La vida espiritual com a itinerari

6. La vida espiritual com a itinerari

Tot en l'home és itinerància. Es tracta d'assolir noves metes. L'home fa camí:

• en el pla físic: canviem de llocs, tenim ruptures, desvinculacions, som temporals...
• en el pla espiritual: busquem sempre un sentit, ens construïm en la història, madurem, creixem interiorment, vers Déu...

Bibliografia i recursos

• Apunts de l'assignatura de Teologia espiritual donada per Cebrià M. Pifarré a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Curs 2009-2010

Espiritualitat i "espiritualitats"

5. Espiritualitat i "espiritualitats". Espiritualitat litúrgica i espiritualitat bíblica

L'espiritualitat cristiana és una de sola, la que ens aplega entorn de Crist en l'Església. És la manera de viure el misteri de Crist, la seva filiació divina.

Quan parlem d'"espiritualitats" estem parlant de l'accentuació d'algun aspecte de Crist en la nostra (dels altres) manera de viure: una gràcia, una aptitud, una actitud...

L'espiritualitat lítúrgica i l'espiritualitat bíblica poden ser viscudes per tots els cristians.

Bibliografia i recursos

• Apunts de l'assignatura de Teologia espiritual donada per Cebrià M. Pifarré a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Curs 2009-2010

Teologia de la mística. A. Stolz

4. La proposta d'Anselm Stolz: fer atenció a allò fenomènic espiritual. L'experiència cristiana com un "experiencial" religiós (J. Mouroux, U. von Balthasar)

La novetat d'Stolz està en què defineix la mística a través de la teologia. Basant-se en la patrística dels segles anteriors al s. VI afirma que la vida religiosa (vida espiritual) té un caràcter sagramental (allò fenomènic espiritual). Això implica que misticismes d'altres religions positives no són vàlids.

En canvi, J. Mouroux i U. von Balthasar defensen la legitimitat de "l'experiència cristiana" i del "fenomen de la santedat" com a lloc i objecte de la teologia. Defensen més bé la "res et sacramentum" (signe intern) o la "res sacramenti" (realitat última), que no el "sacramentum tantum" (signe extern visible).

Bibliografia i recursos

• Apunts de l'assignatura de Teologia espiritual donada per Cebrià M. Pifarré a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Curs 2009-2010
• Ressenya del llibre d'Anselm Stolz, Teología de la mística. Sobre Manuel Sacristán Luzón

Teologia i espiritualitat

3. La separació entre teologia i espiritualitat. La disciplina d'ascètica i mística.

La teologia és la reflexió crítica sobre la pròpia fe, la que vol donar-li un estudi/coneixement (fides quarens intellectum).

L'espiritualitat és la vivència de la pròpia fe, en un camí on s'uneixen ascètica (despendre's moralment de coses es pot considerar que aparten del camí) i mística (estat de consciència en què hom es percep prop de Déu).

Bibliografia i recursos

• Apunts de l'assignatura de Teologia espiritual donada per Cebrià M. Pifarré a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Curs 2009-2010

L'Escolàstica

2. De la teologia dels Pares a l'escolàstica, o del símbol a la dialèctica

Als segles XII-XIII es dóna una ruptura de la concepció teològica. Es fa un pas de la teologia simbòlica a la dialèctica.

Els pares de l'Església elaboraven una concepció filosòfica en la qual unien fe i raó (teologia sapiencia-contemplativa, teologia monàstica i "sacra pagina") per poder donar fonament al cristianisme, fruit de l'exigència històrica del moment (amb una base, sobretot grecollatina, neoplatonisme).

Però amb el Renaixement s'evoluciona cap a una comprensió crítica o quaestio (es dóna una ruptura entre scientia i experientia, entre Ecclesia i Eucharistia).

Bibliografia i recursos

• Apunts de l'assignatura de Teologia espiritual donada per Cebrià M. Pifarré a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Curs 2009-2010
• "Escolàstica". Wikilengua.net

Teologia espiritual

1. Estatut o objecte de la teologia espiritual

La teologia espiritual té per objecte la comprensió/objectivitat (coneixement o estudi) de la mateixa vida espiritual i la santedat (vivència) mitjançant tres fonts: la Sagrada Escriptura, la Tradició i el Magisteri de l'Església i els escrits/experiència dels sants i místics.

Així com en l'Església trobem tres dimensions dels sagraments: sacramentum/signum tantum (signe sagramental visible), res et sacramentum (signe intern) i res sacramenti (realitat última), la teologia espiritual indaga entre aquests elements, per esbrinar (dibuixar) els camins que porten a la perfecció mística.

Tot i aquest voler comprendre-ho, cal ser conscients que allò que creiem (fides quae) és inseparable d'allò pel qual creiem i de com ho creiem (fides qua). La vida espiritual és deixar-se conduir pel mateix coneixement de Jesús.

Bibliografia i recursos

• Apunts de l'assignatura de Teologia espiritual donada per Cebrià M. Pifarré a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Curs 2009-2010
• "Teologia espiritual". Wikilingua.net

hay amigos...

Hay amigos eternos,
amigos que son de piel
y otros que son de hierro.

Hay amigos del tiempo,
de la escuela, del trabajo,
de la facultad.

Amigos que se aprenden,
otros que se eligen,
y amigos que se adoptan.

Hay amigos del alma,
del corazón, de la sangre.

Hay amigos de vidas pasadas,
amigos para toda la vida.
Amigos que son más que amigos.

Hay amigos que son hermanos,
otros que son padres;
también hay amigos que son hijos.

Hay amigos que están en las buenas,
otros que están en las malas,
amigos que están siempre.

Hay amigos que se ven,
otros que se tocan,
otros que se escriben.

Por supuesto que hay amigos que se van,
que nos dejan; amigos que vuelven
y otros que se quedan.

Hay amigos inmortales,
amigos de la distancia.

Hay amigos que se extrañan,
que se lloran, que se piensan.
Amigos que se desean,
que se abrazan, que se miran.

Hay amigos de noche,
de siestas, de madrugada.

Hay amigos hombres, amigas mujeres,
amigos perros.

Hay amigos que deliran,
otros que son poetas.
Hay de los que dicen todo,
amigos que no hacen falta decirlos.
Amigos nuevos, viejos, viejos amigos.

Hay amigos sin edad,
amigos gordos, flacos.
Hay amigos que no nos llaman,
que tampoco llamamos.
Con poco tiempo,
amigos desde hace una hora,
desde recién.

Hay amigos que dejamos ir,
otros que no pueden venir,
amigos que están lejos,
amigos del barrio.

Hay amigos de la palabra,
amigos de lo ajeno,
amigos incondicionales.

Hay también amigos invisibles,
amigos sin lugar, amigos de la calle.

También hay amigos que valen,
amigos que pesan,
amigos que son…

Amigos míos, amigos tuyos,
amigos nuestros.

Hay muchos amigos;
amigos en común,
amigos del teatro, de la música,
amigos de verdad.

Hay amigos que están tristes,
otros que están alegres,
otros que simplemente no están.

Hay amigos que se la pasan en la luna,
otros en el campo,
y otros en el cielo.

Todos, absolutamente todos los amigos
tienen algo en común: son INDISPENSABLES!

font: d'un .ppt enviat per correu-e