Maria: i cada vegada que menjam el pa de vida professam la nostre fe diguent que creim. El camí pot ser llarg i dur, però si no tenim fe pot ser que no ens quedi res. Dalt de la muntanya ens retrobarem prest!
Maria: va venir a calar for a la terra. Crema en el nostre cor i encara més en qui no creu. És caliu viu que fa encendre. Jo deix que em vagi consumint. No sé si arribaré a estimar-lo com mereix.
Madò de Son Terra Prima: la nostra fe em demana ser coherent, i per açò he de créixer. Contempla el cel allà on vagis, recorda't de les teves arrels i prega perquè la mort del Ressucitat no sigui envà. Una besada!
Sor: estimada, diu una cançó d'un grup de rock català: no sóc jo mateix si Tu no hi ets! Què ens dóna que no el podem abandonar si l'hem conegut? Prec perquè Josep també el conegui!
Maria: en la virtualitat no trobam a Déu. Només dins nostre. Una imatge no és tot però amb ella aconseguim arribar. Importa el missatge, i la forma que li donem ha d'anar d'acord al nostre temps. Ha acabat el temple virtual.
Tat: estimada Tat, açò que l'home ha anomenat temps ha fet coincidir la nostra onomàstica. Quan era fillet ja cercava la Saviesa en la pregària. Vaig veure que floria com el raïm madura (Sir 51,13-30).
Maria: ser humil, perdonar, estimar, més que voler ser estimat o perdonat, em fa aprofundir en la idea d'una altra Esperança, en la qual moltes vegades no confiam i prou. Inventam. Nanit!
Foix: què té preparat als qui l'estimen? Intent ser sal i llum, però vegades ho faig massa salat o massa fat. D'altres, se m'apaga el llum. Confiï en Ell perquè em mostri el terme adequat!
Mamat: els meus pares em van concedir un nom. Quan era fillet ja cercava la Saviesa en la pregària. Vaig veure que floria com el raïm que madura (Sir 51,13-30). Gràcies per les teves atencions, Montse!
Pare: un home que es deia Josep, noble i bo, anà a Pilat per demanar-li el cos de Jesús. El desclavà, l'amortellà i el posà en un sepulcre a la roca, com faria un pare. La Seva glòria és una altra!
Marc: benvolgut, na Maria m'ha recordat que tenc un Marc, quin goig! Un gran creient el teu patró! Que sigui aquesta la teva força! Aprèn dels bons exemples del teu camí! He vist que saps escollir-los.
Foix: estimada Fulgència, veig que te quedes amb totes les paraules de Sant Pau. Has començat a beneir en Crist i a no maleir. Beneïda tu que, enamorada del bé, el serveixes!
Pare: estimat Pare, prec, plor a Déu que concedeixi el do del seu esperit a amics i germà. Per què no els l'ha donat ja? Per què li giren l'esquena? Per què no veuen més enllà del tenir? Crec en una altra Esperança!
Maria: tenim un déu de vius en qui confiam poc. Davant la mort moltes vegades només podem callar perquè és un altre misteri. La nostra vida és certa davant de Déu i ens toca callar perquè ja ens coneix!
Foix: cal que construïm i assentem bé el nostre edifici perquè no desconfiem més. Aconseguit açò, podrem donar passes fermes en la nostra fe.
Maria: la nostra mort és la vida de Déu. Fe+esperança+amor és la lectura de la sinagoga en el aquí, és el compliment de l'escriptura. En som seguidors. Feim possible la resurrecció de la mirada.
Germà: pens en els morts d'aquests dies, en na Carmen i en Biel. Don gràcies a Déu per haver cregut! El ran consol del cristià és la vida eterna. Sortosos de poder donar sentit, fins i tot, a la mort!
Pare: estimat Papi, na Llucia ha estat d'aquelles persones que han tingut una mirada especial per jo. Trob que açò ha bastat perquè l'estimés. Déu sap tot lo altre! Un bes!
Maria: va venir a calar for a la terra. Crema en el nostre cor i encara més en qui no creu. És caliu viu que fa encendre. Jo deix que em vagi consumint. No sé si arribaré a estimar-lo com mereix.
Madò de Son Terra Prima: la nostra fe em demana ser coherent, i per açò he de créixer. Contempla el cel allà on vagis, recorda't de les teves arrels i prega perquè la mort del Ressucitat no sigui envà. Una besada!
Sor: estimada, diu una cançó d'un grup de rock català: no sóc jo mateix si Tu no hi ets! Què ens dóna que no el podem abandonar si l'hem conegut? Prec perquè Josep també el conegui!
Maria: en la virtualitat no trobam a Déu. Només dins nostre. Una imatge no és tot però amb ella aconseguim arribar. Importa el missatge, i la forma que li donem ha d'anar d'acord al nostre temps. Ha acabat el temple virtual.
Tat: estimada Tat, açò que l'home ha anomenat temps ha fet coincidir la nostra onomàstica. Quan era fillet ja cercava la Saviesa en la pregària. Vaig veure que floria com el raïm madura (Sir 51,13-30).
Maria: ser humil, perdonar, estimar, més que voler ser estimat o perdonat, em fa aprofundir en la idea d'una altra Esperança, en la qual moltes vegades no confiam i prou. Inventam. Nanit!
Foix: què té preparat als qui l'estimen? Intent ser sal i llum, però vegades ho faig massa salat o massa fat. D'altres, se m'apaga el llum. Confiï en Ell perquè em mostri el terme adequat!
Mamat: els meus pares em van concedir un nom. Quan era fillet ja cercava la Saviesa en la pregària. Vaig veure que floria com el raïm que madura (Sir 51,13-30). Gràcies per les teves atencions, Montse!
Pare: un home que es deia Josep, noble i bo, anà a Pilat per demanar-li el cos de Jesús. El desclavà, l'amortellà i el posà en un sepulcre a la roca, com faria un pare. La Seva glòria és una altra!
Marc: benvolgut, na Maria m'ha recordat que tenc un Marc, quin goig! Un gran creient el teu patró! Que sigui aquesta la teva força! Aprèn dels bons exemples del teu camí! He vist que saps escollir-los.
Foix: estimada Fulgència, veig que te quedes amb totes les paraules de Sant Pau. Has començat a beneir en Crist i a no maleir. Beneïda tu que, enamorada del bé, el serveixes!
Pare: estimat Pare, prec, plor a Déu que concedeixi el do del seu esperit a amics i germà. Per què no els l'ha donat ja? Per què li giren l'esquena? Per què no veuen més enllà del tenir? Crec en una altra Esperança!
Maria: tenim un déu de vius en qui confiam poc. Davant la mort moltes vegades només podem callar perquè és un altre misteri. La nostra vida és certa davant de Déu i ens toca callar perquè ja ens coneix!
Foix: cal que construïm i assentem bé el nostre edifici perquè no desconfiem més. Aconseguit açò, podrem donar passes fermes en la nostra fe.
Maria: la nostra mort és la vida de Déu. Fe+esperança+amor és la lectura de la sinagoga en el aquí, és el compliment de l'escriptura. En som seguidors. Feim possible la resurrecció de la mirada.
Germà: pens en els morts d'aquests dies, en na Carmen i en Biel. Don gràcies a Déu per haver cregut! El ran consol del cristià és la vida eterna. Sortosos de poder donar sentit, fins i tot, a la mort!
Pare: estimat Papi, na Llucia ha estat d'aquelles persones que han tingut una mirada especial per jo. Trob que açò ha bastat perquè l'estimés. Déu sap tot lo altre! Un bes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada