran silenci de Déu i estones ens sentim temptats de preguntar: "on és Ell? hi és?".

Sabem però, que pel baptisme l'esperit del Senyor ens ha marcat, ens ha consagrat i ens ha fet lliures. Ens dóna la Saviesa, i ens convida a penetrar en el misteri, de tal manera que som capaços de descobrir el desig d'escampar la veritat i el bé, és a dir, d'anunciar arreu la Bona Notícia que el Regne de Déu és a prop de tothom. Sant Pau ens ho deixa clar: "Ni la circumcisió ni la incircumcisió no tenen cap valor. L'únic que val és que hàgim estat creats de nou. Que ningú no m'amoïni, perquè jo porto en el meu cos les marques distintives de Jesús" (Ga 6,14-18).


Avui som cridats a desposseïr-nos, a viure amb senzillesa. Hem descobert que Jesús en enviar-nos a segar ens proposa un nou estil de vida: pregar, experimentar el goig d'acompanyar i alliberar els germans. És un estil de vida sobri, humil, pobre, però sempre envoltat de l'alegria de viure, la confiança i la pau al cor. Les paraules del profeta Isaïes ens hi conviden:

"Feu festa, tots els qui l'estimeu.
sereu alletats amb l'abundància del seu consol.
Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar,
la riquesa de les nacions, com un torrent desbordant.
Com una mare consola al seu fill, jo també us consolaré.
Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig
i reviuran com l'herba els vostres ossos" (Is 66,10-14c)

"Ve un moment que la dinàmica de sentir-se cristià, la bona notícia trasbalsadora, es va identificant amb el missatger trasbalsador, pel qual ella ens arriba i pel qual ens la creiem. Fins que la Bona Notícia i la mateixa persona de Jesús són una sola cosa en què creure" (escrits del Dr. Gol ).

Gràcies perquè ens fas dignes de ser enviats a segar!

"Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n'és d'admirable el que fa amb els homes!
Ell és la nostra alegria. Ell, que sempre governa amb el seu poder".
(Salm 65)

Maria Dolors Amat
Barcelona, 8 de juliol de 2007

dijous, 5 de juliol del 2007

Prec III

Maria: i cada vegada que menjam el pa de vida professam la nostre fe diguent que creim. El camí pot ser llarg i dur, però si no tenim fe pot ser que no ens quedi res. Dalt de la muntanya ens retrobarem prest!
Maria: va venir a calar for a la terra. Crema en el nostre cor i encara més en qui no creu. És caliu viu que fa encendre. Jo deix que em vagi consumint. No sé si arribaré a estimar-lo com mereix.
Madò de Son Terra Prima:
la nostra fe em demana ser coherent, i per açò he de créixer. Contempla el cel allà on vagis, recorda't de les teves arrels i prega perquè la mort del Ressucitat no sigui envà. Una besada!
Sor: estimada, diu una cançó d'un grup de rock català: no sóc jo mateix si Tu no hi ets! Què ens dóna que no el podem abandonar si l'hem conegut? Prec perquè Josep també el conegui!
Maria: en la virtualitat no trobam a Déu. Només dins nostre. Una imatge no és tot però amb ella aconseguim arribar. Importa el missatge, i la forma que li donem ha d'anar d'acord al nostre temps. Ha acabat el temple virtual.
Tat: estimada Tat, açò que l'home ha anomenat temps ha fet coincidir la nostra onomàstica. Quan era fillet ja cercava la Saviesa en la pregària. Vaig veure que floria com el raïm madura (Sir 51,13-30).
Maria: ser humil, perdonar, estimar, més que voler ser estimat o perdonat, em fa aprofundir en la idea d'una altra Esperança, en la qual moltes vegades no confiam i prou. Inventam. Nanit!
Foix: què té preparat als qui l'estimen? Intent ser sal i llum, però vegades ho faig massa salat o massa fat. D'altres, se m'apaga el llum. Confiï en Ell perquè em mostri el terme adequat!
Mamat: els meus pares em van concedir un nom. Quan era fillet ja cercava la Saviesa en la pregària. Vaig veure que floria com el raïm que madura (Sir 51,13-30). Gràcies per les teves atencions, Montse!
Pare: un home que es deia Josep, noble i bo, anà a Pilat per demanar-li el cos de Jesús. El desclavà, l'amortellà i el posà en un sepulcre a la roca, com faria un pare. La Seva glòria és una altra!
Marc: benvolgut, na Maria m'ha recordat que tenc un Marc, quin goig! Un gran creient el teu patró! Que sigui aquesta la teva força! Aprèn dels bons exemples del teu camí! He vist que saps escollir-los.
Foix: estimada Fulgència, veig que te quedes amb totes les paraules de Sant Pau. Has començat a beneir en Crist i a no maleir. Beneïda tu que, enamorada del bé, el serveixes!
Pare: estimat Pare, prec, plor a Déu que concedeixi el do del seu esperit a amics i germà. Per què no els l'ha donat ja? Per què li giren l'esquena? Per què no veuen més enllà del tenir? Crec en una altra Esperança!
Maria: tenim un déu de vius en qui confiam poc. Davant la mort moltes vegades només podem callar perquè és un altre misteri. La nostra vida és certa davant de Déu i ens toca callar perquè ja ens coneix!
Foix: cal que construïm i assentem bé el nostre edifici perquè no desconfiem més. Aconseguit açò, podrem donar passes fermes en la nostra fe.
Maria: la nostra mort és la vida de Déu. Fe+esperança+amor és la lectura de la sinagoga en el aquí, és el compliment de l'escriptura. En som seguidors. Feim possible la resurrecció de la mirada.
Germà: pens en els morts d'aquests dies, en na Carmen i en Biel. Don gràcies a Déu per haver cregut! El ran consol del cristià és la vida eterna. Sortosos de poder donar sentit, fins i tot, a la mort!
Pare: estimat Papi, na Llucia ha estat d'aquelles persones que han tingut una mirada especial per jo. Trob que açò ha bastat perquè l'estimés. Déu sap tot lo altre! Un bes!

diumenge, 1 de juliol del 2007

m'ensenyeu un camí de llibertat i de vida

Diumenge XIII de durant l'any
font: http://poudesiquem.bloc.cat


Avui som cridats a descobrir la radicalitat de les paraules de Jesús. Per integrar el missatge de les lectures d'aquest diumenge i portar-lo a terme, amb la llibertat de què ens parla St. Pau, ens cal créixer a nivell humà i a nivell cristià:

"Germans, Crist ens ha alliberat de l'esclavatge i vol que siguem lliures. Mantingueu-vos així". "Vosaltres, germans, heu estat cridats a ser lliures. Mireu només de no convertir la llibertat en un pretext per a fer el vostre propi gust. Si us estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres" (Ga 5, 1.13-18)


La doctrina que predica Jesús i els apòstols és per a persones madures, conscients i responsables de la missió de servei que el Mestre ens ha deixat en el temps que ens toca viure.

"Eliseu deixà els bous, corregué darrera Elies i li digué: "Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu." "Ell se'n tornà, prengué la parella de bous, els matà, va coure la carn amb la fusta dels arreus, convidà la gent i se'ls van menjar. Després se n'anà amb Elies." (1Re 19, 16b.19-21)

En la preparació del temps de Jesús que ja es troba en l'Antic Testament, hi veiem un anunci força clar de la crida a través dels signes i les actituds de personatges que posen de manifest una clara resposta donant tot el que tenen. En aquest situació són comprensibles els sentiments que expressa el Salm 15:

"Senyor, heretat meva i calze meu, vos m'heu triat la possessió"

La veritable herència és la comunicació i la intimitat amb Déu que en el seguiment a fons descobrim cada dia. L'evangeli de Lluc ens descriu la decisió de Jesús d'anar a Jerusalem i el que això li comportarà. Els fa adonar que el qui el vulgui seguir, per aconseguir seguretats segons el món, s'equivoca. Anant amb Jesús només podrem fer com Joan, reclinar el cap aprop d'Ell, abandonar-nos amb confiança: "Mentre feien camí algú li digué: "Us seguiré pertot arreu on anireu". Jesús li respongué: "Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap".

En el seguiment de Jesús hi ha una radicalitat que és donar-ho tot i treballar perquè els altres el coneguin i l'estimin. Així podem seguir endavant: "Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el Regne de Déu." "Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és apte per el Regne de Déu" (Lc 9, 51-62).

Com els deixebles també a nosaltres ens ha seduït la seva doctrina, el volem conèixer més per estimar-lo més cada dia i aprendre a construir el Cel Nou i la Terra Nova. És el camí de la fidelitat generosa. A poc a poc, anem comprenent que en l'arrel de la nostra fe hi ha el misteri pasqual. Aquest és el motiu que ens fa cantar amb goig:

El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonareu la meva vida enmig dels morts
ni deixareu caure a la fossa el qui us estima.
M'ensenyareu el camí que duu a la vida,
joia i festa a desdir a la vostra presència,
al vostre costat, delícies per sempre. (Salm 15)

Maria Dolors Amat, Barcelona