Així vivim consolats...

* Què estudies?
- Ciències polítiques. Tu?
* Ciències religioses. A vegades aliades i a vegades als extrems
- La medicina no m'acaba de convèncer. Així, mentrestant curro de metge. Intento treure'm la carrera
* Què és el que no t'agrada de la medicina?
- La mala educació dels pacients
- Els 7 minuts que tinc per a visitar cadascun
- El sou
- Les guàrdies inhumanes de 24 hores
* Comprensible
- I la poca resolució dels problemes
- L'hipertens no es cura
- El diabètic tampoc
- L'asmàtic tampoc
- No es cura quasi res
- Només es pal·lia
* Ja, però així vivim consolats, a falta de consol espiritual

BCN-Docktor vs. [carles]... converses a l'ennivolat

Un estil de viure que no és altra cosa que l’expressió de viure per viure sempre

Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis du’ a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne, de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblida’t de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més...

Joan Maragall (Excelsior, 1895)

Sóc innocent! (Jb 31)

Aquest text tan bonic acaba el gran monòleg de Job (29-31), on ha recordat el seu passat feliç (29), abans de plànyer-se de la desgràcia present (30). Ací presenta la seva innocència. El text ens dóna un magnífic resum de la moral israelita segons l'ideal del Decàleg.

Visió de conjunt

1-12: Job no ha mentit ni ha fet cap injustícia.
13-23: Cap mancament contra l'equitat o la caritat
24-28: Cap culte pagà.
29-34: Gens de revenja ni d'hipocresia.
35-40: Un desafiament per a Déu.

Informacions

1. Els cultes astrals (v. 26-27): en l'Antic Orient els astres es­taven divinitzats i els homes els donaven culte (cf. 2Re 23,5; Sv 13,1-5). Els israelites refusen aquests cultes, sostinguts per la seva fe en Déu creador (cf. Gn 1,14-18).
2. Job evoca el mite egipci de pesar les ànimes (31,6). El lli­bre dels Morts, posat a la tomba dels egipcis per a justificar-los en el judici, contenia una confessió negativa, no he fet tal o tal mal... (cf. Ez 18,5-9).
3. La BMt desplaça els v. 38-40, després del v. 32 —hi ha al­tres propostes com la de la nota de la BCI—, car tenen la matei­xa forma literària que els versets precedents.
   

Pistes de lectura

1. Job és una ficció literària: és el Just ideal. Però no hi ha ningú que sigui completament innocent. Per a comprendre bé els arguments de Job que afirma la seva innocència, és útil de llegir el capítol 29, que descriu l'ideal d'una vida reeixida.
2. Job, el no israelita, encarna exactament l'ideal moral isra­elita, tant social com familiar. Ací es retroba el Decàleg, però l'autor expressa les motivacions profundes de la seva conducta: no és una moral del reglament, un legalisme, sinó una veritable moral de l'Aliança.
3. És interessant de comparar aquest text i el sermó de la Muntanya. L'autor de Job i Jesús van més enllà de les regles del Decàleg; manifesten unes exigències més profundes en les rela­cions humanes, sobretot enfront dels més petits (cf. Mt 25,34-40).
   

Qüestions

1. Noteu i observeu les faltes de les quals Job es proclama innocent. Quantes en compteu? Com estan formulades?

1) "No desitjar cap donzella" (v. 1), sexe
2) "¿He fet camí amb la mentida? ¿He corregut cap al frau?" (v. 5), mendida/frau/estafa
3) "el meu cor s'ha deixat endur pels ulls i m'he tacat les mans" (v. 7)
4) "Desitjar la dona d'algú" (v. 9), adulteri
5) "dret dels servents i les serventes" (v. 13), discriminació social/humana
6) "precs dels pobres", "plor de les viudes" (v. 16), "el meu pa sense compartir-lo" (v. 17), "pobre sense roba" (v. 19), desatenció dels pobres, insolidaritat/egoisme
7) "alçat la mà contra un orfe" (v. 21)
8) "en l'or la meva confiança" (v. 24), avarícia
9) sol/lluna "el meu cor els ha adorat en secret" (v. 27), animisme
10) "¿m'he alegrat quan el meu enemic queia?" (v. 29), desitjar mal/exclusió
11) "amagat dins el pit la meva culpa" (v. 33), farsant/mentider
12) "els meus camps m'acusen" (v. 38), aprofitar-se dels altres

Les frases que fan referència a les faltes no comeses per Job estan escrites de dues formes:

• amb un condicional: si... he fet tal cosa... que em passi... tal altra
• amb una pregunta: ¿he fet jo tal cosa...?
  

2. Quines són les raons que Job dóna per a la seva conducta moral en cada cas? Veieu alguna relació amb el Decàleg? I amb les exigències dels profetes?

1) "No desitjar cap donzella" (v. 1), sexe
< és un pacte interior d'ell ("els meus ulls")

2) "¿He fet camí amb la mentida? ¿He corregut cap al frau?" (v. 5), mendida/frau/estafa
< Déu veu que camina pel camí correcte

3) "el meu cor s'ha deixat endur pels ulls i m'he tacat les mans" (v. 7)
< això és apartar-se del camí

4) "Desitjar la dona d'algú" (v. 9), adulteri
< això seria pecat; penat amb càstig en un judici; un foc el devoraria a ell

5) "dret dels servents i les serventes" (v. 13), discriminació social/humana
< Déu ha fet tothom igual i això no es pot contradir

6) "precs dels pobres", "plor de les viudes" (v. 16), "el meu pa sense compartir-lo" (v. 17), "pobre sense roba" (v. 19), desatenció dels pobres, insolidaritat/egoisme
< els ha acompanyat, els ha fet de guia i pare i ells l'han acabat beneint

7) "alçat la mà contra un orfe" (v. 21)
< només pensar que Déu el pot castigar l'horroritza

8) "en l'or la meva confiança" (v. 24), avarícia
< això seria renegar de Déu

9) sol/lluna "el meu cor els ha adorat en secret" (v. 27), animisme
< això seria renegar de Déu

10) "¿m'he alegrat quan el meu enemic queia?" (v. 29), desitjar mal/exclusió
< ni de boca ha pecat, ha acollit a tothom (l'estranger)

11) "amagat dins el pit la meva culpa" (v. 33), farsant/mentider
< sempre ha dit la veritat a pesar de l'opinió de la gent

12) "els meus camps m'acusen" (v. 38), aprofitar-se dels altres
< ell ha sembrat el seu propi camp

3. Imagineu el que Jesús podria respondre a Job després d'a­quest monòleg (cf. Mc 10,19-20?; 12,28-34?, o Lc 18,9-14?).

Hi podria haver dues respostes de Jesús:

• Fer tot això, estimar a Déu per damunt de totes les coses i als altres com a tu mateix és no estar pas lluny del Regne de Déu (Mc 12, 34)
• Això és no saber reconèixer cap de les pròpies faltes, i abans serà perdonat el qui es reconeix humil (Lc 18, 14)
  

Font: Llegir l'Antic Testament: una iniciació. Primera part: abans de l'exili. Segona part: de l'exili a Jesús. Joseph Auneau i altres.
Montserrat: Publicacions de l'Abadia, 1997

Assignatura de Seminari de lectura de textos bíblics
Professor: Damià Roure. ISCREB, curs 2010-2011

El Fill de l'Home (Dn 7)

Aquesta cèlebre visió de Daniel conclou el llibret escrit en arameu i obre el llibret de les visions. És en aquest capítol que apa­reixerà el Fill de l'Home, figura misteriosa a la qual Jesús es refe­rirà designant-se així ell mateix. Aquest Fill de l'Home posarà fi als quatre reialmes pagans perseguidors dels jueus i establirà el Regne de Déu d'una manera definitiva.

Visió de conjunt
1-8: Primera escena del somni: quatre bèsties surten de la mar.
9-14: La visió celestial de l'Ancià i del Fill de l'Home.
15-28: Daniel rep la interpretació de la visió.

Informacions

1. Dn 7 està ple de símbols apocalíptics: la mar, lloc de les forces hostils a Déu, d'on pugen les quatre bèsties (= els quatre reialmes opressors); el corn, símbol de poder; el tron celeste, l'Ancià (de dies), que anuncia el judici dels reialmes.
2. Aquest capítol 7 està clarament escrit en dos temps: una primera narració, abans de la persecució d'Antíoc IV, després les addicions que actualitzen la narració per a donar esperança als jueus perseguits i anunciar la fi del tirà (v. 8.20-22.24b-25).
3. Els sants de l'Altíssim designen el poble d'Israel, els fidels que sofreixen la persecució. Després del judici de Déu, els sants tindran part en el mateix Regne de Déu.
   

Pistes de lectura

1. Fill d'Home és el títol habitual com Déu anomena Eze­quiel, humà. Aquí aquest nom designa un personatge que re­presenta tots els israelites fidels, una mica com el rei represen­ta el seu poble. Hi ha un lligam amb el Servent sofrent d'Isaïes 53. Aquesta figura misteriosa i celeste i, doncs, pròxima de Déu, serà represa en els apocalipsis jueus, com el llibre d'Henoc.
2. En el Nou Testament, el títol de Fill de l'Home figura no­més en les paraules de Jesús (Mc 2,10.28; Mt 8,20; etc.), el qual es designa així d'una manera indirecta. És citant Dn 7,14 que revela la seva identitat davant de Caifàs (Mc 14,62). Els cris­tians no li donaran mai aquest títol (fora d'Esteve a Ac 7,56, que és una al·lusió al procés de Jesús).
3. El gènere apocalíptic. És un gènere literari que neix en el període de la dominació grega. Apokalipsis en grec significa reve­lació dels secrets de Déu a la fi dels temps. Aquesta revelació es fa a través de somnis o de visions extraordinàries, explicades d'u­na manera codificada, simbòlica. L'Apocalipsi del Nou Testament estarà escrit en temps de la persecució de Domicià (81-96).
   

Qüestionari

1. El Fill de l'Home és alhora humà i celestial. Com a humà, qui és? Com a persona, pot representar un grup? Alhora, quins són els trets que en fan un personatge celestial?

Com humà:

• Vegeu el punt 1. de les pistes de lectura.
• Pot representar "el poble sant de l'Altíssim" (v. 18) o "poble dels àngels sants de l'Altíssim" (v. 27), els qui són fidels a Déu.
  

És celestial perquè:

• "li van donar el poder, la glòria i la reialesa" (v. 14).
  
• "La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge" (v. 14).
  
• "El seu poder és etern, no passarà mai; el seu regne no es desfarà" (v. 14).
• "la reialesa, el poder i la grandesa de tots els reialmes" (v. 27).
  
• "El seu regne serà etern, i tots els sobirans el serviran i l'obeiran" (v. 27).
  
• El fill de l'home és un personatge que té les característiques del jutge diví de la fi dels temps (BCI)
  

2. El regne del Fill de l'Home, en què es diferencia del de les bèsties i del darrer corn?

El regne del Fill de l'Home és:

• reial i etern: "rebrà la reialesa i la posseirà eternament, pels segles dels segles" (v. 18).
• sobirà (reial) de tothom: "tots els sobirans el serviran i l'obeiran" (v. 27).
• indestructible: "el seu regne no es desfarà" (v. 14).
  

El regne de les bèsties i del darrer corn és:

• devasta la terra: "devorarà tota la terra, la trepitjarà i l'esmicolarà" (v. 23).
• va contra Déu, contra el seu poble i les seves celebracions: "Blasfemarà contra l'Altíssim", maltractarà el seu poble sant i intentarà canviar les festes i la religió" (v. 25).
• el seu temps és limitat: "per un temps, dos temps i la meitat d'un temps" (v. 27).
  

3. Com pot aportar aquesta visió confort i esperança als jueus perseguits?

El text fa especialment referència al poble jueu quan diu: "maltractarà el seu poble sant i intentarà de canviar les festes i la religió" (v. 25.), per tant, l'esperança que aporta és per a ells: "la reialesa, el poder i la grandesa de tots els reialmes que hi ha sota el cel serà donat al poble dels àngels de l'Altíssim" (v. 27.), és a dir, als jueus.

Font: Llegir l'Antic Testament: una iniciació. Primera part: abans de l'exili. Segona part: de l'exili a Jesús. Joseph Auneau i altres.
Montserrat: Publicacions de l'Abadia, 1997

Assignatura de Seminari de lectura de textos bíblics
Professor: Damià Roure. ISCREB, curs 2010-2011

mentre hi hagi música, ballem!

Fa estona, una amiga va compartir amb jo una frase que me va agradar molt i que deia: la vida és un ball que hem de ballar! Vegades és un ball difícil de ballar, però, ballem-lo! És polit veure la vida com un ball; a sa gent li agrada ballar, és una activitat lúdica, divertida i agradable. A més, et permet entrar en contacte amb les altres persones i la relació social és molt important per a la vida humana.

Supòs que poc després, o tot d'una, me'n vaig donar compte que també tenia unes connotacions de tristesa i d'obligatorietat, en referència als tràngols o a les dificultats pels quals hem de passar durant la vida, moments durs que desitjam oblidar (i que no oblidarem mai), però que sí que és segur que arribaran a passar. Són moments que arribaran a passar si seguim vivint.

Sa frase que he escoltat avui fa referència, precisament, a açò, a seguir vivint, la qual cosa, en contraposició a l'anterior, torna donar al sentit de ballar un toc positiu i polit: mentre hi hagi música, ballem! És una altra manera de mirar-se la vida. Tindrà moments difícils, però sempre hi ha una música de fons que no s'apaga mai, en tot cas no la podem sentir (perquè no volem o perquè no podem), i que és amb la que sempre hem de ballar. Ara mos podríem demanar, i quina és aquesta música que hem d'escoltar?

Bé, i jo, avui, com cada dijous, me n'aniré al gimnàs i escoltaré sa música que soni i, a ballar!

Què en diries de l'actualitat dels Pares de l'Església?

Què en diries de l'actualitat dels Pares de l'Església? Els cristians del s. XXI, què en podem extreure de la doctrina dels Pares de cara a una més gran fidelitat de l'evangeli?

Recórrer als Pares de l'Església és tornar als escriptors cristians dels primers segles del cristianisme (finals s. I fins al s. VIII), els quals:

• Establiren les estructures de l'Església cristiana
• Elaboraren la fe en un cos doctrinal
• Cercaren criteris per a definir el cànon bíblic
• Organitzaren la litúrgia, l'acció pastoral i missionera, el servei als indigents, la vida monàstica

Conèixer-los ens permet:

• Conèixer els orígens de la fe i de la vida dels cristians
• Conèixer el moment en què la tradició apostòlica s'uneix amb les generacions cristianes
• Conèixer la història cristiana primerenca
  

Davant la fidelitat en l'evangeli en el moment actual els seus textos ens poden ajudar:

• Acompanyar-nos com a "pares" i companys de camí en l'aventura de la fe
• Poden ser "mestres de saviesa i d'espiritualitat" davant la manca existent en l'actualitat
  
• En el diàleg entre fe i cultura
• Davant l'imperant mètode històricocrític, la visió eclesial pot aportar un discurs i uns matisos de sentit més ampli i profund
  

Apunts extrets de: Literatura cristiana antiga: autors, història, idees, antologia de textos. Cebrà M. Pifarré
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009

Escolta, Israel...! (Dt 6)

Aquest capítol és una introducció al llibre de la Llei, al co­mençament del segon discurs de Moisès just després del Decàleg. És un dels moments forts del Deuteronomi amb la professió de fe d'Israel. Aquesta exhortació vol convèncer tot israelita perquè es­colti i posi en pràctica les lleis del Senyor; és la base de la cate­quesi.

Visió de conjunt
1-3: Introducció típica de l'estil deuteronòmic.
4-9: Professió de fe israelita: unicitat de Déu, invitació a esti­mar, observança i transmissió dels seus manaments.
10-19: Toc d'atenció perquè no s'oblidi Déu i pels cultes pagans.
20-25: Breu catequesi sobre les lleis d'Israel: història de salva­ció.

Informacions

1. Els v. 4-9 constitueixen la proclamació de la fe jueva: Xemà Israel, Escolta, Israel! que comença amb una afirmació clara de monoteisme. Déu és U i és únic, radicalment diferent de tota altra realitat, en oposició amb el politeisme dels pobles veïns. Per això cal un santuari únic (Jerusalem) a partir de la reforma de Josies. Aquesta fe en un Déu U està constantment posada a prova tot al llarg de la història d'Israel; és a causa seva que els profetes intervenen.
2. Al v. 8 es parla de "Lligar-se-les a la mà com un distintiu... entre els ulls". Els jueus piadosos porten aquest text escrit en un petit pergamí en un estoig (la filactèria o tefïl·lin) que es lliguen al braç esquerre i al front per dir la pregària del matí. A les por­tes de les cases i de les ciutats es posen estoigs que contenen el mateix text (és la mezuiah).
3. Al v. 3, i una mica arreu, es remarca una característica del Deuteronomi: l'alternança entre el tu i el vosaltres. Es mira tot el poble (vosaltres), però cadascú és responsable davant de Déu de l'observança dels manaments (tu).
   

Qüestionari

1. Observeu tots els mots que designen la Llei del Senyor; després noteu tots els verbs relacionats amb la transmissió i l'ensenyament.

Llei del Senyor
"els manaments, els decrets i les prescripcions" (v. 1)
"decrets i preceptes" (v. 2)
"paraules dels manaments" (v. 6)
"els manaments del Senyor" (v. 17)
"les normes i decrets" (v. 17)
"aquestes normes, aquests decrets i aquestes prescripcions" (v. 20)
"decrets" (v. 24)

Transmissió (verbs): "et dono" (v. 2. 6), "et va prometre" (v. 3), "havia promès" (v. 10), "lliga-te-les", "porta-les" (v. 8), "ens ha manat" (v. 25)

Ensenyament (verbs): "ensenyar-vos" (v. 1), "grava en el teu cor" (v. 6), "inculca-les", "parla'n" (v. 7), "escriu-les" (v. 9)

2. En el Xemà Israel (v. 4-9), distingiu els verbs d'acció dels verbs de paraula. Noteu les parts del cos; quines conclusions en traieu?

Verbs d'acció: "estima", "fent camí", "te'n vagis al llit", "et llevis", "lliga-te-les", "porta-les"
Verbs de paraula: "escolta", "grava", "inculca-les", "parla'n", "escriu-les"

Parts
a)
Anunci del manament (v. 4-5): "escolta", "estima"

b)
Aplicació personal (v. 6): "grava"
Difusió als altres (v. 7): "inculca-les", "parla'n", "fent camí", "t'en vagis al llit", "et llevis"
Aplicació personal (v. 8): "lliga-te-les", "porta-les"
Difusió als altres(v. 9): "escriu-les"

El manament de Déu es fa personalment a cadascú i és cadascú qui l'ha de portar a terme i l'ha de difondre als altres.

3. Com us ajuden els v. 12-16 a comprendre l'Aliança?

Els versets 12-16 recorden el que Déu ja ha fet pel poble: alliberar-lo de l'esclavatge d'Egipte. Ara toca al poble correspondre en l'aliança. No val que ara que són lliures deixin Déu per qualsevol altre i no segellin l'aliança.

Pistes de lectura

1. Aquesta confessió de fe es troba al començament del lli­bre de la Llei com el seu programa. Aquest capítol 6 conté el vo­cabulari característic del Deuteronomi, sobretot els v. 1-3 i 23-25. La llei prové del Senyor: és, doncs, una paraula per a escoltar, per a practicar i per a ensenyar a fi de rebre la seva be­nedicció.
2. Jesús coneixia aquesta fórmula del Xemà Israel; el recita­va, certament, i el vivia plenament. Marc cita aquest text a 12, 29-31 (amb una altra paraula: "Estimaràs el teu proïsme", treta de Lv 19, 28).
3. A Dt 6, 13 i 16 es troben dues de les paraules posades en boca de Jesús durant les seves temptacions (Mt 4, 7.10; la terce­ra resposta prové de Dt 8, 3). Jesús és, doncs, l'israelita fidel a la Llei, aquell que estima el Senyor amb tot el seu cor. El desert és per a ell el lloc de la prova, però també de la fidelitat.

Font: Llegir l'Antic Testament: una iniciació. Primera part: abans de l'exili. Segona part: de l'exili a Jesús. Joseph Auneau i altres.
Montserrat: Publicacions de l'Abadia, 1997

Assignatura de Seminari de lectura de textos bíblics
Professor: Damià Roure. ISCREB, curs 2010-2011