Funció del model en el projecte espiritual

12. Funció del model en el projecte espiritual. Biografia com a teologia

Els models com les metàfores neixen de la intuïció i del "misteri". Els models en tant que composició de valors en un moment històric, poden servir d'inspiració, són senyals indicadors del camí, no substitueixen la creativitat. Si ens fixem en els itineraris històrico-vitals dels místics més coneguts identifiquem grans línies que han marcat el seu projecte espiritual. Extraiem els trets més significatius del seu tarannà espiritual.

La teologia espiritual està atenta a la vivència històrica, reclama una teologia narrativa que conjugui mythos i logos, experiència religiosa i sistema teològic.

R. Guardini. La totalitat de l'existència cristiana.

U. von Balthasar. L'estètica teològica.

J. Metz. Teologia com a memòria subversiva. És difícil separar els conceptes englobats en el de "dogmàtica històrico-vital" perquè la vida espiritual és un conjunt d'aquests. Podem parlar de la biografia com a teologia perquè:

• "Inscriu en la doxologia de la fe la biografia mística de l'experiència religiosa.
  
• No és una teologia deductiva per sistema, sinó una narració de la història personal davant de Déu, abreviada i condensada conceptualment.
  

La teologia històrico-vital eleva el "subjecte" al pla de la ciència dogmàtica de la teologia".

Bibliografia i recursos

• Apunts de l'assignatura de Teologia espiritual donada per Cebrià M. Pifarré a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Curs 2009-2010
• La fe, en la historia y la sociedad: esbozo. Johann Baptist Metz

Itineraris espirituals

11. Itineraris espirituals en la història de l'Església: Didaché, l'ideal gnòstic en Climent d'Alexandria i Orígenes, Divisió tripartita en Evagri Pòntic i Ps.-Dionís Areopagita, Teresa d'Àvila i Joan de la Creu, Teresa de Lisieux

1. Els dos camins. Pseudo Bernabé: Didaché: l'home pot escollir entre el camí de la vida i la llum o el camí de les tenebres i la mort.
   
2. L'ideal gnòstic cristià. Climent d'Alexandria i Orígenes: la vida espiritual del cristià ha d'anar cap a la perfecció cristiana, cap al coneixement profund de Déu, de Crist.
   
3. Divisió tripartita de la vida espiritual. Evagri Pòntic: de la praxis (purificar la part passional de l'ànima per assolir l'apatheia) en surt la contemplació (de tot) i la theologia (fer una base teòrica). Ps. Dionisi: activitat purgativa, il·luminativa i unitiva. Joan de la Creu: la "Pujada al Mont Carmel" significa l'ascesi purificativa de la persona per unir-se a Déu: ha de passar per la nit dels sentits, la nit de la intel·ligència i la nit de la memòria/voluntat.
4. El camí de la perfecció. Teresa d'Àvila: les set estances del castell interior. Graus d'oració: vocal, meditació, infusa, contemplació.
5. El caminet/drecera. Teresa de Lisieux: conscient de la nostra debilitat se sent confiada en el déu misericordiós, i amb ell fa el "caminet de la vida".
   

Bibliografia i recursos

• Apunts de l'assignatura de Teologia espiritual donada per Cebrià M. Pifarré a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Curs 2009-2010+
• Epístola de Bernabé. Wikipedia
• Orígenes. Wikipedia
• Història del monaquisme cristià. Alejandro María Masoliver
• Canciones del alma [doc]. Daniel Torres
  

Naixement, creixement i maduració

10. La vida espiritual com a creixement i maduració: esdevenir "adults en Crist"

Es poden establir tres etapes en la vida espiritual:

1. Fase inicial. Naixement en Crist pel baptisme. Renovació en l'Esperit Sant. Pel baptisme el cristià mor i ressuscita en Crist, s'inicia en Crist.
2. Maduració al llarg de la vida. L'ocupa pràcticament tota.
3. Acompliment final. La vida espiritual és creixement i coneixement en la mort de Crist. Havent madurat el Senyor et ve a buscar.

La vida espiritual ens porta a una evolució en diversos aspectes:

• Infants (desconeixem molt) i Adults (no ser uns qualsevol) en Crist
• Imperfectes vs. Perfectes (la perfecció espiritual com a misericòrdia)
• Ignorants vs. Mestres (desenvolupar-se en la vida, només. La saviesa no és d'aquest món). De la doctrina elemental sobre Crist al coneixement més profund (Heb 5, 11-14)
  
• Home carnal (autopretenció de salvar-se, prescindeix de Déu) vs. Home espiritual (es deixa portar per Déu) (Ga 5, 16-26; 1Co 3,1)
  

Bibliografia i recursos

• Apunts de l'assignatura de Teologia espiritual donada per Cebrià M. Pifarré a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Curs 2009-2010

El camí en l'AT i en el NT

9. El camí, l'èxode i la pujada a la muntanya en l'AT i en el NT. La vida cristiana com a camí, pelegrinatge, cursa en Pau, Lluc, Joan, Hebreus, 1Pe

AT

• L'èxode d'Israel. La vida espiritual com a camí. Els cristians realitzen el seu èxode al llarg de la vida.
• Salm 95. Evitem l'enduriment de cor.

NT

• 1Pe. El cristià com un pelegrí. No us acomodeu als costums d'aquest món.
• He. Imatge de la muntanya: és el recorregut de la vida cristiana fins al santuari de la Glòria. Apropem-nos-hi amb confiança.
• Jn. La vida és una anada al Pare, un trànsit.

Per Moisès vingué la llei (Torah), però per Jesús vingué la comunitat

Bibliografia i recursos

• Apunts de l'assignatura de Teologia espiritual donada per Cebrià M. Pifarré a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Curs 2009-2010

Antinòmies del camí cristià

8. Antinòmies i complexitat de la situació del cristià: el camí estret i la taula del regne

La vida espiritual del creient és en la Bíblia un camí que cal recórrer (Dt, Sl, Miq, Gn, Ex, Mt, Heb). La vida del cristià implica acceptar les antinòmies de la vida:

• Alegria i mortificació
• Compromís i contemplació
• Culte i praxis
• Estabilitat i camí
• Història i escatologia
• Lluita i contemplació

És un camí estret, el que porta a Jesús, convidat al servei i a l'entrega als seus germans.

I aquest és el camí que configura la taula del Regne.

Bibliografia i recursos

• Apunts de l'assignatura de Teologia espiritual donada per Cebrià M. Pifarré a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Curs 2009-2010

Homo viator

7. L'aventura humana com un camí. Dimensió evolutiva de la vida espiritual

L'home bíblic és un home situat en el temps i en la història.

En la part espiritual l'home està cridat a buscar sentit, a madurar, a desplegar-se, a ser un mateix: cercar la coincidència amb si mateix, amb allò més noble de si mateix. Per tenir una existència autèntica cal construir-se el seu interior.

La vida espiritual té una via evolutiva (dinàmica de la vida espiritual):

1. Via purgativa
2. Via il·luminativa
3. Via unitiva (unió amb Déu)

Bibliografia i recursos

• Apunts de l'assignatura de Teologia espiritual donada per Cebrià M. Pifarré a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Curs 2009-2010

La vida espiritual com a itinerari

6. La vida espiritual com a itinerari

Tot en l'home és itinerància. Es tracta d'assolir noves metes. L'home fa camí:

• en el pla físic: canviem de llocs, tenim ruptures, desvinculacions, som temporals...
• en el pla espiritual: busquem sempre un sentit, ens construïm en la història, madurem, creixem interiorment, vers Déu...

Bibliografia i recursos

• Apunts de l'assignatura de Teologia espiritual donada per Cebrià M. Pifarré a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Curs 2009-2010