A partir del 600 aC es trenca amb la visió mítica del món i sorgeix un raonament científic sobre la natura i els seus processos. Un determinat principi que és l'origen de tots els canvis.
484-424 aC. Heòrdot i 460-400 aC Tucídides. Historiadors grecs. 460 aC. Hipòcrates. Fundador de la medicina grega. La salut és la condició natural d'una persona: equilibri: "una ment sana en un cos sa".
460-370 aC. Demòcrit. Tot flueix. Res no pot sortir del no-res: existeixen els "àtoms" (= indivisible, són eterns) i el buit. Els "Àtoms de l'ànima" poden formar part d'una nova ànima (no és immortal).
500-428 aC. Anaxàgores. 1r filòsof d'Atenes. Tot pot dividir-se en parts encara més petites, però fins i tot en les parts més petites ("llavors") hi ha fragments de la resta de coses. Ordre de les parts = força = "enteniment" (= intel·ligència). El sol no era un Déu, sinó una gran pedra ardent. Els estels són com la Terra. La lluna no té llum per si mateixa, sinó que li ve de la Terra.
490-430 aC. Empèdocles. Ens podem fiar dels sentits. La natura té quatre "arrels" (elements) que són immutables: terra, aire, foc i aigua, que es combinen i es dissolen. Dues forces: l'amor uneix les coses i l'odi les separa.
540-480 aC. Heràclit (Efes, Àsia Menor). "Tot flueix" (tot canvia). El món és un joc de contraris. "Déu és el dia i la nit, l'hivern i l'estiu, la guerra i la pau, la gana i la sacietat". "Déu" = logos = "raó universal" (o "llei universal") que guia a tothom. Ens podem fiar dels sentits.
500 aC. Els eleàtics (colònia grega al sud d'Itàlia). 540-480 aC. Parmènides. Tot existeix des de sempre. Res no pot canviar. Racionalisme: "no ho creuré fins que no ho vegi", profunda fe en la raó humana basada en els sentits. No ens podem fiar, per tant, dels sentits.
Els tres filòsofs de Milet. 585 aC. Tales. L'aigua és l'origen de totes les coses. "Totes les coses estan plenes de déus". Anaximandre. Conjunt de móns que neixen i moren. "Infinit". 570-526 aC. Anaxímenes. L'origen de totes les coses és l'aire o el vapor.
font: El món de Sofia. Jostein Gaarder
460-370 aC. Demòcrit. Tot flueix. Res no pot sortir del no-res: existeixen els "àtoms" (= indivisible, són eterns) i el buit. Els "Àtoms de l'ànima" poden formar part d'una nova ànima (no és immortal).
500-428 aC. Anaxàgores. 1r filòsof d'Atenes. Tot pot dividir-se en parts encara més petites, però fins i tot en les parts més petites ("llavors") hi ha fragments de la resta de coses. Ordre de les parts = força = "enteniment" (= intel·ligència). El sol no era un Déu, sinó una gran pedra ardent. Els estels són com la Terra. La lluna no té llum per si mateixa, sinó que li ve de la Terra.
490-430 aC. Empèdocles. Ens podem fiar dels sentits. La natura té quatre "arrels" (elements) que són immutables: terra, aire, foc i aigua, que es combinen i es dissolen. Dues forces: l'amor uneix les coses i l'odi les separa.
540-480 aC. Heràclit (Efes, Àsia Menor). "Tot flueix" (tot canvia). El món és un joc de contraris. "Déu és el dia i la nit, l'hivern i l'estiu, la guerra i la pau, la gana i la sacietat". "Déu" = logos = "raó universal" (o "llei universal") que guia a tothom. Ens podem fiar dels sentits.
500 aC. Els eleàtics (colònia grega al sud d'Itàlia). 540-480 aC. Parmènides. Tot existeix des de sempre. Res no pot canviar. Racionalisme: "no ho creuré fins que no ho vegi", profunda fe en la raó humana basada en els sentits. No ens podem fiar, per tant, dels sentits.
Els tres filòsofs de Milet. 585 aC. Tales. L'aigua és l'origen de totes les coses. "Totes les coses estan plenes de déus". Anaximandre. Conjunt de móns que neixen i moren. "Infinit". 570-526 aC. Anaxímenes. L'origen de totes les coses és l'aire o el vapor.
font: El món de Sofia. Jostein Gaarder
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada