Diàleg entre Déu i Job

On eres tu quan jo posava els fonaments de la terra?
Explica-m'ho, tu que ho saps tot!
Saps qui tirava el cordill i fixava els límits del món?
Saps on s'assenten els pilars de la terra?
Saps qui va posar la seva pedra angular
mentre els estels del matí cantaven
i cridava d'entusiasme tot l'estol dels fills de Déu?
I quan la mar brollava del si matern,
qui la clogué amb dos batents?
Jo la vagi vestir de núvols,
la vaig embolcallar amb bromada.
Jo li he marcat els límits
amb dos batents i un travesser,
dient-li: Fins aquí, ni un pas més!
Aquí se't desfarà l'orgull de les onades!

Jb 38, 4-11

El primer amor

El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
- Vés, proclama per tot Jerusalem: "Això diu el Senyor:
Recordo l'amor que em tenies de jove,
com m'estimaves al temps de les noces.
Em seguies pel desert,
per terres que ningú no sembra.
Israel era consagrat a mi, el Senyor,
com el primer fruit de la collita.
Si algú gosava menjar-ne, m'ofenia,
i els desastres li queien al damunt.
Ho dic jo, el Senyor." (Jr 2, 1-3)

Sóc innocent! (Jb 31)

Aquest text tan bonic acaba el gran monòleg de Job (29-31), on ha recordat el seu passat feliç (29), abans de plànyer-se de la desgràcia present (30). Ací presenta la seva innocència. El text ens dóna un magnífic resum de la moral israelita segons l'ideal del Decàleg.

Visió de conjunt

1-12: Job no ha mentit ni ha fet cap injustícia.
13-23: Cap mancament contra l'equitat o la caritat
24-28: Cap culte pagà.
29-34: Gens de revenja ni d'hipocresia.
35-40: Un desafiament per a Déu.

Informacions

1. Els cultes astrals (v. 26-27): en l'Antic Orient els astres es­taven divinitzats i els homes els donaven culte (cf. 2Re 23,5; Sv 13,1-5). Els israelites refusen aquests cultes, sostinguts per la seva fe en Déu creador (cf. Gn 1,14-18).
2. Job evoca el mite egipci de pesar les ànimes (31,6). El lli­bre dels Morts, posat a la tomba dels egipcis per a justificar-los en el judici, contenia una confessió negativa, no he fet tal o tal mal... (cf. Ez 18,5-9).
3. La BMt desplaça els v. 38-40, després del v. 32 —hi ha al­tres propostes com la de la nota de la BCI—, car tenen la matei­xa forma literària que els versets precedents.
   

Pistes de lectura

1. Job és una ficció literària: és el Just ideal. Però no hi ha ningú que sigui completament innocent. Per a comprendre bé els arguments de Job que afirma la seva innocència, és útil de llegir el capítol 29, que descriu l'ideal d'una vida reeixida.
2. Job, el no israelita, encarna exactament l'ideal moral isra­elita, tant social com familiar. Ací es retroba el Decàleg, però l'autor expressa les motivacions profundes de la seva conducta: no és una moral del reglament, un legalisme, sinó una veritable moral de l'Aliança.
3. És interessant de comparar aquest text i el sermó de la Muntanya. L'autor de Job i Jesús van més enllà de les regles del Decàleg; manifesten unes exigències més profundes en les rela­cions humanes, sobretot enfront dels més petits (cf. Mt 25,34-40).
   

Qüestions

1. Noteu i observeu les faltes de les quals Job es proclama innocent. Quantes en compteu? Com estan formulades?

1) "No desitjar cap donzella" (v. 1), sexe
2) "¿He fet camí amb la mentida? ¿He corregut cap al frau?" (v. 5), mendida/frau/estafa
3) "el meu cor s'ha deixat endur pels ulls i m'he tacat les mans" (v. 7)
4) "Desitjar la dona d'algú" (v. 9), adulteri
5) "dret dels servents i les serventes" (v. 13), discriminació social/humana
6) "precs dels pobres", "plor de les viudes" (v. 16), "el meu pa sense compartir-lo" (v. 17), "pobre sense roba" (v. 19), desatenció dels pobres, insolidaritat/egoisme
7) "alçat la mà contra un orfe" (v. 21)
8) "en l'or la meva confiança" (v. 24), avarícia
9) sol/lluna "el meu cor els ha adorat en secret" (v. 27), animisme
10) "¿m'he alegrat quan el meu enemic queia?" (v. 29), desitjar mal/exclusió
11) "amagat dins el pit la meva culpa" (v. 33), farsant/mentider
12) "els meus camps m'acusen" (v. 38), aprofitar-se dels altres

Les frases que fan referència a les faltes no comeses per Job estan escrites de dues formes:

• amb un condicional: si... he fet tal cosa... que em passi... tal altra
• amb una pregunta: ¿he fet jo tal cosa...?
  

2. Quines són les raons que Job dóna per a la seva conducta moral en cada cas? Veieu alguna relació amb el Decàleg? I amb les exigències dels profetes?

1) "No desitjar cap donzella" (v. 1), sexe
< és un pacte interior d'ell ("els meus ulls")

2) "¿He fet camí amb la mentida? ¿He corregut cap al frau?" (v. 5), mendida/frau/estafa
< Déu veu que camina pel camí correcte

3) "el meu cor s'ha deixat endur pels ulls i m'he tacat les mans" (v. 7)
< això és apartar-se del camí

4) "Desitjar la dona d'algú" (v. 9), adulteri
< això seria pecat; penat amb càstig en un judici; un foc el devoraria a ell

5) "dret dels servents i les serventes" (v. 13), discriminació social/humana
< Déu ha fet tothom igual i això no es pot contradir

6) "precs dels pobres", "plor de les viudes" (v. 16), "el meu pa sense compartir-lo" (v. 17), "pobre sense roba" (v. 19), desatenció dels pobres, insolidaritat/egoisme
< els ha acompanyat, els ha fet de guia i pare i ells l'han acabat beneint

7) "alçat la mà contra un orfe" (v. 21)
< només pensar que Déu el pot castigar l'horroritza

8) "en l'or la meva confiança" (v. 24), avarícia
< això seria renegar de Déu

9) sol/lluna "el meu cor els ha adorat en secret" (v. 27), animisme
< això seria renegar de Déu

10) "¿m'he alegrat quan el meu enemic queia?" (v. 29), desitjar mal/exclusió
< ni de boca ha pecat, ha acollit a tothom (l'estranger)

11) "amagat dins el pit la meva culpa" (v. 33), farsant/mentider
< sempre ha dit la veritat a pesar de l'opinió de la gent

12) "els meus camps m'acusen" (v. 38), aprofitar-se dels altres
< ell ha sembrat el seu propi camp

3. Imagineu el que Jesús podria respondre a Job després d'a­quest monòleg (cf. Mc 10,19-20?; 12,28-34?, o Lc 18,9-14?).

Hi podria haver dues respostes de Jesús:

• Fer tot això, estimar a Déu per damunt de totes les coses i als altres com a tu mateix és no estar pas lluny del Regne de Déu (Mc 12, 34)
• Això és no saber reconèixer cap de les pròpies faltes, i abans serà perdonat el qui es reconeix humil (Lc 18, 14)
  

Font: Llegir l'Antic Testament: una iniciació. Primera part: abans de l'exili. Segona part: de l'exili a Jesús. Joseph Auneau i altres.
Montserrat: Publicacions de l'Abadia, 1997

Assignatura de Seminari de lectura de textos bíblics
Professor: Damià Roure. ISCREB, curs 2010-2011

El Fill de l'Home (Dn 7)

Aquesta cèlebre visió de Daniel conclou el llibret escrit en arameu i obre el llibret de les visions. És en aquest capítol que apa­reixerà el Fill de l'Home, figura misteriosa a la qual Jesús es refe­rirà designant-se així ell mateix. Aquest Fill de l'Home posarà fi als quatre reialmes pagans perseguidors dels jueus i establirà el Regne de Déu d'una manera definitiva.

Visió de conjunt
1-8: Primera escena del somni: quatre bèsties surten de la mar.
9-14: La visió celestial de l'Ancià i del Fill de l'Home.
15-28: Daniel rep la interpretació de la visió.

Informacions

1. Dn 7 està ple de símbols apocalíptics: la mar, lloc de les forces hostils a Déu, d'on pugen les quatre bèsties (= els quatre reialmes opressors); el corn, símbol de poder; el tron celeste, l'Ancià (de dies), que anuncia el judici dels reialmes.
2. Aquest capítol 7 està clarament escrit en dos temps: una primera narració, abans de la persecució d'Antíoc IV, després les addicions que actualitzen la narració per a donar esperança als jueus perseguits i anunciar la fi del tirà (v. 8.20-22.24b-25).
3. Els sants de l'Altíssim designen el poble d'Israel, els fidels que sofreixen la persecució. Després del judici de Déu, els sants tindran part en el mateix Regne de Déu.
   

Pistes de lectura

1. Fill d'Home és el títol habitual com Déu anomena Eze­quiel, humà. Aquí aquest nom designa un personatge que re­presenta tots els israelites fidels, una mica com el rei represen­ta el seu poble. Hi ha un lligam amb el Servent sofrent d'Isaïes 53. Aquesta figura misteriosa i celeste i, doncs, pròxima de Déu, serà represa en els apocalipsis jueus, com el llibre d'Henoc.
2. En el Nou Testament, el títol de Fill de l'Home figura no­més en les paraules de Jesús (Mc 2,10.28; Mt 8,20; etc.), el qual es designa així d'una manera indirecta. És citant Dn 7,14 que revela la seva identitat davant de Caifàs (Mc 14,62). Els cris­tians no li donaran mai aquest títol (fora d'Esteve a Ac 7,56, que és una al·lusió al procés de Jesús).
3. El gènere apocalíptic. És un gènere literari que neix en el període de la dominació grega. Apokalipsis en grec significa reve­lació dels secrets de Déu a la fi dels temps. Aquesta revelació es fa a través de somnis o de visions extraordinàries, explicades d'u­na manera codificada, simbòlica. L'Apocalipsi del Nou Testament estarà escrit en temps de la persecució de Domicià (81-96).
   

Qüestionari

1. El Fill de l'Home és alhora humà i celestial. Com a humà, qui és? Com a persona, pot representar un grup? Alhora, quins són els trets que en fan un personatge celestial?

Com humà:

• Vegeu el punt 1. de les pistes de lectura.
• Pot representar "el poble sant de l'Altíssim" (v. 18) o "poble dels àngels sants de l'Altíssim" (v. 27), els qui són fidels a Déu.
  

És celestial perquè:

• "li van donar el poder, la glòria i la reialesa" (v. 14).
  
• "La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge" (v. 14).
  
• "El seu poder és etern, no passarà mai; el seu regne no es desfarà" (v. 14).
• "la reialesa, el poder i la grandesa de tots els reialmes" (v. 27).
  
• "El seu regne serà etern, i tots els sobirans el serviran i l'obeiran" (v. 27).
  
• El fill de l'home és un personatge que té les característiques del jutge diví de la fi dels temps (BCI)
  

2. El regne del Fill de l'Home, en què es diferencia del de les bèsties i del darrer corn?

El regne del Fill de l'Home és:

• reial i etern: "rebrà la reialesa i la posseirà eternament, pels segles dels segles" (v. 18).
• sobirà (reial) de tothom: "tots els sobirans el serviran i l'obeiran" (v. 27).
• indestructible: "el seu regne no es desfarà" (v. 14).
  

El regne de les bèsties i del darrer corn és:

• devasta la terra: "devorarà tota la terra, la trepitjarà i l'esmicolarà" (v. 23).
• va contra Déu, contra el seu poble i les seves celebracions: "Blasfemarà contra l'Altíssim", maltractarà el seu poble sant i intentarà canviar les festes i la religió" (v. 25).
• el seu temps és limitat: "per un temps, dos temps i la meitat d'un temps" (v. 27).
  

3. Com pot aportar aquesta visió confort i esperança als jueus perseguits?

El text fa especialment referència al poble jueu quan diu: "maltractarà el seu poble sant i intentarà de canviar les festes i la religió" (v. 25.), per tant, l'esperança que aporta és per a ells: "la reialesa, el poder i la grandesa de tots els reialmes que hi ha sota el cel serà donat al poble dels àngels de l'Altíssim" (v. 27.), és a dir, als jueus.

Font: Llegir l'Antic Testament: una iniciació. Primera part: abans de l'exili. Segona part: de l'exili a Jesús. Joseph Auneau i altres.
Montserrat: Publicacions de l'Abadia, 1997

Assignatura de Seminari de lectura de textos bíblics
Professor: Damià Roure. ISCREB, curs 2010-2011

Escolta, Israel...! (Dt 6)

Aquest capítol és una introducció al llibre de la Llei, al co­mençament del segon discurs de Moisès just després del Decàleg. És un dels moments forts del Deuteronomi amb la professió de fe d'Israel. Aquesta exhortació vol convèncer tot israelita perquè es­colti i posi en pràctica les lleis del Senyor; és la base de la cate­quesi.

Visió de conjunt
1-3: Introducció típica de l'estil deuteronòmic.
4-9: Professió de fe israelita: unicitat de Déu, invitació a esti­mar, observança i transmissió dels seus manaments.
10-19: Toc d'atenció perquè no s'oblidi Déu i pels cultes pagans.
20-25: Breu catequesi sobre les lleis d'Israel: història de salva­ció.

Informacions

1. Els v. 4-9 constitueixen la proclamació de la fe jueva: Xemà Israel, Escolta, Israel! que comença amb una afirmació clara de monoteisme. Déu és U i és únic, radicalment diferent de tota altra realitat, en oposició amb el politeisme dels pobles veïns. Per això cal un santuari únic (Jerusalem) a partir de la reforma de Josies. Aquesta fe en un Déu U està constantment posada a prova tot al llarg de la història d'Israel; és a causa seva que els profetes intervenen.
2. Al v. 8 es parla de "Lligar-se-les a la mà com un distintiu... entre els ulls". Els jueus piadosos porten aquest text escrit en un petit pergamí en un estoig (la filactèria o tefïl·lin) que es lliguen al braç esquerre i al front per dir la pregària del matí. A les por­tes de les cases i de les ciutats es posen estoigs que contenen el mateix text (és la mezuiah).
3. Al v. 3, i una mica arreu, es remarca una característica del Deuteronomi: l'alternança entre el tu i el vosaltres. Es mira tot el poble (vosaltres), però cadascú és responsable davant de Déu de l'observança dels manaments (tu).
   

Qüestionari

1. Observeu tots els mots que designen la Llei del Senyor; després noteu tots els verbs relacionats amb la transmissió i l'ensenyament.

Llei del Senyor
"els manaments, els decrets i les prescripcions" (v. 1)
"decrets i preceptes" (v. 2)
"paraules dels manaments" (v. 6)
"els manaments del Senyor" (v. 17)
"les normes i decrets" (v. 17)
"aquestes normes, aquests decrets i aquestes prescripcions" (v. 20)
"decrets" (v. 24)

Transmissió (verbs): "et dono" (v. 2. 6), "et va prometre" (v. 3), "havia promès" (v. 10), "lliga-te-les", "porta-les" (v. 8), "ens ha manat" (v. 25)

Ensenyament (verbs): "ensenyar-vos" (v. 1), "grava en el teu cor" (v. 6), "inculca-les", "parla'n" (v. 7), "escriu-les" (v. 9)

2. En el Xemà Israel (v. 4-9), distingiu els verbs d'acció dels verbs de paraula. Noteu les parts del cos; quines conclusions en traieu?

Verbs d'acció: "estima", "fent camí", "te'n vagis al llit", "et llevis", "lliga-te-les", "porta-les"
Verbs de paraula: "escolta", "grava", "inculca-les", "parla'n", "escriu-les"

Parts
a)
Anunci del manament (v. 4-5): "escolta", "estima"

b)
Aplicació personal (v. 6): "grava"
Difusió als altres (v. 7): "inculca-les", "parla'n", "fent camí", "t'en vagis al llit", "et llevis"
Aplicació personal (v. 8): "lliga-te-les", "porta-les"
Difusió als altres(v. 9): "escriu-les"

El manament de Déu es fa personalment a cadascú i és cadascú qui l'ha de portar a terme i l'ha de difondre als altres.

3. Com us ajuden els v. 12-16 a comprendre l'Aliança?

Els versets 12-16 recorden el que Déu ja ha fet pel poble: alliberar-lo de l'esclavatge d'Egipte. Ara toca al poble correspondre en l'aliança. No val que ara que són lliures deixin Déu per qualsevol altre i no segellin l'aliança.

Pistes de lectura

1. Aquesta confessió de fe es troba al començament del lli­bre de la Llei com el seu programa. Aquest capítol 6 conté el vo­cabulari característic del Deuteronomi, sobretot els v. 1-3 i 23-25. La llei prové del Senyor: és, doncs, una paraula per a escoltar, per a practicar i per a ensenyar a fi de rebre la seva be­nedicció.
2. Jesús coneixia aquesta fórmula del Xemà Israel; el recita­va, certament, i el vivia plenament. Marc cita aquest text a 12, 29-31 (amb una altra paraula: "Estimaràs el teu proïsme", treta de Lv 19, 28).
3. A Dt 6, 13 i 16 es troben dues de les paraules posades en boca de Jesús durant les seves temptacions (Mt 4, 7.10; la terce­ra resposta prové de Dt 8, 3). Jesús és, doncs, l'israelita fidel a la Llei, aquell que estima el Senyor amb tot el seu cor. El desert és per a ell el lloc de la prova, però també de la fidelitat.

Font: Llegir l'Antic Testament: una iniciació. Primera part: abans de l'exili. Segona part: de l'exili a Jesús. Joseph Auneau i altres.
Montserrat: Publicacions de l'Abadia, 1997

Assignatura de Seminari de lectura de textos bíblics
Professor: Damià Roure. ISCREB, curs 2010-2011