"Tothom hauria de ser capaç de posar-se a la pell dels altres"

- A quina ciutat i a quina època t'hauria agradat viure?

- Quan aparegueren els primers éssers humans, agafar una escopeta i fer un favor al món.

- Et consideres amorós?

- Ara i amb tu, no.

- Què hi fas a Girona?

- Oficialment, estudiar Filologia Catalana i Hispànica. En realitat, viure una segona vida que Menorca no em podria oferir.

- I a Menorca, durant l'estiu?

- Feina, feina, i més feina.

- A què et vols dedicar quan acabis els estudis?

- Un dels meus problemes és que no tinc cap mena de motivació, vocació ni ambició.

Jordi Català, projecte de filòleg i inadaptat de la vida. Qüestionari fillmore
Es carrer de Menorca, setmanari insular, n. 77 (5/10/2007)

- Com veus la nostra iIIa?

No veig res, però de fons hi escolto un requiem bastant accelerat.

- I la gent jove, activa o passiva?

- Hi ha de tot, fins i tot grups que es mouen de debò, i això és d'agrair.

- Quin defecte no perdones?

- Tothom hauria de ser capaç de posar-se a la pell dels altres i enten­dre els actes i les personalitats apa­rentment més incomprensibles. Aquesta hauria de ser una assigantu­ra obligatòria a totes les escoles. De moment ho perdono tot...

- Recomana una pel·lícula.

- Unes quantes: "Pink Floyd, The Wall"; "Edward Scissorhands" i "Match Point". Llàgrimes a totes tres.

- A quina edat t'agradaria morir plàcidament?

- No penso en la mort. Almenys no en la meva...

- Confessa un terrible error que hagis comès.

- Massa errors i massa personals. Però, en general, ser bona persona.

- Tens una ratlla per tirar-te flors.

- Sóc un inútil integral, un imbècil reincident i un bohemi malaltissament fosc i depressiu.

- Acaba la frase: No t'ho havia dit mai, però...

els dos estarem millor si no t'ho dic.

He llegit aquesta entrevista i a poc a poc he anat quedant fred.

Si fos el periodista pensaria que lo políticament correcte és elegir es titular triat, perquè no hagués quedat formalment bé posar: "Sóc un inútil integral, un imbècil reincident i un bohemi malaltissament fosc i depressiu." Com a periodista me quedaria sa pregunta de si vaig escollir bé s'entrevistat.

Com a pare me demanaria he estat capaç d'ensenyar qualque cosa prou bona vitalment i essencialment as fill meu perquè no arribi fins a aquest punt d'indefinició de s'existència seva. D'altra banda, me donaria sa sensació que estudiar filologia a Girona no és una de ses prioritats que té, i si no es paga ell sa carrera, a partir d'ara convindrà que ho faci, sobretot quan no sap ni lo que el motiva ni lo que vol ni lo que vol esdevenir.

És d'agrair que mos salvi a sa resta de joves des fester i digui que n'hi ha que se mouen de dever, perquè resulta que ser bona persona és un terrible error.

No fa falta fer cap comentari sobre si el món estaria millor sense sa humanitat, de sa qual una manera de mostrar es seus sentiments és a través de ses llàgrimes. Gràcies a elles he descobert moltes coses sobre es meu ésser!!!