Diumenge, 24 de juny
font: http://poudesiquem.bloc.cat
El seu nom és Joan
Celebrem avui el naixement del més gran dels profetes, aquell que havia de ser el precursor de Jesús: "Abans de néixer, el Senyor em cridà, quan era al si de la mare, ell pronuncià el meu nom, convertí els meus llavis en una espasa tallant i em cobrí amb l'ombra de la seva mà" (Is 49, 1-6).
La profecia d'Isaïes ens presenta el naixement d'un infant com un gran projecte. L'espera de Joan va estar envoltada de misteri: Elisabeth, la seva mare d'edat avançada, Zacaries el seu pare que resta mut fins el moment de comunicar el nom del fill. En les paraules d'Isaïes el naixement de Joan posa de manifest la universalitat de la salvació de Déu: "t'he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d'un cap a l'altre de la terra". Joan està cridat a preparar els camins del Senyor.
font: http://poudesiquem.bloc.cat
El seu nom és Joan
Celebrem avui el naixement del més gran dels profetes, aquell que havia de ser el precursor de Jesús: "Abans de néixer, el Senyor em cridà, quan era al si de la mare, ell pronuncià el meu nom, convertí els meus llavis en una espasa tallant i em cobrí amb l'ombra de la seva mà" (Is 49, 1-6).
La profecia d'Isaïes ens presenta el naixement d'un infant com un gran projecte. L'espera de Joan va estar envoltada de misteri: Elisabeth, la seva mare d'edat avançada, Zacaries el seu pare que resta mut fins el moment de comunicar el nom del fill. En les paraules d'Isaïes el naixement de Joan posa de manifest la universalitat de la salvació de Déu: "t'he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d'un cap a l'altre de la terra". Joan està cridat a preparar els camins del Senyor.
En la segona lectura Pau remarca la humilitat del Precursor: "Jo no sóc pas allò que vosaltres penseu, però després de mi en ve un altre de qui no sóc digne de deslligar el calçat dels peus" (Ac 13, 22-26). Joan, doncs, amb la seva predicació acompanyada d'un estil de vida humil, auster, net, clar i valent en la denúncia de la mentida i de la injustícia, precedeix la Paraula i les actituds que Jesús demanarà als seus deixebles. No es pot servir el Regne de Déu sense una forma de vida austera i humil, sense afany de riqueses ni de poder. Joan no posseeix als seus deixebles, sinó que els encamina vers Jesús, el Senyor. La llum de Joan minva perquè vol que creixi la llum de Jesús enmig del món.
En l'Eucaristia d'avui, el celebrant, en el comentari de la Paraula, ens ha dit que és molt significatiu el fet que el naixement de Joan s'esdevé en els solstici d'estiu, el dia més llarg. A partir d'avui, el dia anirà minvant fins a arribar a la plenitud del solstici d'hivern on la llum comença a créixer coincidint amb el naixement de Jesús. Ell que és llum que apunta en la fosca, és el dia clar amb un sol sense posta.
La presència de l'Esperit en nosaltres, com va habitar en el cor de Joan, ens dóna la certesa que aquest Déu personal té un projecte de vida per cadascú, ens crida pel nom, per col·laborar a la vinguda del Regne, però respecta la nostra llibertat. A partir dels esdeveniments de la vida va transformant el nostre cor: "Què serà aquest noi?, perquè la mà del Senyor era amb ell" (Lc 1, 57-66.80).
La joiosa festa de Sant Joan ens fa cantar amb les paraules del Salm 138:
Heu penetrat els meus secrets, Senyor, i em coneixeu,
descobriu de lluny estant els meus propòsits,
us són coneguts tots els meus passos.
Vós heu creat el meu interior,
m'heu teixit en les entranyes de la mare.
És meravellosa la vostra obra.
Res de meu no us passava per alt
quan jo m'anava fent secretament,
com un brodat, aquí baix a la terra.
Us dóno gràcies per haver-me fet tan admirable.
Maria Dolors Amat, Barcelona, 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada