Diumenge XIII de durant l'any
font: http://poudesiquem.bloc.cat
La doctrina que predica Jesús i els apòstols és per a persones madures, conscients i responsables de la missió de servei que el Mestre ens ha deixat en el temps que ens toca viure.
"Eliseu deixà els bous, corregué darrera Elies i li digué: "Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu." "Ell se'n tornà, prengué la parella de bous, els matà, va coure la carn amb la fusta dels arreus, convidà la gent i se'ls van menjar. Després se n'anà amb Elies." (1Re 19, 16b.19-21)
En la preparació del temps de Jesús que ja es troba en l'Antic Testament, hi veiem un anunci força clar de la crida a través dels signes i les actituds de personatges que posen de manifest una clara resposta donant tot el que tenen. En aquest situació són comprensibles els sentiments que expressa el Salm 15:
"Senyor, heretat meva i calze meu, vos m'heu triat la possessió"
La veritable herència és la comunicació i la intimitat amb Déu que en el seguiment a fons descobrim cada dia. L'evangeli de Lluc ens descriu la decisió de Jesús d'anar a Jerusalem i el que això li comportarà. Els fa adonar que el qui el vulgui seguir, per aconseguir seguretats segons el món, s'equivoca. Anant amb Jesús només podrem fer com Joan, reclinar el cap aprop d'Ell, abandonar-nos amb confiança: "Mentre feien camí algú li digué: "Us seguiré pertot arreu on anireu". Jesús li respongué: "Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap".
En el seguiment de Jesús hi ha una radicalitat que és donar-ho tot i treballar perquè els altres el coneguin i l'estimin. Així podem seguir endavant: "Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el Regne de Déu." "Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és apte per el Regne de Déu" (Lc 9, 51-62).
Com els deixebles també a nosaltres ens ha seduït la seva doctrina, el volem conèixer més per estimar-lo més cada dia i aprendre a construir el Cel Nou i la Terra Nova. És el camí de la fidelitat generosa. A poc a poc, anem comprenent que en l'arrel de la nostra fe hi ha el misteri pasqual. Aquest és el motiu que ens fa cantar amb goig:
El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonareu la meva vida enmig dels morts
ni deixareu caure a la fossa el qui us estima.
M'ensenyareu el camí que duu a la vida,
joia i festa a desdir a la vostra presència,
al vostre costat, delícies per sempre. (Salm 15)
Maria Dolors Amat, Barcelona
font: http://poudesiquem.bloc.cat
Avui som cridats a descobrir la radicalitat de les paraules de Jesús. Per integrar el missatge de les lectures d'aquest diumenge i portar-lo a terme, amb la llibertat de què ens parla St. Pau, ens cal créixer a nivell humà i a nivell cristià:
"Germans, Crist ens ha alliberat de l'esclavatge i vol que siguem lliures. Mantingueu-vos així". "Vosaltres, germans, heu estat cridats a ser lliures. Mireu només de no convertir la llibertat en un pretext per a fer el vostre propi gust. Si us estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres" (Ga 5, 1.13-18)
La doctrina que predica Jesús i els apòstols és per a persones madures, conscients i responsables de la missió de servei que el Mestre ens ha deixat en el temps que ens toca viure.
"Eliseu deixà els bous, corregué darrera Elies i li digué: "Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu." "Ell se'n tornà, prengué la parella de bous, els matà, va coure la carn amb la fusta dels arreus, convidà la gent i se'ls van menjar. Després se n'anà amb Elies." (1Re 19, 16b.19-21)
En la preparació del temps de Jesús que ja es troba en l'Antic Testament, hi veiem un anunci força clar de la crida a través dels signes i les actituds de personatges que posen de manifest una clara resposta donant tot el que tenen. En aquest situació són comprensibles els sentiments que expressa el Salm 15:
"Senyor, heretat meva i calze meu, vos m'heu triat la possessió"
La veritable herència és la comunicació i la intimitat amb Déu que en el seguiment a fons descobrim cada dia. L'evangeli de Lluc ens descriu la decisió de Jesús d'anar a Jerusalem i el que això li comportarà. Els fa adonar que el qui el vulgui seguir, per aconseguir seguretats segons el món, s'equivoca. Anant amb Jesús només podrem fer com Joan, reclinar el cap aprop d'Ell, abandonar-nos amb confiança: "Mentre feien camí algú li digué: "Us seguiré pertot arreu on anireu". Jesús li respongué: "Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap".
En el seguiment de Jesús hi ha una radicalitat que és donar-ho tot i treballar perquè els altres el coneguin i l'estimin. Així podem seguir endavant: "Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el Regne de Déu." "Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és apte per el Regne de Déu" (Lc 9, 51-62).
Com els deixebles també a nosaltres ens ha seduït la seva doctrina, el volem conèixer més per estimar-lo més cada dia i aprendre a construir el Cel Nou i la Terra Nova. És el camí de la fidelitat generosa. A poc a poc, anem comprenent que en l'arrel de la nostra fe hi ha el misteri pasqual. Aquest és el motiu que ens fa cantar amb goig:
El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonareu la meva vida enmig dels morts
ni deixareu caure a la fossa el qui us estima.
M'ensenyareu el camí que duu a la vida,
joia i festa a desdir a la vostra presència,
al vostre costat, delícies per sempre. (Salm 15)
Maria Dolors Amat, Barcelona
1 comentari:
Jesús era un personatge rural i itinerant, cap altre com ell. Res del que avui demostra tenir (literalment) l'Església representa la manera de viure de Jesús. No tenia possessions, no es reunia en grans temples, no preservava obres d'art. Ans tot el contrari, anava arreu a trobar i a predicar a la gent. Parlava enmig del camí, entrava a les cases i tractava les persones de tu a tu. Avui va a Jerusalem i la gent quan sent que va a predicar allà se'n fa enfora. Jesús és aquell qui no té cau ni niu. No caiguem en la mentida de fer sagrades les possessions de l'Església. L'única cosa que ha conservat intacte l'Església des de la mort de Jesús és l'Evangeli, tot lo altre ho ha anat construint i modificant entorn de la religió.
L'Evangeli d'avui descriu uns quants fets que poc sabem si són veritables o no. Costa creure que ho són, continua diguent el pare R.M. Nogués. Un exemple irònic i molt gràfic el trobem amb Eliseu, que per seguir a Elies crema el carro per coure la carn dels bous després de matar-los. És a dir, es carrega les seves eines de treball i, fins i tot, de transport, per seguir a Elies. Són exigents les lectures d'avui. Hem de saber interpretar-les, no assumir-les literalment. Qui vol marxar de casa sense "haver enterrat el seu pare"? Qui vol seguir-lo sense "dir adéu als de casa"? Qui no està temptat a "mirar enrere quan ja té la mà a l'arada"?
Publica un comentari a l'entrada