La filosofia d'Atenes

política democràcia economia història biologia física matemàtica lògica teologia filosofia ètica psicologia teoria mètode idea sistema

450 aC. Atenes és el centre de la cultura grega: l'home i la societat.

384-322 aC. Aristòtil (Macedònia-Atenes). Alumne de Plató. Usava els sentits per a l'estudi de la natura: 1r gran biòleg d'Europa. Crea la terminologia que avui usen els científics. No hi ha res que no hagi estat experimentat prèviament amb els sentits. No tenim idees innates, sinó la facultat innata d'organitzar les percepcions sensorials en categories i classes a través de la raó (característica de l'home): ciència de la Lògica: "relació" entre les classes de coses. Les coses tenen una "forma" (qualitats específiques de cada cosa) i una "matèria" (de què està feta una cosa). La matèria, potencialment, sempre es pot convertir en forma ("potència") i sempre lluita per aconseguir convertir-s'hi ("acte"). Causes de la natura: 1. causa material (hi ha vapor d'aigua en l'aire fred) 2. causa eficient (el vapor es refreda) 3. causa formal (per naturalesa tendeix a caure) 4. causa final (perquè les plantes i els animals ho necessiten). En l'escala de la natura el "primer motor" o "Déu" és la causa formal del moviment de tota la natura: 1. coses inanimades 2. coses animades: 2.1. plantes 2.2. criatures: 2.2.1. animals 2.2.2. humans. Forma de l'home = ànima. Equilibri per aconseguir la felicitat: 1. plaer i oci 2. lliure i responsable 3. investigador i filòsof. Estat, on som éssers veritablement: 1. monarquia (no "tirania") 2. aristocràcia (no "oligarquia") 3. democràcia (no "demagògia"). Dona: "home inacabat": l'home dóna la forma i la dona la matèria. Obres: 47 lliçons conservades de 170.

428-347 aC. Plató. Alumne de Sòcrates. Funda l'Academus (mot grec, d'on prové el nom de les acadèmies). A través de la raó (racionalisme), eterna i immutable, arribam a les coses eternament "veritables", eternament "belles" i eternament "bones" i a les coses que "flueixen" de la natura i de la moral i la societat. Teoria de les idees: 1. món de les idees: ex. idea de cavall (immutables) 2. món material (tot "flueix", canvia). Tenim coneixement veritable sobre el que entenem amb la raó; tenim "opinions" sobre el que percebem amb els sentits. Quan l'ànima immortal entra dins el cos s'enyora i desitja tornar-se'n ("eros" = amor). Camí dels filòsofs: preguntar-se què hi ha darrere ("ombres") de les coses ("reflexos"). Estat "virtuós" (diàleg La República): Cos - Ànima - Virtut - Estat: 1. cap - raó - saviesa - governants 2. pit - voluntat - coratge - soldats 3. ventre - desig - moderació - productors. Obres: Apologia de Sòcrates / Epístoles / Diálegs.

470-399 aC. Sòcrates. No va escriure res. No pretenia instruir la gent, discutia. El veritable coneixement ha de venir de l'interior d'un mateix. "Només sé que no sé res". Era racionalista: inamovible fe en la raó humana. "El qui sap què és correcte, actuarà correctament". Ningú no pot ser feliç si actua en contra de les seves conviccions. El qui sàpiga com aconseguir ser feliç, ho intentarà ser. "Un 'filòsof' és algú que estima la saviesa".

Els sofistes. Escepticisme: l'home no podrà saber mai la veritat sobre els enigmes de la natura i de l'univers. No existeixen normes absolutes sobre el què és bo i el què és dolent. 485-410 aC. Protàgoras. "L'home és la mesura de totes les coses". Incapaç de dir si Déu existeix o no.

font: El món de Sofia. Jostein Gaarder