Punta Rabiosa
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Siràcida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Siràcida. Mostrar tots els missatges
dissabte, 17 de desembre del 2011
dijous, 10 d’abril del 2008
Pens II
Hi ha moments en la vida que només té sentit el missatge cristià: en la mort / BCN, 07/05/2008
Jo, aquesta gent que va pel món de la mà de Déu, no l'acab d'entendre / BCN, 25/04/2008
Benvolgut ABC, reconec que la nostra concepció de plenitud humana és diferent, per açò t'agraesc la teva amistat incondicional / BCN, 05/04/2008
És dur quan veus que no pots compartir ni mitja vida amb una persona (amb un amic) / BCN, 15/03/2008
No veig que el compromís (religiós) etern a Déu es manifesti externament en cap religiós. És més bé una tristesa externa (de decepció envers el món/home) més que una demostració de l'"alegria" interna insuperable / BCN, 15/03/2008
Benvolgut F, demanaré sempre que il·lumini el meu camí. Vull pensar que per Ell no hi ha temps i que realment sabrà obrar (en jo) / BCN, 15/03/2008
Benvolgut AB-V, és tot logicitzable? Hi ha d'haver qualque cosa que no se pugui explicar / BCN, 15/03/2008
Què passa en el cor dels homes quan les paraules "la mort no té la darrera paraula (la vida ha vençut la mort)" adquireixen sentit? / BCN, 15/03/2008
Com a filòsof només pots escriure les coses que creus/penses? No has d'analitzar, també, les que hi ha en contra? / BCN, 15/03/2008
Quan comences a entendre a Déu és quan comences a entendre que qualcú pot donar la seva vida per Ell / BCN, 05/03/2008
Podríem creure sense tenir ningú amb qui compartir-ho/explicar-ho? / BCN, 29/02/2008
Aprèn el que vulguis, però fes-te una filosofia de vida / BCN, 18/02/2008
Us faig plantejar les coses, perquè quan sortiu allà fora estan disposats a menjar-vos, i si vosaltres no sou capaços de distingir les palles mentals de la Veritat (amb majúscula) se us menjaran i amb vosaltres la Veritat / BCN, 03/02/2008
Abans de prendre una decisió seriosa a la meva vida vull deixar temps per poder morir / BCN, 01/02/2008
Jo, aquesta gent que va pel món de la mà de Déu, no l'acab d'entendre / BCN, 25/04/2008
Benvolgut ABC, reconec que la nostra concepció de plenitud humana és diferent, per açò t'agraesc la teva amistat incondicional / BCN, 05/04/2008
És dur quan veus que no pots compartir ni mitja vida amb una persona (amb un amic) / BCN, 15/03/2008
No veig que el compromís (religiós) etern a Déu es manifesti externament en cap religiós. És més bé una tristesa externa (de decepció envers el món/home) més que una demostració de l'"alegria" interna insuperable / BCN, 15/03/2008
Benvolgut F, demanaré sempre que il·lumini el meu camí. Vull pensar que per Ell no hi ha temps i que realment sabrà obrar (en jo) / BCN, 15/03/2008
Benvolgut AB-V, és tot logicitzable? Hi ha d'haver qualque cosa que no se pugui explicar / BCN, 15/03/2008
Què passa en el cor dels homes quan les paraules "la mort no té la darrera paraula (la vida ha vençut la mort)" adquireixen sentit? / BCN, 15/03/2008
Com a filòsof només pots escriure les coses que creus/penses? No has d'analitzar, també, les que hi ha en contra? / BCN, 15/03/2008
Quan comences a entendre a Déu és quan comences a entendre que qualcú pot donar la seva vida per Ell / BCN, 05/03/2008
Podríem creure sense tenir ningú amb qui compartir-ho/explicar-ho? / BCN, 29/02/2008
Aprèn el que vulguis, però fes-te una filosofia de vida / BCN, 18/02/2008
Us faig plantejar les coses, perquè quan sortiu allà fora estan disposats a menjar-vos, i si vosaltres no sou capaços de distingir les palles mentals de la Veritat (amb majúscula) se us menjaran i amb vosaltres la Veritat / BCN, 03/02/2008
Abans de prendre una decisió seriosa a la meva vida vull deixar temps per poder morir / BCN, 01/02/2008
dimecres, 2 de gener del 2008
Pens I
Déu es pot experimentar en dos moments: en la solitud profunda, però plena, i en la felicitat vital / BCN, 31/01/2008
Lo fàcil és no donar sentit a les coses; lo difícil és donar-les sentit / BCN, 31/01/2008
Estimats I i P, jo no sé si hau vingut al món per donar sentit a la meva vida, a la dels vostres pares, o a la vostra mateixa, però podeu estar segurs que anau omplint la meva de més sentit cada vegada. Hau vingut al món per donar sentit a la vida dels altres? / BCN, 31/01/2008
Hi ha massa efemeritat en el món per no viure plenament les coses / BCN, 31/02/2008
No és possible veure morir un fill i no morir també / BCN, 31/01/2008
Ja faig prou coses sense sentit; no me'n feu fer més! / BCN, 27/01/2008
A la mare, despreś de néixer el seu fill: Ale, fes un petó a la vida! / MGG, 24/01/2008
Dir les coses no és gratuït. Qui les diu, que petxuqui! / BCN, 02/01/2008
Què és allò que realment cal pensar i reflexionar en la vida? (Estoics) / BCN, 11/01/2008
Una vida que no es viu autènticament no val la pena ser viscuda / Sòcrates
Com hem pogut beure la mar fins al pòsit? / Nietzche
Descansa, prega, estima, el demés vindrà afegit / DP, Pineda de Mar 21/12/2007
L'home no es defineix per allò que és, sinó per allò que fa / BCN, desembre 2007
Es plaers me distreuen / BCN, 26/11/2007
És més difícil deixar de ser que morir / BCN, 19/11/2007
No vull el mateix que voltros, i a tots ens fa mal / BCN, 19/11/2007
Més que tenir, m'estim més fer / BCN, 14/11/2007
Lo fàcil és no donar sentit a les coses; lo difícil és donar-les sentit / BCN, 31/01/2008
Estimats I i P, jo no sé si hau vingut al món per donar sentit a la meva vida, a la dels vostres pares, o a la vostra mateixa, però podeu estar segurs que anau omplint la meva de més sentit cada vegada. Hau vingut al món per donar sentit a la vida dels altres? / BCN, 31/01/2008
Hi ha massa efemeritat en el món per no viure plenament les coses / BCN, 31/02/2008
No és possible veure morir un fill i no morir també / BCN, 31/01/2008
Ja faig prou coses sense sentit; no me'n feu fer més! / BCN, 27/01/2008
A la mare, despreś de néixer el seu fill: Ale, fes un petó a la vida! / MGG, 24/01/2008
Dir les coses no és gratuït. Qui les diu, que petxuqui! / BCN, 02/01/2008
Què és allò que realment cal pensar i reflexionar en la vida? (Estoics) / BCN, 11/01/2008
Una vida que no es viu autènticament no val la pena ser viscuda / Sòcrates
Com hem pogut beure la mar fins al pòsit? / Nietzche
Descansa, prega, estima, el demés vindrà afegit / DP, Pineda de Mar 21/12/2007
L'home no es defineix per allò que és, sinó per allò que fa / BCN, desembre 2007
Es plaers me distreuen / BCN, 26/11/2007
És més difícil deixar de ser que morir / BCN, 19/11/2007
No vull el mateix que voltros, i a tots ens fa mal / BCN, 19/11/2007
Més que tenir, m'estim més fer / BCN, 14/11/2007
dijous, 4 d’octubre del 2007
No són certs els mites entorn a la universitat
font: http://poudesiquem.bloc.cat
Són les set i mitja del vespre (27 de setembre de 2007) i asseguts a l'aula magna del Centre Salesià Martí-Codolar (Barcelona) se'ns posen al davant el delegat de Pastoral Universitària de Barcelona, el secretari de la Conferència Episcopal, la vicerectora de la Universitat Ramon Llull, la directora general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i, per acabar-ho d'adobar, el copríncep d'Andorra i bisbe d'Urgell. Comença bé una trobada d'universitaris, amb tanta institucionalitat!
Durant quatre dia debatem la compatibilitat de la ciència amb la fe. Les persones que ens donen el seu testimoni, part d'ells científics, historiadors... tenen clar que una cosa és completament compatible amb l'altra. És cert que a la universitat es fa difícil parlar de la fe, però estudiar en el nostre àmbit d'especialització amb un to més profund, des del punt de vista cristià, enriqueix sobradament la nostra experiència en el coneixement.
No són certs els mites que diuen que a la universitat no hi ha creients, que la ciència i la fe es contradiuen, perquè no és el mateix el cientisme (negació d'allò que no és ciència) que la ciència i no és el mateix el fonamentalisme que la religió. Els joves reunits a Barcelona durant quatre dies hem pogut aprofundir en aquest diàleg cercant un humanisme realment autèntic i des del punt de vista catòlic. Com diu el Bisbe Vives la nostra fe és una experiència, no un catecisme de 400 pàgines que es pot estampar contra qualcú.
En la Sagrada Família de Barcelona hem vist la quantitat de símbols que utilitza la religió catòlica per fer-nos entendre el missatge de Déu a través de Jesús. Gaudí va ser un cristià que de l'ostentació, que feia al principi de ser arquitecte, va passar a la senzillesa de vida a través de la seva experiència espiritual vers Jesús, i ho va voler plasmar en aquesta gran obra.
A Montserrat el pare Ramon Tragant ens explica les diferents maneres d'anàlisi exegètica i hermenèutica que es fan de la Bíblia i els conflictes que hi pot haver entre elles, però la sagrada escriptura té un únic rerefons, que és la recerca de la veritat. I la veritat dels cristians és la persona de Jesucrist. L'home, per tenir la capacitat d'"humanitat", per ser capaç de donar-se compte del transcendent, ha de cercar aquesta veritat última que resideix més en la pròpia persona que no en el paper.
No som fruit d'una filosofia ni som un conjunt d'idees preconcebudes ni uns recitadors de textos milenaris, som joves universitaris que hem descobert una manera de viure amb fe amparada en l'Església Catòlica seguidora de Jesucrist. Som al·lotes i al·lots fets de vivències, a més a més de coneixements, a qui el 5è Encontre d'Universitaris Catňlics d'Espanya a Barcelona, ens ha ajudat a refermar el camí que hem descobert al costat de Jesús, i en el qual hem recompartit moments amb antics companys i n'hem compartit molts d'altres amb nous amics.
Núria Tudurí i Carlos Pons
Barcelona, del 27 al 30 de setembre de 2007
Pastoral Universitària de Menorca
Són les set i mitja del vespre (27 de setembre de 2007) i asseguts a l'aula magna del Centre Salesià Martí-Codolar (Barcelona) se'ns posen al davant el delegat de Pastoral Universitària de Barcelona, el secretari de la Conferència Episcopal, la vicerectora de la Universitat Ramon Llull, la directora general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i, per acabar-ho d'adobar, el copríncep d'Andorra i bisbe d'Urgell. Comença bé una trobada d'universitaris, amb tanta institucionalitat! Durant quatre dia debatem la compatibilitat de la ciència amb la fe. Les persones que ens donen el seu testimoni, part d'ells científics, historiadors... tenen clar que una cosa és completament compatible amb l'altra. És cert que a la universitat es fa difícil parlar de la fe, però estudiar en el nostre àmbit d'especialització amb un to més profund, des del punt de vista cristià, enriqueix sobradament la nostra experiència en el coneixement.
No són certs els mites que diuen que a la universitat no hi ha creients, que la ciència i la fe es contradiuen, perquè no és el mateix el cientisme (negació d'allò que no és ciència) que la ciència i no és el mateix el fonamentalisme que la religió. Els joves reunits a Barcelona durant quatre dies hem pogut aprofundir en aquest diàleg cercant un humanisme realment autèntic i des del punt de vista catòlic. Com diu el Bisbe Vives la nostra fe és una experiència, no un catecisme de 400 pàgines que es pot estampar contra qualcú.En la Sagrada Família de Barcelona hem vist la quantitat de símbols que utilitza la religió catòlica per fer-nos entendre el missatge de Déu a través de Jesús. Gaudí va ser un cristià que de l'ostentació, que feia al principi de ser arquitecte, va passar a la senzillesa de vida a través de la seva experiència espiritual vers Jesús, i ho va voler plasmar en aquesta gran obra.
A Montserrat el pare Ramon Tragant ens explica les diferents maneres d'anàlisi exegètica i hermenèutica que es fan de la Bíblia i els conflictes que hi pot haver entre elles, però la sagrada escriptura té un únic rerefons, que és la recerca de la veritat. I la veritat dels cristians és la persona de Jesucrist. L'home, per tenir la capacitat d'"humanitat", per ser capaç de donar-se compte del transcendent, ha de cercar aquesta veritat última que resideix més en la pròpia persona que no en el paper.
No som fruit d'una filosofia ni som un conjunt d'idees preconcebudes ni uns recitadors de textos milenaris, som joves universitaris que hem descobert una manera de viure amb fe amparada en l'Església Catòlica seguidora de Jesucrist. Som al·lotes i al·lots fets de vivències, a més a més de coneixements, a qui el 5è Encontre d'Universitaris Catňlics d'Espanya a Barcelona, ens ha ajudat a refermar el camí que hem descobert al costat de Jesús, i en el qual hem recompartit moments amb antics companys i n'hem compartit molts d'altres amb nous amics.
Núria Tudurí i Carlos Pons
Barcelona, del 27 al 30 de setembre de 2007
Pastoral Universitària de Menorca
diumenge, 3 de juny del 2007
Sant Carlos Luanga
Sant Carles Luanga i els seus companys màrtirs (1885-1887), en el cor d'Àfrica, un sant proper als nostres dies que, juntament amb els seus companys va esdevenir un valent testimoni de Jesús.
Us enaltesc i cant lloances, beneesc el nom del Senyor. Quan era encara al·lot, i no m'havia fet enfora mai del bon camí, ja desitjava amb tot el cor la saviesa.
L'he demanada des de petit i continuaré cercant-la fins al darrer moment. Madurava com un raïm primerenc i el meu cor se n'alegrava. Les meves passes seguien la veritat, no he deixat des de jove el seu camí. Vaig escoltar un moment i la vaig rebre, vaig aprendre molta doctrina; m'he honrat de portar el seu jou i enaltesc el qui me l'ha ensenyada. M'he proposat practicar-la bé, i no fer-me enrere quan la tingui. L'he abraçada amb tot el cor, mai no li giraré la cara. M'hi he donat amb tota l'ànima, mai no me n'apartaré. Les meves mans han obert la seva porta, la tenc en els braços i la contempl. (Sir 51,13-27)
Calar foc
"He vingut a calar foc":
a encendre les consciències adormides,
a airejar els caps saturats,
a aixecar els ànims dels caiguts,
a donar força als desanimats.
Per això he vingut i per això us envio:
a alenar, a estimular,
a animar els trepitjats,
a reconfortar els esforçats,
a enfortir el ble que fumeja,
a calar foc, diu el Senyor.
"He vingut a calar foc":
el meu foc,
foc que crema sense consumir-se,
foc que il·lumina tota persona,
foc que crema els cors,
foc que és llum en la foscor,
foc que brilla en la tenebra.
Per això he vingut, i per això us envio:
a cremar, a incendiar,
a ser llum, a brillar, a il·luminar,
a calar foc, diu el Senyor.
Jesús ens ve a mostrar una nova manera de viure. L'Esperit ens dóna la Vida de Déu. Els creients seduïts per Ell ho volem transmetre als nostres germans a partir d'un diàleg amb el món, en la realitat de l'etapa històrica que ens toca viure ara.
El nostre grup creix, junts volem compartir la mateixa comunió, som blat del mateix sembrador, Déu ens fa Eucaristia en l'amor.
els teus amics, Núria, Marc, Maria Dolors, Andreu, Glòria i Núria
Hostalric, festa de la Trinitat, 3 de juny de 2007
Fortalesa edificada sobre un volcà extingit i construïda amb la mateixa pedra del turó
Bibliografia
Us enaltesc i cant lloances, beneesc el nom del Senyor. Quan era encara al·lot, i no m'havia fet enfora mai del bon camí, ja desitjava amb tot el cor la saviesa.
L'he demanada des de petit i continuaré cercant-la fins al darrer moment. Madurava com un raïm primerenc i el meu cor se n'alegrava. Les meves passes seguien la veritat, no he deixat des de jove el seu camí. Vaig escoltar un moment i la vaig rebre, vaig aprendre molta doctrina; m'he honrat de portar el seu jou i enaltesc el qui me l'ha ensenyada. M'he proposat practicar-la bé, i no fer-me enrere quan la tingui. L'he abraçada amb tot el cor, mai no li giraré la cara. M'hi he donat amb tota l'ànima, mai no me n'apartaré. Les meves mans han obert la seva porta, la tenc en els braços i la contempl. (Sir 51,13-27)Calar foc
"He vingut a calar foc":
a encendre les consciències adormides,
a airejar els caps saturats,
a aixecar els ànims dels caiguts,
a donar força als desanimats.
Per això he vingut i per això us envio:
a alenar, a estimular,
a animar els trepitjats,
a reconfortar els esforçats,
a enfortir el ble que fumeja,
a calar foc, diu el Senyor.
"He vingut a calar foc":
el meu foc,
foc que crema sense consumir-se,
foc que il·lumina tota persona,
foc que crema els cors,
foc que és llum en la foscor,
foc que brilla en la tenebra.
Per això he vingut, i per això us envio:
a cremar, a incendiar,
a ser llum, a brillar, a il·luminar,
a calar foc, diu el Senyor.
autor/a desconegut/da
"L'Esperit del Senyor ha omplert tota la terra". És foc que crema, configura els cors i els transforma. Els nostres sants són el testimoni del que l'Esperit ha treballat en ells i s'hi han lliurat generosament.Jesús ens ve a mostrar una nova manera de viure. L'Esperit ens dóna la Vida de Déu. Els creients seduïts per Ell ho volem transmetre als nostres germans a partir d'un diàleg amb el món, en la realitat de l'etapa històrica que ens toca viure ara.
El nostre grup creix, junts volem compartir la mateixa comunió, som blat del mateix sembrador, Déu ens fa Eucaristia en l'amor.
Per molts anys!
els teus amics, Núria, Marc, Maria Dolors, Andreu, Glòria i Núria
Hostalric, festa de la Trinitat, 3 de juny de 2007
Fortalesa edificada sobre un volcà extingit i construïda amb la mateixa pedra del turó
Bibliografia
- San Carlos Luanga, en el corazón de África. Ignacio Marqués. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2006.
- Church Forum
- Parroquia Sagrada Familia (Vigo)
- ACI Digital
- "Calar foc". Web de pastoral : pregáries, esperança. Salessians
dijous, 19 d’abril del 2007
Ben Sira
Siràcida o Eclesiàstic (en la tradició llatina) és el llibre redactat per "Jesús, fill de Sira i nét d'Eleazar, de Jerusalem," també anomenat Ben Sira, "el qual hi ha abocat, com pluja abundosa, la saviesa del seu cor. Feliç aquell qui reflexionarà sobre aquests ensenyaments!" (Sir 50,27).
Amb Siràcida començ aquest bloc on vull recollir es meus aprenentatges cristians, es coneixements que m'aporta sa carrera en Ciències Religioses, sa catequesi en què m'instrueixen ses persones que m'envolten, ses pròpies experiències viscudes amb ulls de cristià, ses pregàries que es dia a dia m'exigeix per no perdre s'esperança i ses vivències de ses persones que viuen Crist profundament.
L'ensenyament del Siràcia, fruit de l'experiència, la reflexió i la pregària, inclou una gran varietat de temes: la saviesa i el savi, la veneració del Senyor, la Llei, el culte, la història santa, la creació, el futur d'Israel i de l'home, la vida en societat.
L'original fou escrit en hebreu; però, d'aquest text, només se n'han conservat dues terceres parts, trobades a finals del segle passat al dipòsit de la sinagoga del Caire. Altres fragments han estat trobats posteriorment a Qumran (1956) i a Massada (1964). Per això, durant molts segles el llibre només va poder ser conegut gràcies a les antigues versions: grega, llatina i siríaca (p. 1550 de la BCI).
Bibliografia
Amb Siràcida començ aquest bloc on vull recollir es meus aprenentatges cristians, es coneixements que m'aporta sa carrera en Ciències Religioses, sa catequesi en què m'instrueixen ses persones que m'envolten, ses pròpies experiències viscudes amb ulls de cristià, ses pregàries que es dia a dia m'exigeix per no perdre s'esperança i ses vivències de ses persones que viuen Crist profundament.
L'ensenyament del Siràcia, fruit de l'experiència, la reflexió i la pregària, inclou una gran varietat de temes: la saviesa i el savi, la veneració del Senyor, la Llei, el culte, la història santa, la creació, el futur d'Israel i de l'home, la vida en societat.
L'original fou escrit en hebreu; però, d'aquest text, només se n'han conservat dues terceres parts, trobades a finals del segle passat al dipòsit de la sinagoga del Caire. Altres fragments han estat trobats posteriorment a Qumran (1956) i a Massada (1964). Per això, durant molts segles el llibre només va poder ser conegut gràcies a les antigues versions: grega, llatina i siríaca (p. 1550 de la BCI).
Bibliografia
- La Bíblia : bci : bíblia catalana : traducció interconfessional. Ed. balear. Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya; Editorial Claret, 1994.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)