Albert Einstein a un grup de fillets

"Bear in mind that the wonderful things you learn in your schools are the work of many generations, produced by enthusiastic effort and infinite labor in every country of the world. All this is put into your hands as your inheritance in order that you may receive it, honor it, add to it, and one day faithfully hand it to your children. Thus do we mortals achieve immortality in the permanent things which we create in common."

Albert Einstein address to a group of children, 1934.

"Guardeu a la vostra ment que les coses admirables que apreneu a les escoles són la feina de moltes generacions, produïda amb l'esforç entusiasta i labor infinita a cada país del món. Tot açò és posat a les vostres mans com a herència vostra per tal que la pugueu rebre, honorar-la, augmentar-la, i un dia posar-la fidelment a les mans dels vostres fills. Així idò, nosaltres els mortals aconseguirem la immortalitat en les coses permanents que creem en comú."

Albert Einstein s'adreça a un grup de fillets, 1934

"Tothom hauria de ser capaç de posar-se a la pell dels altres"

- A quina ciutat i a quina època t'hauria agradat viure?

- Quan aparegueren els primers éssers humans, agafar una escopeta i fer un favor al món.

- Et consideres amorós?

- Ara i amb tu, no.

- Què hi fas a Girona?

- Oficialment, estudiar Filologia Catalana i Hispànica. En realitat, viure una segona vida que Menorca no em podria oferir.

- I a Menorca, durant l'estiu?

- Feina, feina, i més feina.

- A què et vols dedicar quan acabis els estudis?

- Un dels meus problemes és que no tinc cap mena de motivació, vocació ni ambició.

Jordi Català, projecte de filòleg i inadaptat de la vida. Qüestionari fillmore
Es carrer de Menorca, setmanari insular, n. 77 (5/10/2007)

- Com veus la nostra iIIa?

No veig res, però de fons hi escolto un requiem bastant accelerat.

- I la gent jove, activa o passiva?

- Hi ha de tot, fins i tot grups que es mouen de debò, i això és d'agrair.

- Quin defecte no perdones?

- Tothom hauria de ser capaç de posar-se a la pell dels altres i enten­dre els actes i les personalitats apa­rentment més incomprensibles. Aquesta hauria de ser una assigantu­ra obligatòria a totes les escoles. De moment ho perdono tot...

- Recomana una pel·lícula.

- Unes quantes: "Pink Floyd, The Wall"; "Edward Scissorhands" i "Match Point". Llàgrimes a totes tres.

- A quina edat t'agradaria morir plàcidament?

- No penso en la mort. Almenys no en la meva...

- Confessa un terrible error que hagis comès.

- Massa errors i massa personals. Però, en general, ser bona persona.

- Tens una ratlla per tirar-te flors.

- Sóc un inútil integral, un imbècil reincident i un bohemi malaltissament fosc i depressiu.

- Acaba la frase: No t'ho havia dit mai, però...

els dos estarem millor si no t'ho dic.

He llegit aquesta entrevista i a poc a poc he anat quedant fred.

Si fos el periodista pensaria que lo políticament correcte és elegir es titular triat, perquè no hagués quedat formalment bé posar: "Sóc un inútil integral, un imbècil reincident i un bohemi malaltissament fosc i depressiu." Com a periodista me quedaria sa pregunta de si vaig escollir bé s'entrevistat.

Com a pare me demanaria he estat capaç d'ensenyar qualque cosa prou bona vitalment i essencialment as fill meu perquè no arribi fins a aquest punt d'indefinició de s'existència seva. D'altra banda, me donaria sa sensació que estudiar filologia a Girona no és una de ses prioritats que té, i si no es paga ell sa carrera, a partir d'ara convindrà que ho faci, sobretot quan no sap ni lo que el motiva ni lo que vol ni lo que vol esdevenir.

És d'agrair que mos salvi a sa resta de joves des fester i digui que n'hi ha que se mouen de dever, perquè resulta que ser bona persona és un terrible error.

No fa falta fer cap comentari sobre si el món estaria millor sense sa humanitat, de sa qual una manera de mostrar es seus sentiments és a través de ses llàgrimes. Gràcies a elles he descobert moltes coses sobre es meu ésser!!!

"Satisfà retrobar-se amb gent que segueix el teu mateix camí"

en castellano

Carlos Pons Florit va participar en el V Encontre Nacional d'Universitaris Cristians

Les jornades, celebrades a Barcelona, suposen, segons el jove menorquí, un excel·lent punt de partida per als membres de Pastoral Universitària

L.M.F. Maó. Diari Menorca. Dimarts, 9 octubre 2007

"Visc la ciència, la poesia i la religió amb una intensitat considerable, sense necessitat de voler fer-les concordar en un model racional que em desbordaria, però amb la racionalitat i l’emoció com a vies de diàleg i d’expressió". Frases com a aquesta de David Jou, catedràtic de Física de la Matèria Condensada de l'UAB, van poder escoltar Carlos Pons i Núria Tudurí, dos joves menorquins participants en el V Encontre Nacional d'Universitaris Cristians, celebrat a Barcelona del 27 al 30 de setembre.

Organitzat per la Conferència Episcopal Espanyola i per la Delegació de Pastoral Universitària de l'Arquebisbat de Barcelona, l'encontre no pot ser millor valorat per Pons, no només pel seu contingut, que va girar entorn de la relació entre fe i ciència, sinó pel que de vivencial va tenir. "Cada any les persones van canviant, encara que ens hem retrobat a algunes de les quals van participar en Sevilla [la ciutat andalusa va acollir l'encontre de fa dos anys] i és molt satisfactori comprovar que hi ha gent que segueix el mateix camí que tu", comenta el ferrerienc.

Així mateix, Pons destacava els moments de pregària que el centenar de participants de la trobada ha compartit. "Està molt bé discutir i parlar de diferents temes però divendres a la nit vam celebrar una pregària al Santuari del Tibidabo en la qual es van expressar les experiències viscudes, va ser un moment de satisfacció i de retrobada amb la fe en les mateixes jornades", afegeix.

Un altre dels aspectes que remarca Pons és la celebració de l'encontre al principi de curs. "Ara començarem amb la Revisió de Vida i una trobada així et posa les piles de cara al curs, t'encén els ànims i a més tens una cosa que explicar a la primera reunió. En altres moments, per exàmens o vacances, no crec que la resposta dels universitaris fos tan bona.

Canvi de responsable i nous projectes

La delegació menorquina de Pastoral Universitària comença el curs amb un canvi de responsable. Després de més d'un lustre de dedicació, Magdalena Pelegrí ha passat el testimoni a Glòria Mercadal. A partir d'ara és ella l'encarregada de dinamitzar aquesta oferta que és, segons Carlos Pons, una alternativa per als joves amb inquietuds cristianes. "Per poca que sigui la inquietud jo animaria els estudiants a apropar-se i valorar per si mateixos, si no els agrada poden buscar altres coses", diu. A més de les reunions i les trobades habituals, ja té data la de Nadal, els integrants de la Pastoral Universitària menorquina han estat convidats a participar en "Set itineraris cap a Déu", un projecte dels seus companys barcelonins.

"Satisface reecontrarse con gente que sigue tu camino"

en català

Carlos Pons Florit participó en el V Encuentro Nacional de Universitarios Cristianos

Las jornadas, celebradas en Barcelona, suponen, según el joven menorquín, un excelente punto de partida para los miembros de Pastoral Universitaria

L.M.F. Maó. Diari Menorca. Martes, 9 octubre 2007

"Vivo la ciencia, la poesía y la religión con una intensidad considerable, sin necesidad de querer hacerlas concordar en un modelo racional que me desbordaría, pero con la racionalidad y la emoción como vías de diálogo y expresión". Frases como ésta de David Jou, catedrático de Física de la Materia Condensada de la UAB, pudieron escuchar Carlos Pons y Núria Tudurí, dos jóvenes menorquines participantes en el V Encuentro Nacional de Universitarios Cristianos, celebrado en Barcelona del 27 al 30 de septiembre.

Organizado por la Conferencia Episcopal Española y por la Delegación de Pastoral Universitaria del Arzobispado de Barcelona, el encuentro no puede ser mejor valorado por Pons, no sólo por su contenido, que giró sobre la relación entre fe y ciencia, sino por lo que de vivencial tuvo. "Cada año las personas van canviando, aunque nos hemos reencontrado a algunas de las que participaron en Sevilla [la ciudad andaluza acogió el encuentro de hace dos años] y es muy satisfactorio comprobar que hay gente que sigue el mismo camino que tú", comenta el ferrerienc.

Asimismo, Pons destacaba los momentos de plegaria que el centenar de participantes del encuentro ha compartido. "Está muy bien discutir y hablar de diferentes temas pero el viernes por la noche celebramos una plegaria en el Santuario del Tibidabo en el que se expresaron experiencias vividas, fue un momento de satisfacción y de reencuentro con la fe en las mismas jornadas", añade.

Otro de los aspectos que remarca Pons es la celebración del encuentro a principio de curso. "Ahora vamos a comenzar con la Revisión de Vida y un encuentro así te pone las pilas de cara al curso, te enciende los ánimos y además tienes algo que contar en la primera reunión. En otro momento, por exámenes o vacaciones, no creo que la respuesta de los universitarios fuese tan buena".

Cambio de responsable y nuevos proyectos

La delegación menorquina de Pastoral Universitaria comienza el curso con un cambio de responsable. Tras más de un lustro de dedicación, Magdalena Pelegrí ha pasado el testigo a Gloria Mercadal. A partir de ahora es ella la encargada de dinamizar esta oferta que es, según Carlos Pons, una alternativa para los jóvenes con inquietudes cristianas. "Por poca que sea la inquietud yo animaría a los estudiantes a acercarse y valorar por sí mismos, si no les gusta pueden buscar otras cosas", dice. Además de las reuniones y los encuentros habituales, ya tiene fecha el de Navidad, los integrantes de la Pastoral Universitaria menorquina han sido invitados a participar en "Siete itinerarios hacia Dios", un proyecto de sus compañeros barceloneses.

Conèixer-me com a persona

font: http://poudesiquem.bloc.cat

Comença el curs nou. És cert que trobar i descobrir coses noves i nous companys és una experiència fabulosa, però retrobar els amics amb qui el curs anterior has compartit molts bons moments, de reflexió i d'aprofundiment, trob que encara és més gojós.

Amb na Núria Tudurí, na Maria Dolors i en Carlos hem recordat allò viscut al V Encontre d'Universitaris Catòlics. Als cristians ens toca transmetre actituds, més que no ideologies. L'exemple és una bona manera d'humanitzar moltes coses que van perdent la seva autenticitat humana. La comunió entre noltros és un bon exemple que podem donar. Ni els científics tenen la darrera paraula en tot ni els creients tenim la definitiva. La ciència i la fe són dos àmbits completament compatibles. Un no nega l'altre. Com a cristians no podem viure en la ignorància, per açò som universitaris. Ens toca ser "investigadors" de les ciències, ferms en el què feim, amb criteri, però amb humilitat. Serà a nosaltres que ens tocarà posar el criteri ètic/moral a la ciència? Perquè sabem que no seran les empreses les que ho faran.

Ara que començam el curs de bell nou mos feim els propòsits següents:

• Descobrir més la presència de Crist i comunicar-la.
• Formar-me com a persona "humana".
• Descobrir allò que és essencialment humà a través de Crist.
• Dedicar-me al meu jo, perfilar-me, conèixer-me i formar-me com a persona.
• Trobar un espai de vivència de la fe.
• Començar a descobrir el camí de ser persona autèntica.
• Conèixer-me, trobar-me com a persona, saber el què tinc en el meu interior i expressar-ho.
• Fer la feina ben feta en una pastoral dedicada als altres.

Maria Dolors, Núria Tudurí, Carlos, Mari, Núria Mercadal, Andreu, Marc i Glòria

No són certs els mites entorn a la universitat

font: http://poudesiquem.bloc.cat

Són les set i mitja del vespre (27 de setembre de 2007) i asseguts a l'aula magna del Centre Salesià Martí-Codolar (Barcelona) se'ns posen al davant el delegat de Pastoral Universitària de Barcelona, el secretari de la Conferència Episcopal, la vicerectora de la Universitat Ramon Llull, la directora general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i, per acabar-ho d'adobar, el copríncep d'Andorra i bisbe d'Urgell. Comença bé una trobada d'universitaris, amb tanta institucionalitat!

Durant quatre dia debatem la compatibilitat de la ciència amb la fe. Les persones que ens donen el seu testimoni, part d'ells científics, historiadors... tenen clar que una cosa és completament compatible amb l'altra. És cert que a la universitat es fa difícil parlar de la fe, però estudiar en el nostre àmbit d'especialització amb un to més profund, des del punt de vista cristià, enriqueix sobradament la nostra experiència en el coneixement.

No són certs els mites que diuen que a la universitat no hi ha creients, que la ciència i la fe es contradiuen, perquè no és el mateix el cientisme (negació d'allò que no és ciència) que la ciència i no és el mateix el fonamentalisme que la religió. Els joves reunits a Barcelona durant quatre dies hem pogut aprofundir en aquest diàleg cercant un humanisme realment autèntic i des del punt de vista catòlic. Com diu el Bisbe Vives la nostra fe és una experiència, no un catecisme de 400 pàgines que es pot estampar contra qualcú.

En la Sagrada Família de Barcelona hem vist la quantitat de símbols que utilitza la religió catòlica per fer-nos entendre el missatge de Déu a través de Jesús. Gaudí va ser un cristià que de l'ostentació, que feia al principi de ser arquitecte, va passar a la senzillesa de vida a través de la seva experiència espiritual vers Jesús, i ho va voler plasmar en aquesta gran obra.

A Montserrat el pare Ramon Tragant ens explica les diferents maneres d'anàlisi exegètica i hermenèutica que es fan de la Bíblia i els conflictes que hi pot haver entre elles, però la sagrada escriptura té un únic rerefons, que és la recerca de la veritat. I la veritat dels cristians és la persona de Jesucrist. L'home, per tenir la capacitat d'"humanitat", per ser capaç de donar-se compte del transcendent, ha de cercar aquesta veritat última que resideix més en la pròpia persona que no en el paper.

No som fruit d'una filosofia ni som un conjunt d'idees preconcebudes ni uns recitadors de textos milenaris, som joves universitaris que hem descobert una manera de viure amb fe amparada en l'Església Catòlica seguidora de Jesucrist. Som al·lotes i al·lots fets de vivències, a més a més de coneixements, a qui el 5è Encontre d'Universitaris Catňlics d'Espanya a Barcelona, ens ha ajudat a refermar el camí que hem descobert al costat de Jesús, i en el qual hem recompartit moments amb antics companys i n'hem compartit molts d'altres amb nous amics.

Núria Tudurí i Carlos Pons
Barcelona, del 27 al 30 de setembre de 2007
Pastoral Universitària de Menorca