Hel·lenisme

grecs romans egipcis babilonis siris perses

Hel·lenisme: cultura grega que va dominar els tres regnes hel·lenístics: Macedònia, Síria i Egipte.

final s. IV aC-400 dC. Alexandre Magne (356-323 aC), rei de Macedònia, uneix la civilització grega amb Egipte i l'Orient fins a la Índia amb les seves conquestes. A partir del 50 aC es va imposant la cultura romana i el llatí, des de l'oest d'Espanya fins a l'est de d'Àsia.

Sincretisme: fusió de creences. "El món és vell": dubtes religiosos, desintegració cultural i pessimisme. Atenes: ètica: millor manera de viure i morir de l'home (Sòcrates, Plató i Aristòtil). Alexandria: ciències.

El neoplatonisme. 200 dC. Arrels en Plató. Plotí (Alexandria 205-Roma 270). Teoria de la salvació. Món: 1. l'U ("llum divina" o Déu) il·lumina l'ànima i la matèria (nosaltres) rep una dèbil llum de l'U 2. obscuritat absoluta (absència de l'U = no és).

Els epicuris (els filòsofs del jardí). Arrels en pre-socràtics i Sòcrates. 300 aC. Epicur (341-270 aC): desenvolupen l'ètica del plaer d'Aristip (deixeble de Sòcrates): "el major bé és el plaer" i "el major mal és el dolor". Objectiu de la vida: aconseguir el màxim plaer sensual i evitar el mal, però amb autocontrol, moderació i serenitat. "Càlcul de plaers": les conseqüències agradables d'una acció han de ser avaluades tenint en compte els seus efectes i resultats. "La mort no és assumpte nostre perquè mentre vivim, la mort no hi és. I quan arriba, ja no existim". Les "quatre herbes medicinals": No s'ha de tenir por dels déus. No cal preocupar-se de la mort. El bé és fàcil d'aconseguir. Les coses terribles són fàcils de suportar. "Viu apartat del món!" (cap interès per la política). "Viu el moment". Avui "epicuri": sentit negatiu per designar algú que viu només per al plaer.

Els estoics. Arrels en pre-socràtics i Sòcrates. 300 aC. Zenó (Xipre). Tots ("microcosmos") formem part d'un "logos" universal ("macrocosmos"): "lleis de la natura" per a tots i tot. Monisme: no hi ha separació d'esperit i matèria. Marc Aureli (121-180 aC): relacions humanes, política, Estat, promoció de la cultura i filosofia gregues a Roma. Ciceró (106-43 aC): humanisme: l'individu centre l'interès. Sèneca (4 aC-65 dC): "l'home és sagrat per a l'home". Tot succeeix per "necessitat" i no serveix de res lamentar-se ni exagerar la felicitat. Avui "estoic": qualcú que no es deixa portar pels seu sentiments.

Els cínics (filòsofs del barril). Arrels en pre-socràtics i Sòcrates: davant una botiga: "quantes coses que no necessito!". 400 aC. Antístenes. La felicitat veritable no depèn de les coses externes (luxe, poder, salut). Diògenes: vivia en un barril. Avui "cínic": qualcú que no es preocupa del sofriment de les altres persones.

font: El món de Sofia. Jostein Gaarder