Avui hem pogut contemplar com la comunitat de creients nascuda de la Resurrecció, és acompanyada pel guiatge dels apòstols, a destriar l'essencial, és a dir, allò que els ajudarà enmig de la diversitat, a créixer junts animats per un sol esperit: "és que l'Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d'imposar cap altre càrrega que aquestes indispensables" (Ac 15,1-2.22-29). Només així podrem construir l'Església inspirada en la pregària que fa Jesús en el darrer sopar.
Perquè el món vegi l'amplitud i la grandesa de l'amor de Déu, Joan en la seva visió apocalíptica, ens descobreix l'Església, la que nosaltres volem, com una "muralla gran i alta", amb les portes repartides en igual nombre, mirant a llevant, al nord, al sud i a ponent: "La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia el nom dels dotze apòstols de l'Anyell" (Ap 21, 10-14. 22-23)
L'Evangeli ens presenta la pregària que Jesús fa pels seus deixebles i per tots els qui a través dels segles el seguiran: "Pare sant, no prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula". Però tot seguit ens adonem que Joan va donant voltes a un aspecte clau: "la unitat". Al llarg d'un fragment curt i concret repeteix quatre vegades: "Que tots siguin u... Així el món creurà que Vós m'heu enviat... perquè siguin u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i Vós en mi, que siguin plenament u". (Jo 17, 20-26)
L'ecumenisme no és només una feina de posar-se d'acord, sinó una responsabilitat personal de deixar de mirar-nos els uns als altres amb recel. És una tasca d'escoltar en la Paraula allò que és indispensable i comunicar-ho amb amor, sinceritat i humilitat.
Una comunitat és forta perquè Jesús és el seu centre, perquè celebra la seva fe en Jesús, perquè Jesús pesa en les seves decisions, projectes, il·lusions i compromisos.
Una pregària viva, un cor generós, i un esperit jove poden fer que una comunitat sigui permeable a la gràcia de l'Esperit, a la imaginació del Déu de la Història, a viure les necessitats dels altres.
Una pregària viva, un cor generós, i un esperit jove poden fer que una comunitat sigui permeable a la gràcia de l'Esperit, a la imaginació del Déu de la Història, a viure les necessitats dels altres.
(de la comunitat cristiana de Sant Pere de les Puel·les. Sortida pasqual, dissabte, 12 de maig 2007)
Maria Dolors Amat
Barcelona, 13 de maig de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada