Avui la festa de la Trinitat ve a dir-nos que el déu que anem coneixent no és un Déu de la filosofia, del raonament científic, sinó un déu que el podem reconèixer en la intimitat del cor. Llavors, la fe i la raó es van fent compatibles. Ens hi ajuda aquesta misteriosa força de l'Esperit, que hem rebut i seguim rebent cada dia per mitjà de la pregària i l'Eucaristia. La fe fa viva la raó i, a poc a poc, anem apropant-nos a un déu amic, fet Pare, Fill i Esperit d'amor.
Això és la saviesa de Déu: "de molt abans de començar les seves obres el Senyor m'infantà com a primícia de tot el que ha fet. He estat configurada des de sempre, des del començament, abans que la terra existís. No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d'on brollen les aigües, i jo ja havia nascut." (Pr 8, 22-31)
En l'Evangeli, Jesús ens explica que Ell porta la Paraula que dóna vida als homes: "quan vindrà el Defensor, l'Esperit de la veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anuncicarà l'esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d'allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu." (Jn 16, 12-15)
Senyor, féu créixer la flama de la fe encesa en els nostres cors. Per obra del teu Esperit volem escampar els fruits que poden fer feliços als nostres germans!
Amb el nostre estil de viure volem donar glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant, a Déu que és, que era i que ha de venir. (Ap 1,8)
Maria Dolors Amat
Barcelona, 3 de juny de 2007
1 comentari:
Si l'entens, no és Déu
Les lectures d'avui ens parlen directament d'un tema molt difícil d'explicar, el gran Misteri, Déu. El llibre dels proverbis l'anomena Saviesa, en femení, i en fa una extensa dissertació. El Gènesi també s'hi esplaia. Altres religions també l'han anomenat en femení. Està clar, que posar-li sexe és fer el Misteri massa humà. I si cercam trobarem moltes altres denominacions.
No podem explicar Déu, per tant, explicar la Trinitat és també complicat. No oblidem que quan parlem de la trinitat de Déu, que és Pare, que és Fill i que és Esperit Sant, estem fent una gran metàfora del que és. Jesús mateix es va limitar a parlar amb metàfores, amb paràboles. Les religions es veuen limitades en el llenguatge a l'hora d'expressar-se. El gran misteri no té nom, però les religions han fet que coincidíssim, més o menys, en anomenar-lo Déu.
Un dels pares de l'Església deia que "si l'entens no és Déu". I és ben cert; quant més volem descriure Déu més enfora ens feim del Misteri, el qual, d'altra banda, per açò és misteri, per açò és Déu. Continua diguent el pare R.M. Nogués, que els propis eclesiàstics poden cometre l'error de creure's tenir coneixements sobre Déu, simplement perquè han estudiat una mica de matèries com la teologia o la filosofia. Però aquestes descripcions de Déu, com les de la Trinitat, no són més que una de les fetes pels humans. Són estudis fruit de l'interès humà. Si després de tant de donar voltes, d'intentar-lo comprendre, de voler-lo descriure, t'arribes a donar compte que és incomprensible i indescriptible, llavors has trobat Déu. I aquest és el Misteri.
El cristianisme conceb el Misteri com Un de sol, creador de totes les coses. És una religió monoteïsta. El judaïsme és encara més estrictament monoteista. Tinguem en compte que Jesús era jueu i al Misteri el va anomenar Pare. A nosaltres ens va dir germans seus i, per açò, fills del Pare. I després, encara hi vam afegir la figura de l'Esperit Sant, que costa d'explicar i entendre. L'islamisme és estrictament monoteïsta. L'hinduisme i el budisme són una mica més politeistes.
Tenint present açò, noltros humans, celebrem avui la festa de la Trinitat, una de les descripcions de Déu que en fem els cristians.
Publica un comentari a l'entrada