Un estil de viure que no és altra cosa que l’expressió de viure per viure sempre

Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis du’ a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne, de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblida’t de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més...

Joan Maragall (Excelsior, 1895)

Cant inicial

Si tens alguna cosa contra algú,
abans de venir en aquest lloc sant,
torna enrere per tal de fer les paus
amb aquell que està renyit amb tu.

Si entra algú a la vostra assemblea
amb vestits molt bonics i anell d'or,
no el feu seure per això al primer lloc.
són els pobres els amics de Déu.

Si un pobre es presenta enmig vostre
amb vestit miserable i sense res,
no el deixeu tot sol dret al capdavall
per donar el seu lloc a l'important.

Si algú pensa que és home religiós,
parla sense espera i no calla,
que sàpiga i entengui que tot això és en va,
que s'enganya a ell mateix i al seu cor.

Si arribes del camp o del treball,
para taula a l'àpat del Senyor,
i no reposis fins que tot estigui a punt,
perquè tots només som servents inútils.

Començament de la litúrgia eucarística de dia 23/10/2010 [àudio]
Comunitat de Sant Egidio, Barcelona

Bon Nadal!

Mirada científica, mirada creient sobre la realitat

Em diuen que no Et parli, que ets només la llei abstracta d'un mecànic univers o la química secreta d'un cervell que no té ànima.
Em diuen que parlar-te és parlar sol amb mi mateix de desigs inassolibles com en una antiga màgia.
Em diuen que m'engany.
Potser sí.
Potser sí que tot és fred i immensitat, i un atzar cec que a les palpentes ens ha fet, indiferent, sense sentit, i sord del tot a tota súplica.
Ben mirat, la pau del món no arriba mai, la fam perdura, la maldat no troba límits i la mort escapça els dies de qui més desitja viure... malgrat tant pregar.
Però callar m'agrada tant!:
Buidar la ment, anar baixant molt lentament en el silenci del desig, foragitar tot el tumult habitual, i restar mut com una pedra.

I llavors sento un escalf, un fonament, un indici de sentit, un excés, en mi mateix, d'altra presència que la meva.
I un desig d'escoltar molt, com si morir no fos truncar, com si deixar fos adquirir, com si cedir fos afirmar, com si donar-se fos guanyar tot el triomf de la partida.
I llavors m'agrada unir la meva veu, obscurament, a tantes veus que han entonat, abans que jo, un cant semblant:
No sé si demanar però deman, per amor i la justícia, contra crims i crueltats;
No sé si celebrar però celebro, per amor a una alegria que mereix no ser callada;
No sé quines paraules podria fer servir i faig servir les que ja he dit quinze mil nits, que ja he cantat tres mil diumenges, que de petit van ensenyar-me.

No sempre la pregària és un cant ni una certesa: sovint és una cendra que conserva l'escalfor secreta d'un caliu.
No sempre la pregària m'arriba gaire endintre: sovint és rutinària, escèptica, cansada, feixuga de costums i desenganys.
Però prego cada dia, tot lligant un dia amb l'altre aquest fil de mots tenaços, de desigs perseverants, de fracassos superats, amb la inèrcia d'una llum que em va colpir per sempre i que m'acull encara.

Pregària. David Jou

A qui perd la fe...

Ungaretti retroba la fe en l'amor a la seva mare:

I, quan el cor amb un darrer batec
haurà fet caure el mur de foscor
per conduir-me fins a Déu,
em donaràs la mà, Mare, com tantes vegades.
[...] De genolls davant l'Etern [...]
Alçaràs els vells braços tremolosos,
com quan vas expirar
dient: "Déu meu, aquí em tens".
I tan sols quan m'hagi perdonat
cediràs al desig de mirar-me.
Recordaràs tot el temps que m'hauràs esperat
i en els ulls hi tindràs un ràpid sospir.

Publicat a l'article A qui perd la fe... d'Oriol Junqueras i Vies

"Diàleg", Avui, dimecres, 21 de novembre de 2007 [pdf]

Prec III

Maria: i cada vegada que menjam el pa de vida professam la nostre fe diguent que creim. El camí pot ser llarg i dur, però si no tenim fe pot ser que no ens quedi res. Dalt de la muntanya ens retrobarem prest!
Maria: va venir a calar for a la terra. Crema en el nostre cor i encara més en qui no creu. És caliu viu que fa encendre. Jo deix que em vagi consumint. No sé si arribaré a estimar-lo com mereix.
Madò de Son Terra Prima: la nostra fe em demana ser coherent, i per açò he de créixer. Contempla el cel allà on vagis, recorda't de les teves arrels i prega perquè la mort del Ressucitat no sigui envà. Una besada!
Sor: estimada, diu una cançó d'un grup de rock català: no sóc jo mateix si Tu no hi ets! Què ens dóna que no el podem abandonar si l'hem conegut? Prec perquè Josep també el conegui!
Maria: en la virtualitat no trobam a Déu. Només dins nostre. Una imatge no és tot però amb ella aconseguim arribar. Importa el missatge, i la forma que li donem ha d'anar d'acord al nostre temps. Ha acabat el temple virtual.
Tat: estimada Tat, açò que l'home ha anomenat temps ha fet coincidir la nostra onomàstica. Quan era fillet ja cercava la Saviesa en la pregària. Vaig veure que floria com el raïm madura (Sir 51,13-30).
Maria: ser humil, perdonar, estimar, més que voler ser estimat o perdonat, em fa aprofundir en la idea d'una altra Esperança, en la qual moltes vegades no confiam i prou. Inventam. Nanit!
Foix: què té preparat als qui l'estimen? Intent ser sal i llum, però vegades ho faig massa salat o massa fat. D'altres, se m'apaga el llum. Confiï en Ell perquè em mostri el terme adequat!
Mamat: els meus pares em van concedir un nom. Quan era fillet ja cercava la Saviesa en la pregària. Vaig veure que floria com el raïm que madura (Sir 51,13-30). Gràcies per les teves atencions, Montse!
Pare: un home que es deia Josep, noble i bo, anà a Pilat per demanar-li el cos de Jesús. El desclavà, l'amortellà i el posà en un sepulcre a la roca, com faria un pare. La Seva glòria és una altra!
Marc: benvolgut, na Maria m'ha recordat que tenc un Marc, quin goig! Un gran creient el teu patró! Que sigui aquesta la teva força! Aprèn dels bons exemples del teu camí! He vist que saps escollir-los.
Foix: estimada Fulgència, veig que te quedes amb totes les paraules de Sant Pau. Has començat a beneir en Crist i a no maleir. Beneïda tu que, enamorada del bé, el serveixes!
Pare: estimat Pare, prec, plor a Déu que concedeixi el do del seu esperit a amics i germà. Per què no els l'ha donat ja? Per què li giren l'esquena? Per què no veuen més enllà del tenir? Crec en una altra Esperança!
Maria: tenim un déu de vius en qui confiam poc. Davant la mort moltes vegades només podem callar perquè és un altre misteri. La nostra vida és certa davant de Déu i ens toca callar perquè ja ens coneix!
Foix: cal que construïm i assentem bé el nostre edifici perquè no desconfiem més. Aconseguit açò, podrem donar passes fermes en la nostra fe.
Maria: la nostra mort és la vida de Déu. Fe+esperança+amor és la lectura de la sinagoga en el aquí, és el compliment de l'escriptura. En som seguidors. Feim possible la resurrecció de la mirada.
Germà: pens en els morts d'aquests dies, en na Carmen i en Biel. Don gràcies a Déu per haver cregut! El ran consol del cristià és la vida eterna. Sortosos de poder donar sentit, fins i tot, a la mort!
Pare: estimat Papi, na Llucia ha estat d'aquelles persones que han tingut una mirada especial per jo. Trob que açò ha bastat perquè l'estimés. Déu sap tot lo altre! Un bes!

Sant Carlos Luanga

Sant Carles Luanga i els seus companys màrtirs (1885-1887), en el cor d'Àfrica, un sant proper als nostres dies que, juntament amb els seus companys va esdevenir un valent testimoni de Jesús.

Us enaltesc i cant lloances, beneesc el nom del Senyor. Quan era encara al·lot, i no m'havia fet enfora mai del bon camí, ja desitjava amb tot el cor la saviesa. L'he demanada des de petit i continuaré cercant-la fins al darrer moment. Madurava com un raïm primerenc i el meu cor se n'alegrava. Les meves passes seguien la veritat, no he deixat des de jove el seu camí. Vaig escoltar un moment i la vaig rebre, vaig aprendre molta doctrina; m'he honrat de portar el seu jou i enaltesc el qui me l'ha ensenyada. M'he proposat practicar-la bé, i no fer-me enrere quan la tingui. L'he abraçada amb tot el cor, mai no li giraré la cara. M'hi he donat amb tota l'ànima, mai no me n'apartaré. Les meves mans han obert la seva porta, la tenc en els braços i la contempl. (Sir 51,13-27)

Calar foc

"He vingut a calar foc":
a encendre les consciències adormides,
a airejar els caps saturats,
a aixecar els ànims dels caiguts,
a donar força als desanimats.

Per això he vingut i per això us envio:
a alenar, a estimular,
a animar els trepitjats,
a reconfortar els esforçats,
a enfortir el ble que fumeja,
a calar foc, diu el Senyor.

"He vingut a calar foc":
el meu foc,
foc que crema sense consumir-se,
foc que il·lumina tota persona,
foc que crema els cors,
foc que és llum en la foscor,
foc que brilla en la tenebra.

Per això he vingut, i per això us envio:
a cremar, a incendiar,
a ser llum, a brillar, a il·luminar,
a calar foc, diu el Senyor.

autor/a desconegut/da

"L'Esperit del Senyor ha omplert tota la terra". És foc que crema, configura els cors i els transforma. Els nostres sants són el testimoni del que l'Esperit ha treballat en ells i s'hi han lliurat generosament.

Jesús ens ve a mostrar una nova manera de viure. L'Esperit ens dóna la Vida de Déu. Els creients seduïts per Ell ho volem transmetre als nostres germans a partir d'un diàleg amb el món, en la realitat de l'etapa històrica que ens toca viure ara.

El nostre grup creix, junts volem compartir la mateixa comunió, som blat del mateix sembrador, Déu ens fa Eucaristia en l'amor.

Per molts anys!

els teus amics, Núria, Marc, Maria Dolors, Andreu, Glòria i Núria

Hostalric, festa de la Trinitat, 3 de juny de 2007
Fortalesa edificada sobre un volcà extingit i construïda amb la mateixa pedra del turó

Bibliografia

• San Carlos Luanga, en el corazón de África. Ignacio Marqués. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2006.
• Church Forum
• Parroquia Sagrada Familia (Vigo)
• ACI Digital
• "Calar foc". Web de pastoral : pregáries, esperança. Salessians
  

prec II

Lluneta: davant la paraula de Déu prec per voltros i li don gràcies per l'exemple que ens donareu avui en comunitat. Que Jesús ens obri els ulls a tots! Ens doni la seva saviesa al costat vostro!
Lluneta: moltes felicitat Lluneta perquè la paraula de Déu fa que siguem el que som. Fa 26 anys que els nostres pares ens van voler batiats, fills de Déu. Molt hem canviat! Quanta vida nova podrem veure! Un bes!
Foix: la seva reialesa no és d'aquest món, té sobirania eterna. És testimoni de veritat per qui l'escoltam. És Alfa i Omega, és, era i ha de venir. Que els nostros desigs terrenals siguin del Regne!
Roseret de roses blanques: uns fillets han vingut a esperar els patges a ca nostra. Ens han obert de nou el cor, ens han mostrat que lo polit és la gent que s'estima reunida, més que els regals. En Crist, en voltros!
Bepis: per molts anys més de bona companyia i amistat teva! Feliç tu si construeixes ca teva perquè cap riuada no se l'endugui. Sortosos de tenir uns pares que sempre ens estimen, una abraçada!
Ritetes: estimada N., pens en els dies de catequesi. Record Jesús sempre representat. Encara desconec on em duu el seu camí, però li don gràcies per tot el que fins ara m'heu mostrat. Bona campanya!
Maria: estimar a Déu sobre totes les coses, puf! Sa veritat és que és dels que es mereix ser estimat. Serà que estimant-lo a ell podem estimar veritablement als altres. No hi tenim res a perdre!
Güensu: una part caigué a terra bona i quan hagué crescut arribà a donar cent per u. Qui tengui orelles que ho senti. Per molts anys més al teu costat, Güensu! Bon camí i bons fruits! Una abraçada!
Sus: el retrobar un vell amic a ca nostra quan tornes d'un llarg viatge és sentir tot el món en el teu cor. Bon Nadal, Sus i família! (Nadal 2006)
Foix: pregar els uns pels altres, escoltar per sentir la seva veu a cops d'amor. M'has seduït, Senyor, i m'he deixat seduir. És un gran silenci de viva veu. Som cridats a correspondre'l!
Pare: fins avui celebram la llum de Nadal. Les candeles representen la llum de Crist en cada cristià. Estimat Papi, tu, germà i jo, a més a més, duim una llum especial dins de la nostra mare per sempre més!
Pare: estimat pare, Sant Josep fou el primer en servir els altres. Va creure i va confiar en Déu com pocs i va criar un fill per a tot el món. Gràcies per fer-me'n seguidor! Prec perquè en Josep també el conegui!
Ritetes: abans que et modelés en les entranyes de la mare ja et vaig conèixer. Faig de tu una ciutat inexpugnable. Fe, esperança i amor són la nostra professió. Sent el retard en la felicitació: Nina, per molts anys d'amor!
Germà: els pares decideixen, més o manco, quan donar-nos la vida, però correspon a Déu cridar-nos. Na Nina diu que les coses passen perquè han de passar. Sempre que pugui celebrarem els anys junts, siguem on siguem. Un bes!
Maria: no ens atorga privilegis ni ens dóna riqueses. Ens demana servir i ser pobres. Serem rics en el seu Regne si som per als altres aquí. Què difícil tenir un equilibri!
Pare: Ana, no es deixa vèncer, perservera en allò que creu. Recorda el teu creador de jove, abans que arribin dies més dolents. Que no s'apagui el sol amb la llum, la lluna i les estrelles!
Paracolls: benvolgut, moltes felicitats en el dia del teu patró! Josep, home de feina silenciosa, va creure i confiar en Déu i va criar un fill per a tota la humanitat, i ara, en som seguidors.
Foix: tu no em vols dir que ets un àngel, com a Autopista hacia el cielo, i que ets aquí per ensenyar-me el camí, la veritat i la vida. Però és igual, tenc fe i faré veure que no desconfiï de tu. En Crist!

prec I

Maria: i que devalli, i que mos renovi, i que mos faixi estimar més, i que mos doni més amor perquè el posem on més mos costa.

Madò de Son Terra Prima: pens en tu. te duc en el cor. veig es camí teu. t’admir. me fa sentir. aprenc. déu m’escolta. jesús m’ensenya. es pares t’estimen. vius i perquè sents, vius més. i jo aprenc a estimar-te més.

Maria: a poc a poc a qui mos envolten se’ls veu es peu que calcen. tot es dia he pensat en sa religió popular versus s’aprofundida. cada vegada he de menester més llum per ser més sal. què mos té preparat?

Sor Carmen: no ham rebut un esperit d’esclaus, sinó de fills. cada vegada entenc més sa nostra fe i sent més comunió amb tu i amb qui estim.

Maria: perquè és un déu de vius i no de morts vivim en Ell. i allò que se mos presenta ho ham de viure encara que sigui un camí difícil. ho podem fer perquè tenim un déu de vius.

Pare: veniu beneïts del meu Pare, rebeu en herència el regne que ell us tenia preparat des de la creació del món (Mt 25, 34).

Bepis: sa pregària d’avui és: Senyor, que te descobreixi en jo perquè trobi pau i comprengui millor sa riquesa que s’amaga en ses persones i en sa vida.

Maria: assaboresc des de ca meva tot allò que visc aquests dies. me costa entendre es detalls de P i de G. desig que ells també se renovin de l’Esperit Sant.

Madò de Son Terra Prima: què fas? el cel d’avui està gris però no s’immuta. sa ciutat va a ritme diari, bufa es vent i m’arriba s’alè de s’esperit teu que compartim en Jesús. me fas viure, pens en tu.

Madò de Son Terra Prima: tenc amics que no perceben com tu aquests moments. tens uns dons especials i ses estrelles t’ho diuen. brillen per tu, brilles per a elles. NO VOS APAGUEU MAI!

Maria: sa família des amics me fa sentir coma a ca nostra. intent prendre temps necessari per a cadascú. el reialme de la mort no és de la terra. un dia més de vivències i compartir.

Llorenç: he pensat en tu quan llegia es fets des patró des poble teu, Sant Lluis, que va deixar sa riquesa i va morir per malaltia des malalts que cuidava. desig que estiguis bé.

Pare: avui l’Església celebra Sant Josep: Josep, t’admir perquè vas viure situacions molt difícils i vas dubtar; ajuda’m a confiar sempre en Déu i implicar-me en el projecte de salvació.

Maria: amistat, bon tracte, companyia, sentiments expressats, detalls, fe, persones estimades. mos ajuden a conrear sa terra nostra. són misteris de sa vida que mos animen a viure-la!

Lluneta: Santa Isabel, reina de la pau. coneixeran que som deixebles del Senyor per s’estimació que mos tenim. sigues portadora de pau sempre. jo ho vull ser. moltes felicitats en es dia teu!

Pare: cada dia intent llegir s’evangeli i pregar: Jesús, que te faixi conèixer; que t’estimi i te faixi estimar i que estimi sincerament tots es germans meus. estima sempre!

Maria: ahir mos donava sa pregària. fent menjar menorquí festiu a ca meva sentia fer un camí bo i tranquil per compartir amb amistats. talvegada després vindran “es altres”.

Maria: tenim una societat de déus coneguts, com es grecs, i Déu desconegut els passa desapercebut. esperam l’Esperit. es cristians vivim amb esperança.

Maria: Lorca devia viure plenament ses amistat seves. ple de coneixements sentia lo que vivia i escrivia. Déu mos concedeix enteniment per fer es bé o es mal. amb amor mos perdona i mos obra es ulls.

Lluneta: don tantes gràcies per haver conegut s’amor de Déu encara que vegades me costi! me sap greu per es amics nostros que se van quedar amb allò que se veu! vull créixer en aquest amor!

Pare: me costa assimilar sa Setmana Santa de Lorca. crec en un Jesús humil, una fe senzilla. tenc esperança posada en aqeuesta Pasqua!

Madò de Son Terra Prima: mon cor no t’oblida mai i aquí sempre te recordam. treballar el cor no acaba mai i fer-ho té una recompensa tan grossa! Déu mos demana estimar. es passat també es sa vida nostra. VIU!!!

Ritetes: acab de conèixer a J. només puc pregar perquè G creixi com a persona humana i faixi camí amb qui estimi. jo també vull estimar a tothom.

Maria: tot un poble clama al Sant Pare. no me veig enmig d’aquesta multitud però desig que sigui un bon pare per a totes ses famílies. tots tenim dret a una família.