S'Apocalipsi conta sa història d'un enfrontament entre un anyell i un monstre. Es llibre representa es moment històric que se viu, sa divergència entre Jesús i s'emperador romà. Viuen un context on no se senten bé, on un "nou món" s'obre camí i anhelen una nova Jerusalem.
Amb aquests parafrasejats comentaris continua es discurs mn. Ramón M. Nogués. En un moment donat mos fa reflexionar si es joves d'avui en dia feim feina per qualque utopia. Malauradament, sembla que no tenim utopies per ses que treballar. És un comentari que me toca i me dol, però silenciosament li don sa raó.
Mentre tinguem una utopia que construir mos sentirem vius, creurem en ella i tindrem fe. Quina utopia pot ser més polida que "un cel nou i una terra nova" (Ap 21,1-5a)? Es apòstols, Pau i Bernabé, van i escampen sa fe de Jesús per tot allà on passen: Listra, Iconi, Antioquia, Pisídia, Pamfília, Perga, Atàlia. "Ordenaren preveres en cadascuna de les comunitats" (Ac 14,21b-27) i amb elles/s deixaven que pares o mares de família escampassin el Regne de Déu. És lo de manco, que fossin homes o dones es primers preveres, tampoc fa falta encaperrutar-se en negar-ho, però està clar que si sa nostra utopia (sa nostra certesa) és el Regne de Déu, hem de construir-la.
Mos dóna un manament nou: que com a mínim mos reconeguin com a deixebles seus per s'amor que mos tenim, on vivim, on estudiam, on feim feina, on mos barallam, on mos estimam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada