cridats a ser testimonis de la Resurrecció

Diumenge VII de Pasqua. L'ascensió del Senyor
font: http://poudesiquem.bloc.cat

Al mig d'una primavera esclatant, la festa de l'Ascensió és un dia per mirar enlaire vers el Pare de la llum, i contemplar la transcendència de la nostra vida humana salvada per la Resurrecció de Jesús, nascut de la Verge Maria i humà com nosaltres, que va "oferir-se ell mateix una sola vegada" (He 9, 24-28 ).

La Paraula, avui, tant en el llibre dels Fets dels apòstols com en l'Evangeli de Lluc, l'artista, a través d'unes bellíssimes imatges ens posa al de davant l'acompliment de l'obra de Jesús: "Quan l'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus, fins als límits més llunyans de la Terra. Quan hagué dit això s'enlairà davant d'ells i el perderen de vista" (Ac 1,1-11).

"Pujar al cel" és una imatge d'una gran pedagogia, però que pot ser despreciada per la cultura actual immersa en la racionalitat i els experiments científics. Però a nosaltres les teories, no ens agraden, les imatges sí.

Avui, el mossèn, en l'homilia, ens ha dit: "amb l'Ascensió s'acaba la feina del mestre. Ell se'n va a la transcendecia de Déu, però ha volgut passar pel nostre camí perquè no restem morts per sempre". "Vosaltres sereu els meus testimonis". Ell se'n va però el seu esperit, present enmig nostre, fa néixer la comunitat, la relació entre Ell i nosaltres, l'Església.

"Sense haver vist hem cregut". "El Pare mateix ens estima, a tots els qui m'estimeu i creieu que vinc de Déu" (Jn 16,27-28). Amb joia i plena esperança volem col·laborar en l'alliberament dels homes, volem particpar en la tasca fonamental que Jesús ha encomanat a la seva Església, volem que els nostres contemporanis arribin a la seva plenitud.

Maria Dolors Amat
Barcelona, 20/05/2007

Carta a Déu en el traspàs de l'abbé Pierre (22 de gener de 2007)

Pare,

Us estimo més que tot. Primer que res, perquè sou aquell que pot dir JO SÓC. I d'haver trobat això en els meus setze o disset anys, fet del qual, a noranta-tres anys, visc.

Us estimo més que tot perquè:

- a l'home que, al llarg de l'evolució, no deixa de voler ser suficient, doneu Jesús, el Verb, per provar que l'home no és suficient;

- mentre tohtom s'ofega volent xifres, vós doneu l'indicible, que es fa més fort que el dubte en l'Hòstia de l'Eucaristia;

- a l'atmosfera sufocant, vós substituïu l'alè, "spiritus", de l'Esperit Sant que neix de la unió del Pare i del Verb que s'estimen, i en qual nosaltres ens submergim.

Sí, sou el meu amor.

No suporto viure tant de temps si no és per aquesta certesa en mi: morir és, tant si un ho creu com si no, Trobament. [...]

Pare, jo espero després de tant de temps viure en la vostra total PRESÈNCIA que és, no n'he dubtat mai, malgrat tot, AMOR.

Text acabat d'escriure el 4 d'octubre de 2005, en la festa de Sant Francesc d'Assís i llegit per una neboda en els funeral a Notre-Dame de París el 26 de gener de 2007.