Diumenge VI de Pasqua
Si qualque cosa sabem del que va passar després de la resurrecció de Crist és gràcies als Fets dels Apòstols (Ac 15,1-2.22-29). Avui, l'Esperit Sant, es comença a veure, Jesús mos comença a deixar l'esperit de Déu. L'Apocalipsi ens el presenta d'una manera fantàstica. Sembla que prest Jesús tornarà al Pare. Ens deixa, sobretot, la llibertat. És més, per aquesta llibertat els Fets narren en diverses ocasions i amb paraules grosses disputes d'una certa violència.
El pare Nogués segueix el seu relat. El decret de Jerusalem mana una cosa lògica (del nostro pensament) i una altra, possiblement, de poc ressò i duració: abstenir-se dels fets incestuosos i no menjar carn en certes condicions. La primera ja veiem clar que és completament òbvia, però la segona, tot i que mos sembla completament aliena, ha esdevingut una realitat en la nostra societat. Per exemple, l'Islam exigeix sacrificar els animals en unes condicions religioses. La religió tendeix a crear temples de riquesa i a inventar-se ritus, maneres, que res tenen del missatge original.
Temps després es destrueix el temple, el segon temple construït a Jerusalem, que el rei Herodes havia fet construir i amb els nous cristians es deixa de circumcidar. Són canvis radicals en el moment històric, i com veiem en els Fets, arriben a la violència amb els apòstols.
Al llarg de la història s'han construït grans temples cristians, i preciosos arquitectònicament, però des del punt de vista cristià insensats. Jesús ens deixa l'Esperit Sant, que habita en nosaltres; en certa manera som els temples de Déu, de res valen els temples que hem construït. Però, sobretot, ens deixa una llibertat màxima amb l'esperança d'adherir-nos a Ell.
Si qualque cosa sabem del que va passar després de la resurrecció de Crist és gràcies als Fets dels Apòstols (Ac 15,1-2.22-29). Avui, l'Esperit Sant, es comença a veure, Jesús mos comença a deixar l'esperit de Déu. L'Apocalipsi ens el presenta d'una manera fantàstica. Sembla que prest Jesús tornarà al Pare. Ens deixa, sobretot, la llibertat. És més, per aquesta llibertat els Fets narren en diverses ocasions i amb paraules grosses disputes d'una certa violència.
El pare Nogués segueix el seu relat. El decret de Jerusalem mana una cosa lògica (del nostro pensament) i una altra, possiblement, de poc ressò i duració: abstenir-se dels fets incestuosos i no menjar carn en certes condicions. La primera ja veiem clar que és completament òbvia, però la segona, tot i que mos sembla completament aliena, ha esdevingut una realitat en la nostra societat. Per exemple, l'Islam exigeix sacrificar els animals en unes condicions religioses. La religió tendeix a crear temples de riquesa i a inventar-se ritus, maneres, que res tenen del missatge original.
Temps després es destrueix el temple, el segon temple construït a Jerusalem, que el rei Herodes havia fet construir i amb els nous cristians es deixa de circumcidar. Són canvis radicals en el moment històric, i com veiem en els Fets, arriben a la violència amb els apòstols.
Al llarg de la història s'han construït grans temples cristians, i preciosos arquitectònicament, però des del punt de vista cristià insensats. Jesús ens deixa l'Esperit Sant, que habita en nosaltres; en certa manera som els temples de Déu, de res valen els temples que hem construït. Però, sobretot, ens deixa una llibertat màxima amb l'esperança d'adherir-nos a Ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada